13
de febrer
del
2024
Actualitzat
el
19
de febrer
a les
8:23h
Els corrents oceànics controlen i regulen els climes de les diverses regions del planeta. És per aquest motiu que el col·lapse total o parcial d'algun dels elements d'aquest sistema es considera un punt d'inflexió climàtic, elements irreversibles en el context de canvi climàtic. Una de les qüestions que genera més interès, debat i controvèrsia en el món científic és el progressiu debilitament de l'AMOC, la circulació de l'oceà de l'Atlàntic. Ara, un nou estudi, adverteix que, si s'atura, la temperatura a Europa podria caure fins a 3 graus per dècada, una magnitud sense precedents a escala humana.
El sobreescalfament anòmal dels oceans -aquest febrer estan batent rècords històrics de temperatura-, l'impacte de fenòmens com el Niño i la Niña així com els canvis de patrons de vent poden contribuir a explicar l'alentiment de corrents oceànics com l'AMOC.
I com respondria el clima europeu? Amb un refredament exprés del clima d'un grau per dècada, però que en algunes zones del nord del continent podria arribar fins a 3 ºC. Per copsar la magnitud només cal tenir en compte que el canvi climàtic està provocant un escalfament global d'unes dues dècimes cada deu anys.
"Les temperatures més fredes a Europa poden semblar positives, però les repercussions són de gran abast i altres regions experimenten un escalfament accelerat i patrons de precipitació alterats", assegura l'investigador René van Westen. A més, el col·lapse de l'AMOC provocaria un increment sobtat del nivell del mar de fins a 100 centímetres, adverteixen els científics de la universitat neerlandesa.
Ara bé, on hi ha pocs dubtes és de la irreversibilitat si s'acaba produint aquest punt d'inflexió climàtic. "Una vegada la circulació de l'oceà Atlàntic s'enfonsa, els impactes climàtics resultants són gairebé irreversibles a escala de temps humana, com ha demostrat la nostra investigació. Mantenir-se lluny d'aquest punt d'inflexió és imprescindible per evitar conseqüències devastadores sobre el clima, la societat i el medi ambient", explica Henk Dijkstra, professor d'Oceanografia Dinàmica i coautora de l'estudi.
Ara, la investigació de l'equip de la Universitat d'Utrecht sacseja el debat. No només perquè demostra que el col·lapse és possible sinó per apuntar que podria ser una realitat a finals d'aquest mateix segle. La comunitat científica, per la seva banda, es manté expectant. "És una qüestió on cal posar molta atenció, però que també té moltes incerteses", explicava a Nació fa uns mesos Michael Grelaud, oceanògraf de l'ICTA-UAB.
Per què es debilita l'AMOC?
L'AMOC fa temps que s'està debilitant, tal com apunten diversos estudis i el mateix IPCC, el grup de científics sobre canvi climàtic de l'ONU. Ara bé, per què la circulació oceànica és més lenta? Un dels factors que hi contribueix és la fusió de gel a les zones polars i l'alliberament d'aigua dolça als oceans. Un fet que provoca la disminució de la salinitat, impacta en la densitat i acaba afectant el moviment d'enfonsament de l'aigua.El sobreescalfament anòmal dels oceans -aquest febrer estan batent rècords històrics de temperatura-, l'impacte de fenòmens com el Niño i la Niña així com els canvis de patrons de vent poden contribuir a explicar l'alentiment de corrents oceànics com l'AMOC.
Modelitzar el col·lapse de l'AMOC
El nou estudi que ha tornat a posar el col·lapse de l'AMOC sobre la taula l'acaben de publicar investigadors de la Universitat d'Utrecht a la revista Science Advances. Han pogut simular amb èxit aquesta situació utilitzant un model climàtic complex a partir de l'alliberament a l'oceà d'un gran flux d'aigua dolça.Impacte del col·lapse de l'AMOC a la temperatura d'Europa
I com respondria el clima europeu? Amb un refredament exprés del clima d'un grau per dècada, però que en algunes zones del nord del continent podria arribar fins a 3 ºC. Per copsar la magnitud només cal tenir en compte que el canvi climàtic està provocant un escalfament global d'unes dues dècimes cada deu anys.
"Les temperatures més fredes a Europa poden semblar positives, però les repercussions són de gran abast i altres regions experimenten un escalfament accelerat i patrons de precipitació alterats", assegura l'investigador René van Westen. A més, el col·lapse de l'AMOC provocaria un increment sobtat del nivell del mar de fins a 100 centímetres, adverteixen els científics de la universitat neerlandesa.
Ara bé, on hi ha pocs dubtes és de la irreversibilitat si s'acaba produint aquest punt d'inflexió climàtic. "Una vegada la circulació de l'oceà Atlàntic s'enfonsa, els impactes climàtics resultants són gairebé irreversibles a escala de temps humana, com ha demostrat la nostra investigació. Mantenir-se lluny d'aquest punt d'inflexió és imprescindible per evitar conseqüències devastadores sobre el clima, la societat i el medi ambient", explica Henk Dijkstra, professor d'Oceanografia Dinàmica i coautora de l'estudi.
I quan podria col·lapsar l'AMOC?
En els darrers cinc anys s'han publicat diversos estudis que apunten a la debilitació del corrent oceànic de l'Atlàntic, un fet que el 2020 va confirmar el mateix IPCC va confirmar, però considerant "molt improbable" un col·lapse total. Tanmateix, ara fa pocs mesos, un estudi de la Universitat de Copenhaguen va causar un gran impacte. Apuntava que es podria produir en qualsevol moment a partir del 2025 i de manera molt probable l'any 2057.Ara, la investigació de l'equip de la Universitat d'Utrecht sacseja el debat. No només perquè demostra que el col·lapse és possible sinó per apuntar que podria ser una realitat a finals d'aquest mateix segle. La comunitat científica, per la seva banda, es manté expectant. "És una qüestió on cal posar molta atenció, però que també té moltes incerteses", explicava a Nació fa uns mesos Michael Grelaud, oceanògraf de l'ICTA-UAB.