L'esgrima és un d’aquells esports al qual de petits molts de nosaltres hi hem jugat, influïts, els més grans, per sèries de dibuixos com D'Artagnan i, els més joves, potser per Pirates del Carib. Però hi ha qui qui n’ha fet la seva afició, que l’ha dut a competir al més alt nivell. És el cas del sabadellenc Arnau Gumà, que amb tan sols 15 anys ja estat campió d’Espanya individual i en equip. Aquest cap de setmana també participarà al Trofeu Internacional d’Esgrima, que acull la seva ciutat natal. N’ha parlat en una entrevista a NacióDigital.

- Ets molt jove, d’on et ve l’afició?

- Ara tinc 15 anys, però tot va començar quan en tenia 8. Un any, per Festa Major, passejàvem pel centre de Sabadell amb els meus pares i vaig veure un estand on hi havia un grup de gent fent esgrima. Vaig preguntar on ho feien, i li vaig dir a la meva mare que m’hi apuntés, sense provar-ho ni res.

- Això és tenir sintonia! I a casa què van dir?

- M’hi van apuntar, però al principi es pensaven que voldria provar-ho i prou. Ells creien que era perquè havia vist Peter Pan, però la cosa ha anat de debò.
 
- I com van ser els inicis?

- Em va agradar molt. Des del començament vaig començar a entrenar amb ferro, des del primer dia, i quan només feia tres mesos que entrenava vaig participar en la meva primera competició d'espadetos M12, i vaig quedar tercer a Barcelona.

- Déu n’hi do, tan aviat!

- Sí, des del començament he entrenat al Club Esgrima Sabadell Jaume Viladoms, però quan vaig començar a fer resultats a Espanya em van agafar oferir entrenar al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat del Vallès. Em van enviar una carta on m’informaven que tenia a disposició una beca per entrenar-hi i que si la volia acceptar. Des de llavors vaig començar a créixer.
 
- Com és el dia a dia al CAR?

- Implica entrenar més. Cada dia, entre les 11.00 i les 13.00 hores entreno, mentre que abans ho feia només una hora i mitja al dia, i això ha fet que millori molt el meu rendiment. Ara estudio 4t d’ESO al CAR mateix, i intento compaginar al màxim estudi i entrenament, quan tinc temps lliure allà em poso amb l’estudi. Els horaris ja estan organitzats per poder compaginar totes dues coses.

- I l’any que ve?

- Vull fer Batxillerat, el tecnològic. La meva intenció és poder estudiar a la universitat, una Enginyeria, el més segur que sigui Enginyeria Informàtica.

- I els teus amics com ho veuen tot plegat?

- Bé, sobretot les persones que em coneixen ara i em demanen que què faig, quan els ho explico es mostren sorpresos. Em solen dir: "Ah, allò de les espases, deu ser divertit". Ara per ara és un esport minoritari.
 
- I què fas quan no estudies i entrenes?

- Em veig amb els meus amics, alguns de Sabadell, però sobretot amb els del CAR. també aprofito per jugar amb l’ordinador o amb la Play Station.

- T'has trobat mai en cap situació inversemblant?

- A l'hospital. Un cop em van examinar i em van veure que duia tot de blaus al cos. És molt habitual perquè els tocs que reps deixen marca, però clar, era petit i els metges no ho sabien. No em volien tornar amb els meus pares perquè es pensaven que a casa em pegaven. Van haver de demostrar amb un certificat de la federació que competia en campionats i que els blaus eren fruit d’això.

- Caram, un bon ensurt! Pel que fa al teu palmarès, no és gens menyspreable.

- Al 2016 vaig ser campió d’Espanya individual M12, i l’any passat campió d’Espanya per equips M14. Aquest any també he estat subcampió per equips M17, i en el rànquing estatal sempre he estat entre els cinc primers, a Catalunya entre els tres.
 
- A curt termini, aquest cap de setmana jugues a casa, com es diu en termes futbolístics.

- Sí, Sabadell acull el Trofeu Internacional d’Esgrima, és el segon any que es fa. L’any passat va anar prou bé, però hi havia gent molt gran i jo hi vaig anar per agafar experiència. Aquest any l’objectiu que em plantejo és passar la fase de grups, però serà complicat, caldrà esforçar-s'hi, hi competiran entre 100 i 150 tiradors.

- I més endavant?

- Anem a Madrid a un Torneig Nacional de Rànquing (TNR) M17, on l’objectiu que em plantejo és fer podi, crec que puc. Més endavant, també al novembre, anem a Budapest a competir el Circuit Europeu Internacional M17, puntuable per al Campionat d’Europa i per al Mundial, que és el meu propòsit. La primera d’aquest any es va fer a Grècia, on vaig obtenir l’onzena posició.