Era previsible, però aquest dimecres es va oficialitzar: la Moncloarenuncia a la votació prevista per aquest dijous sobre el sostre de dèficit —Pedro Sánchez s'encaminava cap a una nova derrota després de veure, la setmana passada, com es rebutjava la regulació dels lloguers de temporada— i es dona una "oportunitat al diàleg" per aprovar-lo més endavant. Una pròrroga en les converses que evidencia la debilitat parlamentària del PSOE, en mans de Junts i condicionat també per la negativa del PP a col·laborar. Si Alberto Núñez Feijóo fes un cop de cap i decidís salvar Sánchez en alguna votació, ja no podria dir que Espanya es trenca perquè està en mans de l'independentisme. Li cauria el seu propi invent.
No sembla que el president del govern espanyol, a Nova York aquesta setmana en una d'aquelles gires que tant li agraden per mostrar perfil internacional, estigui gaire preocupat pel futur de la legislatura. Hi ha ministres com Óscar Puente, que sempre trien —potser sense la suavitat inherent al càrrec— les paraules al detall quan les pronuncien, que ja anticipen que no seria cap "drama" no tenir pressupostos per al 2025. Els últims aprovats són els del 2023, perquè els del 2024 es van postergar davant l'avançament electoral a Catalunya. En aquell moment, Carles Puigdemont ja havia advertit els socialistes que, sense compliment de les inversions a Catalunya, ja es podia anar acomiadant dels comptes.
En essència, la partida continua aquí. Amb un afegit clau: Salvador Illa és el nou president de la Generalitat i Junts s'ha convertit en el principal partit de l'oposició a Catalunya, tasca que ha de compatibilitzar amb la distància que exhibeix amb Sánchez al Congrés, tot i haver-lo dut a la Moncloa a canvi de l'amnistia. Però, és clar, ni Puigdemont ha estat amnistiat ni el català és oficial a Europa ni s'ha concentrat el traspàs "integral" de les competències d'immigració. No cobrar per avançat no era el pla previst.
Pot el PSOE governar sense pressupostos? És tècnicament possible, encara que políticament significatiu. Pot el president del govern espanyol estar sotmès al desgast continu de Junts? No té per què durar eternament, aquesta situació. Sánchez ja sap de quin peu calça Puigdemont, i el mateix passa a l'inrevés. Amb l'amnistia en mans del Tribunal Constitucional, potser s'han de continuar aguantant. Fer caure Sánchez i propiciar l'arribada del PP a la Moncloa potser permetria a Junts dir que no són de cap bloc, però convertiria Illa en un catalanista de pedra picada i el podria consolidar a Palau.
Del congrés de Junts no en sortirà cap aproximació al PSOE, més aviat al contrari, especialment si el líder a l'exili consolida orgànicament el rol que ja té al capdavant del partit. També s'hi elevarà el llistó de l'exigència sobre el finançament que negocien els socialistes amb ERC, i que serà cabdal perquè Illa tingui aprovats els comptes catalans. El congrés dels republicans també influirà de manera directa en el calendari: pot una direcció interina assumir el pes de les converses, tenint en compte la tempesta existent de portes endins? Enmig d'aquest panorama, i vista l'aritmètica parlamentària, a Sánchez no li queda més remei que anar saltant de pròrroga en pròrroga. Fins que se'n cansi o esgoti la legislatura.
- La Moncloa recula i admet que caldrà més diàleg per aprovar el sostre de dèficit; per Pep Martí.
- Entrevista: Guillem López-Casasnovas: «Seria un error monumental postergar el finançament per un pacte multilateral»; per Pep Martí.
- Primícia: El Govern d'Illa fitxa David Bonvehí com a director general a Empresa; per Oriol March.
- Entrevista: Xavier Godàs: «Si soc el president d'ERC, no hi haurà cap estructura B»; per Oriol March i Carme Rocamora.
- Crònica: El maldecap de l'habitatge es cola al seguici més pompós de la Mercè; per David Cobo.
Ferran Casas i Manresa
Subdirector de Nació
Vols que t'arribi El Despertador de Nació cada matí al teu correu electrònic? Fes clic aquí per rebre'l.