NEWSLETTER

La cotilla dels alcaldes

Amb el finançament local no hauria de costar tant. Els primers que han de defensar que no són una administració menor i trobar complicitats ciutadanes són els alcaldes. Avui també són notícia els canvis als comuns, la història del Bayern i no semblar CiU

Meritxell Budó i Jaume Oliveras, presidenta i vicepresident de l'ACM respectivament, en la presentació de l'Observatori de Finances Locals
Meritxell Budó i Jaume Oliveras, presidenta i vicepresident de l'ACM respectivament, en la presentació de l'Observatori de Finances Locals | Hugo Fernández Alcaraz
23 d'octubre de 2024, 07:00
Actualitzat: 7:35h

Hi ha dos fets incontrovertibles que afecten la política local. El primer és que els ajuntaments són l'administració més propera al ciutadà i que la diferència entre un poble mal gestionat i un poble amb un ajuntament competent és sempre notable. I la segona és que els toca sovint gestionar qüestions de les quals les altres administracions es desentenen. Són les anomenades competències sobrevingudes, sobretot en qüestions socials.

Aquestes dues realitats conviuen amb un finançament escàs, més encara en el cas dels ajuntaments catalans, i amb una vigilància excessiva i que només s'explica des de la desconfiança d'una administració, la de l'Estat, que tracta una altra com si fos incapaç o poc fiable i que la colla tant com pot, per exemple en el repartiment dels sostres de dèficit. De fet, el PSOE va prometre que quan arribés al govern derogaria les lleis més icòniques dels governs de Mariano Rajoy.

Passarà, finalment, amb la llei mordassa, va passar parcialment amb la reforma laboral i no ha passat encara amb les lleis que va fer el ministre Cristóbal Montoro fa deu anys i que limiten el marge financer dels ens locals. Amb l'actualització de les regles fiscals, per exemple, els ajuntaments catalans tenen vetat l'accés als seus 2.700 milions d'euros de romanent, que només poden ser autoritzats per liquidar deute. En pandèmia es van relaxar les normes d'estabilitat, però no pels ajuntaments.

Ahir, l'Associació Catalana de Municipis (ACM), va presentar un portal de dades per denunciar l'infrafinançament local. S'hi constata que els ajuntaments catalans reben 473 euros per habitant, molt per sota de l'Aragó, amb 796, o Extremadura, amb 678, segons dades de l'Observatori de les Finances Locals. La iniciativa explica com les despeses dels ajuntaments han crescut per exemple en la factura energètica, que s'ha enfilat un 49% en quatre anys mentre impostos com ara el de plusvàlues s'han ensorrat.

El finançament singular, que el Govern es prepara per negociar amb l'Estat en compliment dels acords PSC-ERC, hauria d'estar del tot perfilat el primer semestre de 2025, segons que va explicar ahir l'executiu de Salvador Illa. L'ACM va explicar que seria necessària, després de vint anys de vigència de l'actual model, una nova llei de finançament local que avancés en paral·lel a l'autonòmic, sigui només per Catalunya o extensible. Fer encaixar dues demandes justes és una exigència. 

El finançament català, que es pretén en la línia del concert, tindrà problemes per avançar perquè l'operació política és de la màxima complexitat. Amb el finançament local no hauria de costar tant. Els primers que haurien de defensar que no són una administració menor i trobar les complicitats dels ciutadans són els mateixos alcaldes.    

 

Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació

Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.