El passat 20 d’abril Canàries sortia al carrer a manifestar-se contra el model turístic, amb el suport d’altres ciutats de la península i els crits de les quals ressonaven per totes les zones turístiques d’Espanya. Amb el lema de “Canàries té un límit”, encunyat ja fa 20 anys, reclamaven el fi d’un sistema econòmic basat en un turisme insostenible que posa en risc la vida a l’illa.
Segons les associacions convocants, no es tractava d’una manifestació en contra del turisme, sinó en contra de com s’està gestionant. I és que fa temps que associacions de veïns i veïnes i d’ecologistes denuncien el model turístic. Una de les seves denúncies més persistents és contra l’allotjament estacional/de temporada i, de fet, reclamen una moratòria turística i de vacances a Canàries que aturi immediatament la creació de noves places turístiques. En els últims anys, els diversos governs de les Illes Canàries, tant socialistes com populars, han impulsat macroprojectes hotelers que, a més d’incrementar significativament el nombre de places hoteleres, vulneren diverses regulacions mediambientals.
Un exemple és la Cuna del Alma a Tenerife, d’una extensió de més de 400.000 metres quadrats repartits entre 420 vil·les de luxe, i que va iniciar les seves obres el 2014 sense l’informe d'impacte mediambiental requerit. El 2022 es van paralitzar perquè es va reconèixer que suposava una amenaça imminent de dany ambiental i a espècies protegides, i perquè es va descobrir que s’havia destruït un jaciment arqueològic. Aquest és només un exemple, però casos similars es troben arreu de l’arxipèlag: el Dichosa Wellness Clinic a la Palma, els hotels Oliva Beach i Tres Islas a Fuerteventura, o el projecte La Tejita a Tenerife. Tots tenen alguna cosa en comú: són macroprojectes hotelers que posen en risc la diversitat mediambiental i els recursos naturals de l’illa a canvi de convertir-la en un parc d’atraccions pels turistes.
A això s’uneix que Canàries està travessant una crisi d’habitatge provocada per l’augment del lloguer turístic i la venda de propietats a estrangers. El 2023, el 29% dels immobles que es van vendre a les illes els van comprar estrangers. Moltes d’aquestes compres es van fer en el context per obtenir les golden visa, que requerien la compra d’un immoble per un valor igual o superior a 0,5 milions d’euros. Encara que molts estrangers compraven diversos immobles per un valor total de 0,5 milions d’euros per després poder especular amb la resta d’immobles. El govern central recentment ha suspès la concessió de les golden visa i no és l’únic que està prenent mesures, com ja explicava la Marta Ribera.
De fet, Canàries és la comunitat autònoma on més ha crescut el preu de l’habitatge. A això se li suma l’augment del nombre de propietats destinades al lloguer turístic. Des del novembre de 2022, l’oferta ha augmentat en un 40%, que redueix l’habitatge disponible pels residents. Per tant, aquest model turístic incontrolat dificulta l’accés a l’habitatge dels i les locals. El preu del lloguer no para d’augmentar i actualment se situa en més d’11 euros per metre quadrat. El salari brut mitjà de les Canàries és de 1.600 € i d’aquests s’ha de dedicar de mitjana entre un 35% (per un pis d’uns 50 metres quadrats) i un 45% en el lloguer, segons dades del Ministeri d’Habitatge. En aquest cas, s’hauria d’aplicar la recentment aprovada llei d’habitatge, que marca com a topall per al lloguer el 30% del sou per a considerar-la com a zona tensada.
Això resulta en cases buides que s’emplenen un parell de setmanes a l’estiu, segones residències de persones que no parlen l’idioma i que van a restaurants que serveixen el sopar a les 6 de la tarda i edificis sencers on les veïnes ni es coneixen perquè només habiten els pisos per unes setmanes per gaudir del seu “paradís particular”. I la situació es repeteix a altres zones turístiques com les Illes Balears, Catalunya o el País Valencià, on les residents dediquen de mitjana entre el 45% i el 65% del sou mitjà al lloguer.
No només és dificultat per accedir a l’habitatge, sinó també per gaudir dels recursos naturals de les illes. Les Canàries actualment també pateixen la pitjor sequera de la seva història des que es recullen dades, igual que Catalunya. Això, sumat a la falta de pluges a causa del canvi climàtic, la sobreexplotació dels aqüífers i l’abocament d'aigües residuals al mar, ha portat els i les residents a una situació de desesperació. Mentre elles pateixen restriccions al consum d’aigua, veuen com es reguen els camps de golf i les piscines de tots els hotels, vil·les de luxe i apartaments turístics on visitants gaudeixen de les seves vacances somiades i moments de desconnexió idíl·lics.
Aquells qui defensen aquest model turístic clamen que és el motor de l’economia de l’illa. Però com pot ser el motor de l’economia quan el 35% de la població es troba en risc de pobresa i exclusió social? On més d’un 13% en pobresa extrema i hi ha un 20% d’atur a l’illa? I on un 60% de les residents tenen dificultats per arribar a finals de mes i un 26% s’endarrereixen en el pagament del seu lloguer?
El turisme genera riquesa de segur, però com es distribueix, aquesta riquesa? Queda en mans d’uns pocs? I aquestes mans, en quins països tributen? No es pot acceptar aquest model turístic com a motor de l’economia si les seves conseqüències empobreixen els i les residents de les illes, les condemnen a una vida precària i exploten els recursos naturals de la zona.
Mentrestant, la resta d’Espanya es mira Canàries, on es podria impulsar un canvi en un model turístic que afecta també altres regions. Les veïnes de Canàries han estat de les primeres a cridar que casa seva no es ven als interessos econòmics i polítics d’uns quants, sinó que es defensa i es protegeix. Esperem que no es quedin soles en aquesta lluita i que s’hi uneixen totes les persones i regions afectades per aquest model econòmic explotador i insostenible.
Agraïments a Marta Ribera.