L’ofici solemne de la Basílica de la Mercè i el seguici posterior, plat fort institucional de la festa major barcelonina, ha recuperat essències que feia temps que no es veien. Protesta i màximes autoritats. Pancartes i vestits. Del primer bàndol, el protagonista ha estat l'habitatge. Els crits que s'han fet sentir davant de l'església d'on sortien les autoritats assenyalaven el PSC -ara que els socialistes governen a l'Ajuntament, la Generalitat i l'Estat- i l'acusaven de voler desallotjar tot un bloc al barri de Sants on viuen 23 famílies. Després d'una pandèmia i uns seguicis posteriors marcats per la tranquil·litat més absoluta, les queixes ciutadanes han tornat a emergir aprofitant la desfilada de la classe política pel barri Gòtic de la capital catalana, rememorant uns xiulets que tampoc no se sentien des de l'època àlgida del procés.
De l'altra bàndol de les novetats, la institucionalitat: han tornat a presentar-s'hi les figures del president del Govern, Salvador Illa, i la del president del Parlament, Josep Rull. De fet, la imatge de l'alcalde de Barcelona -ara Jaume Collboni- acompanyat de les dues màximes autoritats polítiques del país no s'havia vist des del 2018, quan els llavors presidents de la Generalitat, Quim Torra, i del Parlament, Roger Torrent, van caminar juntament amb l'alcaldessa del moment, Ada Colau, des de la plaça de la Mercè i fins a la plaça Sant Jaume. L'any posterior, el dia que no van aparèixer Torra a la processó política, Collboni -llavors alcalde accidental- va lamentar-se. "S'ha trencat una tradició de 40 anys". Ara, un lustre més tard, el cap de files socialista a Barcelona ha vist restituïda la pompa del seguici.
Avui hem estat a l'acte celebrat a la basílica de la Mercè assenyalant els culpables de la nostra misèria 👉@bcn_ajuntament vol desnonar 23 veïnes del barri de Sants i deixar-les al carrer. No és només el patiment del desnonament sinó que a més a més ho fan amb DATA OBERTA. pic.twitter.com/R8eSbMC9UL
— Grup d'Habitatge de Sants (@HabitatgeSants) September 24, 2024
A l'interior de les parets de la basílica, l'arquebisbe Joan Josep Omella demanava a tots els representants polítics que remin junts per resoldre els principals desafiaments socials, i a l'exterior semblava que tothom s'havia posat d'acord per destacar-ne un, especialment. Per més que fa anys que s'adverteix de les conseqüències d'una crisi de l'habitatge que ho impregna tot, dels desnonaments al preu del lloguer, ara sembla haver-hi una preocupació gairebé obligada per moure noves fitxes des de la política. Ho reclamaven les veus indignades dels membres del Grup d'Habitatge de Sants que s'han mobilitzat a la plaça de la Mercè, però també els representants polítics quan han iniciat les rodes de premsa que rematen l'inici del curs polític i fixen les prioritats a exigir al govern local. En aquest sentit, tant Jordi Martí (Junts) com Janet Sanz (comuns) i Elisenda Alamany (ERC) -els principals grups de l'oposició- han reclamat mesures per garantir el dret a l'habitatge, ara que els darrers baròmetres en mostren una preocupació creixent entre la ciutadania.
També s'han referit al nou escenari municipal. Fa només un any, la imatge era radicalment diferent, pel que fa als lideratges. Xavier Trias, Ada Colau i Ernest Maragall resistien com a caps de files de les seves forces. En els seus llocs, ara s'hi veien les noves cares que s'encarreguen de pilotar el grup municipal i, de retruc, d'assumir el nou rumb. També l'any passat, les tres forces s'oferien a Collboni com a possibles socis de govern. Ara, de portes enfora, només ERC hi manté la mà estesa. Tanmateix, Alamany ha confessat que s'han reunit un total de "zero vegades" amb l'equip socialista per pactar la primera carpeta decisiva del curs: les ordenances fiscals i els pressupostos municipals. En canvi, els comuns ja hi han tingut una primera trobada, explicava recentment Sanz. En aquest camp, també Daniel Sirera (PP) s'ha sumat a demanar al batlle socialista que els tingui en compte a l'hora de negociar els comptes, seguint les paraules de Comella a la basílica.
Una Mercè sense incidents
Mentrestant, el govern socialista mantenia un perfil baix. El regidor de Cultura, Xavier Marcé, ha estat l'encarregat de sortir a fer un balanç de la festa major barcelonina i ha evitat el to de la resta de forces, més valoratives de l'escenari polític. En qualsevol cas, Marcé ha estat el portador de les bones notícies. Primer ha reivindicat que "en termes de seguretat" -carpeta que havia amoïnat públicament el govern socialista- no s'ha registrat "cap incident que sigui remarcable". Això, després d'algunes edicions de la Mercè amb aldarulls o baralles en actes multitudinaris, ha fet que el regidor s'expliqués gairebé des de la sorpresa. La cirereta arribaria, a més, amb la menció del tancament de la festa major, moment en què Rosalía aprofitarà per estrenar la seva nova cançó tot integrant-la en el piromusical barceloní. Una decisió "amb impacte mundial", ha resolt Marcé.
Els parlaments arribaven en mig d'un matí que ha encabit el seguici popular amb la processó central de la festa, que lideren els Capgrossos Macers i que compta amb figures com els Gegants de la Ciutat o l'Àliga, i la diada castellera. En aquest cas, formada part totes les colles de la ciutat, que executen els castells davant la mirada popular, a peu de la plaça Sant Jaume, i institucional, des del balcó de l'Ajuntament.
L'escena festiva ha tingut lloc pocs dies després, també, que s'hagi allargat una polèmica local d'aquelles que les festes majors porten enganxades de tant en tant. En aquest cas va ser perquè el programa de la Mercè 2024 inicialment tenia integrada la missa a la llista d'actes vinculats a la festivitat, com s'havia fet fins a l'arribada de l'alcaldessa Ada Colau, però quan va ser notificat dels fets, el consistori va rectificar ràpidament i va atribuir la inclusió de la missa religiosa al programa de festes a un error. Mentre la dreta burxava en la relliscada, Collboni insistia que la celebració de la festa major barcelonina té un caràcter laic. Aquest migdia, PP i Vox, han recuperat les punxades al govern socialista en aquest front. L'executiu, però, ha passat de llarg.