El 2024 serà l'any més càlid d'ençà que es tenen registres i, per primera vegada a la història, se superarà el llindar de l'escalfament d'1,5 ºC. Uns valors provocats per l'accelerament del canvi climàtic, però també forçats a l'alça per l'impacte del Niño en el primer semestre. Ara, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) apunta que és probable que entrem en un període dominat per la Niña, malgrat que seria un fenomen de cert refredament “feble i de curta durada”.
El Niño fa augmentar encara més la temperatura global
El Niño –més enllà de l'escalfament global per les emissions de gasos d'efecte hivernacle- és el fenomen que més impacta en la variabilitat del clima global. Consisteix en un increment de la temperatura de la superfície del mar a les zones oriental i central del Pacífic equatorial. L'escalfament anormal d'aquesta zona provoca un canvi, inicialment, en la circulació oceànica, i posteriorment, de l'atmosfèrica. Com més intens sigui el fenomen, més capacitat té d'influir en el conjunt del clima planetari.
El darrer episodi del Niño es va produir entre el juliol de 2023 i el maig de 2024, aproximadament. Durant aquest període, el planeta va encadenar rècords mensuals de temperatura i es va situar de manera contínua per sobre de la barrera dels 1,5 ºC. Posteriorment, el cicle ENSO (El Niño-oscil·lació del sud), es va situar en condicions neutres, és a dir, ni fase calenta ni la fase freda que representa la Niña. Aquest fet, malgrat que va rebaixar una mica alguns dels valors més extrems -les temperatures globals a partir del juliol de 2024 van quedar per sota de les del 2023-, no van impedir que l'escalfament es mantingués per sobre de l'objectiu de l'Acord de París.
Un 55% de possibilitats que s'instal·li la Niña
I ara què? L'Organització Meteorològica Mundial apunta que des d'ara i fins al febrer de 2025 hi ha un 55% de possibilitats que es passi de les condicions neutrals a una situació de Niña. Acabarà passant? Des de l'agència de meteorologia i clima de les Nacions Unides s'admet que el setembre aquesta probabilitat se situava en el 60% i, malgrat això, s'han mantingut les condicions neutres. En aquest sentit, les temperatures del mar al Pacífic equatorial central i oriental es mantenen “lleugerament per sota de la mitjana”, però no prou per arribar a iniciar un episodi de la Niña. “Una possible raó d'aquest lent desenvolupament són les fortes anomalies de vent de l'oest observades durant gran part de setembre fins a inicis de novembre”, apunten des de l'OMM.
Si s'acaba produint, serà un episodi “feble i de curta durada”. En aquest sentit, en el període de febrer a abril de 2025, les possibilitats que es recuperessin les actuals condicions neutrals tornaria a enfilar-se fins al 55%. Sigui com sigui, l'Organització Meteorològica Mundial el que veu impossible en el pròxim semestre és un nou episodi del Niño.
“Un refredament insuficient”
Una de les qüestions que cal tenir clares és que la variació produïda pel Niño força una mica més a l'alça unes temperatures ja molt altes a causa de l'escalfament global. La Niña, per la seva banda, provoquen el mateix efecte a la baixa, però sempre amb un impacte molt menor respecte al provocat pel canvi climàtic.
“L'any 2024 va començar amb el Niño i està en camí de ser el més calorós de la història. Fins i tot si sorgeix un esdeveniment de la Niña, el seu impacte de refredament a curt termini serà insuficient per contrarestar l'efecte d'escalfament dels gasos d'efecte hivernacle que atrapen la calor a l'atmosfera”, aclareix Celeste Saulo, secretària general de l'OMM. En aquest sentit, recorda que en el marc d'unes condicions neutrals “hem estat testimonis d'una sèrie extraordinària d'esdeveniments meteorològics extrems, incloses pluges i inundacions rècord que, malauradament, s'han convertit en la nova norma a causa del canvi climàtic”, afegeix.
De fet, abans del darrer Niño es va viure un inusualment llarg període dominat per la Niña, el primer de tres anys del segle XXI. Malgrat que els anys 2021 i 2022 van ser menys càlids -un escalfament al voltant d'1,15 ºC respecte a l'era preindustrial-, són valors que els situen actualment en el setè i vuitè lloc del rànquing d'anys amb temperatures més altes, segons les dades del projecte europeu Copèrnicus. Enguany, amb un primer semestre amb forçament a l'alça i un segon amb condicions neutrals, la dada se situa en 1,59 ºC, si es tenen en compte els 11 primers mesos de l'any.