CRÒNICA

El pregó de la Mercè reivindica una Barcelona d'acollida per a qui busca «viure en pau»

La il·lustradora Carme Solé Vendrell ha protagonitzat el tret de sortida de la festa major barcelonina posant èmfasi en la necessitat d'escoltar els infants i d'allunyar-los de la dependència de les pantalles

La pregonera de la Mercè 2024, Carme Solé Vendrell, durant el discurs
La pregonera de la Mercè 2024, Carme Solé Vendrell, durant el discurs | Hugo Fernández
20 de setembre de 2024, 20:16
Actualitzat: 20:41h

Sentia la por al cos i el vent esbullant-me els cabells. Sentia renecs, en un idioma que jo ignorava. Sentia els crits de les mares espantades, arrapades a les seves criatures. Aquells pobres ulls innocents, amarats de llàgrimes. Vaig mirar la mare, asseguda al meu costat, al bell mig de la barcassa. La que feia unes hores era la nostra esperança, però ara es convertiria en la nostra tomba. La mare va suplicar-me "si us plau, diga'm que sí, que ens en sortirem". "És clar", vaig dir-li. I va ser l'última vegada que li vaig mentir". 

El relat, transparent i cru, correspon a una adolescent -Abril Obiols Martínez- que cursava quart d'ESO a un institut de la Seu d'Urgell i que va decidir presentar-se a un concurs escolar, però aquest divendres ha emergit amb tota l'oficialitat possible al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. El passatge reblava el pregó pronunciat per Carme Solé Vendrell, il·lustradora icònica del país, sempre amb la mirada posada sobre la infància. Un discurs oficial per iniciar la Festa Major de la Mercè que, com es filtra del relat d'una adolescent de la Seu d'Urgell, ha volgut reivindicat la terra catalana com a punt d'acollida, ara que els discursos d'extrema dreta avancen i les rutes de migrants segueixen plenes de "barcasses". 

No quedaria tot en aquest relat. A l'obertura del pregó, la veu de Solé Vendrell ha volgut presentar una Barcelona sensible amb la cultura popular, amb els museus i els teatres i les arts, però també com una ciutat "que acull" i ha volgut adreçar el seu discurs "a les persones que hi arriben buscant un lloc on viure en pau". També, rememorant quan va publicar Els nens del mar, escrit per Jaume Escala, ha citat una conversa amb un nen de 12 anys de París que, davant un llibre que aborda l'absència dels pares, es va aixecar i va dir: "És la primera vegada que veig un llibre que parla de mi". Després va saber que aquell nen era migrant i havia tingut problemes per teixir relacions. Ara, la il·lustradora defensa que, malgrat el pas del temps, aquesta peça, juntament amb La croada dels nens, hauria d'estar a tots els instituts "per parlar de les guerres i de temes molt delicats de forma natural". 

En homenatge a la seva essència sempre bolcada amb la infància, la il·lustradora de 80 anys, amb una extensa carrera que barreja haver dibuixat per a Salvador Espriu i per a Gabriel García Márquez, ha volgut adreçar-se als grans per parlar dels petits des de l'inici: "Els infants són el millor que tenim. Escoltem-los".

Mentre ho deia, al marge dret del Saló de Cent, sense fer soroll ni cercar mirades, un il·lustrador anomenat Pedro Espinosa obria la seva llibreta i hi començava a traçar un dibuix propi de l'escena que s'estava vivint a la sala noble de l'Ajuntament de Barcelona. L'encapçalament de la pàgina hi barrejava la iconografia de la ciutat, amb l'escut municipal, amb el disseny físic de l'habitació, caracteritzat per les làmpades majestuoses que simulen espelmes. Al mig de la postal, una Solé Vendrell espigada anava sumant paraules al seu voltant. L'il·lustrador va afegint elements a cada minut de discurs, amb breus descansos per analitzar la postal.

Homenatge als gegants

Amb un pregó en què ha repassat la seva bibliografia i la relació amb autors de renom que la van acompanyar artísticament, Carme Solé Vendrell ha volgut teixir un vincle propi amb l'espot i el cartell d'aquest any de la Mercè. La peça audiovisual la protagonitza un infant que plora desconsolat fins que veu passar la personificació de la cultura de la festa major barcelonina, amb l'avenç de la geganta. La proposta artística va ser criticada, acusada de ser "fosca". Aquest divendres la pregonera l'ha amnistiat com a lluminosa. "Quan jo era petita com aquell nen, un dia de festa major estava al llit malalta, els gegants de la ciutat baixaven pel carrer de casa i el meu pare els hiva demanar que ballessin davant del nostre balcó. I vaig veure, com el nen del cartell, la mateixa geganta que em mirava". Aquest passatge no li ha marxat mai de la memòria, ha emfatitzat l'artista.

Abans d'aquestes paraules, han passat pel faristol de la pregonera tant l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, com el tinent d'alcaldia de Casablanca, ciutat convidada d'aquesta edició de la Mercè, Abderrahim Outass. Havent fet els deures, el batlle socialista, en un Saló de Cent ple d'autoritats i artistes, ha dedicat un missatge als més petits: “Tenim el compromís de treballar perquè el seu futur sigui millor que el nostre present”. A més, ha recordat que cal ser especialment sensible amb la realitat dels més vulnerables, després que un terç dels infants de la ciutat estiguin en risc de pobresa o exclusió social. I, sense mencionar explícitament Palestina, ha volgut homenatjar “tots els nenes i nenes que pateixen les guerres arreu del món.

Retret a un món excessivament digital

Les referències a la canalla, però, han acabat amb una advertència als adults. L'estrena de la festa majora barcelonina també ha tingut temps per abordar una realitat social que tensa les famílies, els pedagogs, les escoles i els espais d'oci els darrers anys: els telèfons mòbils i les tauletes intel·ligents. "Quan penso en tots els infants que estan abduïts per les pantalles i com se'ls priva de la llibertat d'escollir, de compartir, de jugar, d'imaginar", ha reflexionat en veu alta la dona nascuda a Horta, el mateix barri on van néixer els seus pares i on el seu besavi n'era regidor, quan era un ajuntament propi. "Veure'ls passar imatges ràpidament, amb el cap ajupit cap a les pantalles, fa basarda. Res estimula la seva imaginació i l'infant s'aïlla dels altres", ha afegit, abans d'advertir que "els adults" són "els responsables de les imatges que reben" els petits.

Carme Solé Vendrell, pintant enmig del pregó de la Mercè
Carme Solé Vendrell, pintant enmig del pregó de la Mercè - Hugo Fernández

L'anècdota de la jornada l'ha deixat el moment en què Solé Vendrell ha interromput el seu discurs per encetar una obra artística en directe, un quadre pintat amb ajuda de tres infants. Quan ella ha fet els primers traços i ha escrit el títol de l'obra, s'ha deixat una lletra. "Merè 24", deia el text. Ràpidament, l'han advertit, el Saló de Cent ha rigut amablement i l'artista ho ha solucionat amb un darrer traç resolutiu amb forma de "c".