El 26 de juny de 2014, Ada Colau va presentar en públic l'embrió del projecte polític dels comuns, en un acte multitudinari a l'escola Collaso i Gil del Raval, al costat de Jaume Asens i Joan Subirats, i encara amb la formulació de Guanyem Barcelona. Aquest divendres 25 d'octubre de 2024, deu anys i quatre mesos després, la líder de l'espai polític de l'esquerra alternativa s'acomiadarà de l'Ajuntament de Barcelona, que va governar durant dos mandats com a alcaldessa, una irrupció que va sacsejar el mapa d'alternança a la capital. L'adeu de Colau de la política institucional, decisió presa el juny passat i madurada en privat fins que aquesta tardor va transcendir -pas que també implica deixa el càrrec de coordinadora del partit a escala nacional-, marca un punt d'inflexió als comuns, just en el desè aniversari de la seva eclosió municipal.
Se'n va Colau i fa un pas al costat al partit Jéssica Albiach, líder del grup parlamentari i un altre dels noms propis de la formació, que acumulava responsabilitats i feia temps que madurava com repartir joc. Aquest dilluns va anunciar que deixaria les funcions de coordinadora a la direcció dels comuns després de tres anys, un càrrec que compartia amb l'exalcaldessa i Candela López. Albiach, que continuarà assumint la capitania al Parlament -ho ha fet des del comiat de Xavier Domènech-, tindrà altres funcions a la cúpula. Amb Ernest Urtasun seran responsables institucionals del partit mentre que qui assumirà més preponderància orgànica serà Gemma Tarafa, regidora des del 2019 amb Colau i persona també de la seva estreta confiança. Tarafa pilotarà el rumb dels comuns amb López; l'exalcaldessa de Castelldefels i vicepresidenta de la Diputació de Barcelona repetirà mandat.
La reforma de la direcció es consumarà en l'assemblea del 16 i 17 de novembre, en què no es preveuen llistes alternatives perquè la candidatura oficialista integra les diferents sensibilitats de la formació. La cita congressual servirà, però, per endreçar i impulsar el partit a escala catalana després de quedar frenat a les urnes, primer a les eleccions municipals -va perdre l'alcaldia de Barcelona- i després als comicis al Parlament, on la rellevància dels vots per investir Salvador Illa ha maquillat el retrocés de vuit a sis diputats. Aquestes són les claus del moment polític dels comuns.
Els nous lideratges, assignatura pendent
La digestió lenta de la derrota a Barcelona havia situat en mode d'espera el partit. El projecte dels comuns ha orbitat des de 2015 entorn de l'alcaldia de la capital i la formació de Colau -i la mateixa alcaldessa- va necessitar temps per pair el resultat de les municipals de la primavera de 2023. El moviment de cedir els vots a última hora a Jaume Collboni per fer-lo alcalde abans que Xavier Trias, sense cap pacte firmat que inclogués l'entrada posterior al govern municipal, va incrementar la sensació de provisionalitat. Amb el pas dels mesos, el PSC va decidir esperar ERC per governar -pas encara pendent de concretar per la situació interna dels republicans- i la distància personal entre Colau i Collboni va impedir una entesa amb els papers canviats respecte a l'anterior mandat. Quan a l'estiu l'exalcaldessa va comunicar la determinació de marxar, després de les eleccions europees, es van activar els mecanismes per orientar els relleus.
Al partit, el tàndem López-Tarafa governarà la nau. Al Parlament, el protagonisme recaurà en Albiach, amb el deure de condicionar el rumb del Govern d'Illa cap a l'esquerra, especialment en matèria d'habitatge. Al govern espanyol, la quota dels comuns la concentra Urtasun, que també exerceix de portaveu de Sumar. I, a l'Ajuntament, serà Janet Sanz l'encarregada de fer d'oposició als socialistes -ha passat amb les ordenances fiscals i passarà amb la negociació dels pressupostos-, a més de conservar el llegat dels comuns, amb projectes com el de la funerària pública.
Cap dels noms citats respon a l'etiqueta de nous lideratges, perquè procedeixen de l'antiga ICV o ja tenien posicions preeminents quan el cicle electoral dels comuns era guanyador. L'ombra de Colau encara és allargada. De moment, es concentrarà en la tasca d'empènyer projectes d'esquerres a escala internacional a partir de projectar el motlle de Barcelona -aquest divendres, coincidint amb el comiat institucional, la visiten representants de França Insubmisa-, però no ha renunciat a tornar a ser candidata a les municipals de 2027, com va avançar Nació aquest setembre.
Cicle decreixent versus influència parlamentària
El context polític és desfavorable per als comuns. Han perdut pistonada en les últimes cites electorals; el creixement de la dreta i l'extrema dreta a escala local i internacional afegeix adversitat al moment; i el PSC, amb qui tenen una frontera de vot porosa, acumula poder institucional. Els socialistes estan forts a Catalunya i el PSOE també lidera amb ascendent el govern de coalició a Espanya, en part perquè el projecte de Sumar i el lideratge de Yolanda Díaz no s'ha consolidat com pretenien els comuns. Van apostar per Díaz i es van divorciar de Podem, un moviment sense resultats exitosos.
Als comuns els queda la influència parlamentària. L'hauran de saber gestionar en aquesta legislatura, sense quedar diluïts com a crossa d'Illa al Parlament. El president de la Generalitat ha repetit que la seva prioritat és desplegar els acords d'investidura i pactar els pressupostos de forma prioritària amb els socis d'esquerra. Però si tingués la temptació d'explorar més endavant la geometria variable amb Junts, el grup d'Albiach podria quedar diluït.
I després de l'assemblea... el repte municipal més enllà de Barcelona
L'assemblea d'aquest novembre, al Campus Ciutadella de la UPF, servirà per acomiadar Colau i per avalar la composició de la nova direcció, però també per actualitzar el rumb polític amb noves ponències. El partit ja ha deixat clar quines són les batalles que vol lliurar, amb l'habitatge al centre de les reclamacions per facilitar condicions de vida dignes. Però en els objectius orgànics també hi ha reptes d'estructura, com el d'afermar la xarxa de la formació a escala municipal. Fora de l'àrea metropolitana de Barcelona els comuns no han aconseguit créixer més enllà de les costures d'ICV. Els resultats dels comicis al Parlament del maig, amb pèrdua de diputats en demarcacions com Tarragona, van evidenciar els dèficits existents. Després del debat congressual haurà de ser una prioritat, en el recorregut fins a les municipals de 2027.