Cada cop és més freqüent que es produeixin fenòmens DANA a final d'estiu i principis de la tardor, després d'episodis de molta calor. Una DANA (coneguda també com a gota freda, tot i no ser exactament el mateix) és una Depressió Aïllada en Nivells Alts, és a dir, una massa baixa d'aire que s'ha separat completament de la circulació general i es mou de forma totalment independent.
En una DANA, l'aire és més fred que al seu voltant i agafa una forma arrodonida. Comença com una regió aïllada d'aire fred en nivells mitjans i alts de la troposfera -entre els 5.000 i els 9.000 metres- i es desplaça verticalment fins a deixar rastre a la superfície.
La temperatura de l'aigua del mar influeix en la intensitat de les precipitacions? Sí, i molt. Les anomalies de temperatura al mar -com aquest estiu ha passat al Mediterrani balear, on s'ha assolit un rècord històric a la boia de Dragonera- són un polvorí per als fenòmens DANA.
Sobre aquestes superfícies marítimes tan càlides hi reposen masses d'aire també càlides i molt humides. Si aquestes es desplacen per una borrasca a la superfície, poden servir de combustible per a les precipitacions intenses. Un oceà (o mar) més calent aporta més energia i humitat a l'atmosfera i pot provocar forts episodis de pluja.
Tot i que la temperatura de l'aigua del mar està calenta durant tot l'estiu, no és fins a finals de l'estació quan es combina amb un sistema atmosfèric capaç d'aprofitar l'energia i vapor, i que deixa com a resultat pluges més intenses. Aquest efecte ocorre sota la influència de la DANA i el fort contrast tèrmic que existeix entre els nivells més baixos i els més alts de la troposfera.
Els vents de Llevant poden desplaçar la humitat a zones que habitualment són seques, com el centre de la península Ibèrica. I els vents, càlids i humits, poden interaccionar amb els sistemes muntanyosos i causar precipitacions intenses en aquestes zones.
El canvi climàtic afecta?
Un dels efectes del canvi climàtic als oceans és l'augment de les temperatures a la seva capa més superficial. Aquest fet, combinat amb els ingredients apropiats, pot tenir com a resultat episodis de xàfecs molt intensos.
Això, doncs, contribueix que en l'actualitat aquests episodis de pluges exagerades siguin cada cop més freqüents. Abans se'n vivia aproximadament un cada deu anys, mentre que ara en tenim un cada 1,3 anys i són un 7% més intensos que en l'era preindustrial, segons un informe de l'IPCC (Intergovernmental Panel on Climate Change).
A més, aquest augment de temperatura a l'oceà repercuteix en una intensificació més ràpida dels huracans: poden ser més grans, amb un desplaçament més lent i amb més pluges associades. Ara bé, per ara encara no està clar si es veurà una quantitat més elevada d'huracans en un futur ni, tampoc, si aquests afectaran la península Ibèrica.