Hi va haver un moment en què els crítics amb Josep A. Duran i Lleida van arribar a la conclusió que la millor manera de confrontar-lo era des de dins de la direcció. Aquesta manera de pensar va portar Antoni Castellà a ser el secretari d'organització d'Unió i, per tant, l'encarregat de negociar les llistes electorals amb Convergència en el marc de la federació CiU. Els més veterans recorden com aquells episodis estaven plenes de travetes internes. S'havien arribat a gravar converses que, després, es reproduïen davant dels equips negociadors quan algun d'ells incorria en incoherències o incompliments. CiU tenia mala salut de ferro, però no va poder resistir a la fase àlgida del procés.
Va ser Josep Rull, en aquell moment coordinador de Convergència i ara president del Parlament, qui va proclamar el final de la federació. En paral·lel, els crítics amb Duran, de caràcter obertament independentista, preparaven la fundació de Demòcrates com a partit per representar les arrels de la Unió fundada durant la República. Castellà va anar a les llistes de Junts pel Sí -va participar de les negociacions finals, jornades taquicàrdiques a Palau incloses- i, amb Demòcrates establert com a partit autònom, primer es va aliar amb Convergència per anar a Madrid, després amb ERC a les eleccions al Parlament del 2017, i en l'últim cicle s'ha anat coalitzant amb Junts. Ara uneixen del tot els camins.
La signatura de l'acord de confluència l'han protagonitzat Jordi Turull, secretari general de Junts, i el mateix Castellà. Ho han fet a Brussel·les aquest migdia, però al matí s'ha celebrat una reunió especialment simbòlica amb representants de Demòcrates i Carles Puigdemont a la Casa de la República, a Waterloo. Hi era, per exemple, Núria de Gispert, una de les negociadores a qui Duran va encarregar travar la federació CiU -abans era una coalició- fa 23 anys. Els encarregats d'unir Junts i Demòcrates sota el mateix paraigua, des del principi, van intentar que l'aliança no s'interpretés com una reedició de les sigles que, durant tres dècades, van governar la Generalitat ininterrompudament.
"Si haguéssim fet una federació, és el primer que s'hauria subratllat", remarca un dels implicats en les converses, que han tingut nivells diversos. Castellà i Puigdemont, que disposen d'una relació política i personal de confiança -el líder de Demòcrates va participar activament en el retorn fugaç a Catalunya del 8 d'agost-, van posar les bases, reportant també a Turull. El secretari general de Junts i Castellà han matingut contacte en les últimes setmanes, també, per decidir els detalls de com seria la nova cúpula, posant les bases d'una entesa que tindrà un component de coralitat. Els detalls més tècnics els han portat David Saldoni, mà dreta de Turull, i Dani Planàs, clau a Demòcrates.
Un dels desllorigadors ha estat el fet que Demòcrates disposés d'una fundació, perquè així ha estat més fàcil fusionar els actius de cadascú i aportar més estructura -de passada- a Junts. Aquesta fundació passarà ara a ser una entitat associada a Junts, un think tank que molt probablement estarà liderat per Laura Borràs, que haurà de deixar la presidència del partit davant del retorn de Puigdemont. "Una manera de trobar solució a tot", resumeixen coneixedors de la gestació de la confluència. De trobar solució a la integració formal i de trobar encaix per a Borràs, que fa tan sols dos anys va aconseguir proposar el 50% dels noms de l'executiva de Junts i ara serà apartada de la cúpula.
En un moment en què Junts ha desembargat el llegat convergent, l'aliança amb Demòcrates suposa un retorn al passat? Tots els consultats assenyalen que les comparacions amb CiU no se sustenten perquè el vector sobre el qual pivota l'acord és aconseguir la independència. "Aquesta aliança respon al mandat popular i a la necessitat de bastir un projecte polític amb capacitat de governar i liderar amb fermesa el procés cap a la independència, enfortint alhora les institucions pròpies i la cohesió social del país", assenyala el document que han signat Castellà i Turull. La demanda d'unitat ha estat central en els discursos dels dos dirigents, que van compartir grup parlamentari amb Junts pel Sí.
El moment escollit per Junts i Demòcrates, al marge del procés congressual, també té a veure amb el moment que travessa l'independentisme. El secretari general ha posat de manifest que existeix una part del moviment que vol "terra cremada", una referència implícita a la situació que viu ERC, immersa en un pols pel lideratge que ha derivat en enfrontament obert entre Marta Rovira i Oriol Junqueras. La fotografia de Brussel·les amb Turull i Castellà també té com a intenció contraposar els dos moments. Potser perquè l'endemà dels dos congressos hi haurà d'haver intermediaris -com pot ser el cas del líder de Demòcrates- que hagin d'aixecar el telèfon per refer tots els ponts possibles.