En el món del tenis existeixen tres déus. Roger Federer, Rafael Nadal i Novak Djokovic són indiscutibles. Les seves batalles són gestes recordades com una espècie de mitologia esportiva, de la qual ningú es va voler perdre cap combat, cap punt, cap escenari dels Grand Slam. Però entre ells tres, considerats els més grans de la història de l'esport de la raqueta, existia un quart actor que els va competir de tu a tu. Un britànic, amb les faccions d'un jugador de golf, o de criquet, que va aconseguir guanyar els millors tornejos dels circuits ATP, dos ors olímpics i deixar en evidència (en certes finals) als millors. Andy Murray és una llegenda del tenis, i aquesta mateixa setmana ha decidit dir adeu a les pistes amb la seva retirada definitiva.

El seu revés a dues mans, només igualat per la millor versió de Djokovic, va posar en escac a totes les grans figures del circuit ATP durant la dècada dels anys 2010. Als 37 anys, deixa enrere un llegat immens, aconseguint ser un dels números 1 del rànquing (ho va aconseguir només una vegada, però hi va estar fins a 41 setmanes seguides) i penjant la raqueta situant-se al número 50 del món. Dos Wimbledon, un US Open, una final de Roland Garros i fins a cinc finals de l'Open d'Austràlia (mai va poder superar Djokovic) el situen com un dels millors tenistes de tots els temps.

Les lesions van condicionar la seva carrera en els darrers anys, però la seva perseverança el va mantenir a les pistes, a més de competir en dobles al costat del seu germà. Murray, al costat de Nadal i Djokovic, va poder acomiadar Federer a la Laver Cup de 2023 en un dels esdeveniments esportius més importants del segle XXI. Els quatre més grans de l'esport de la raqueta, competint junts, per intentar endur-se el trofeu al costat dels millors jugadors d'Europa. El seu escalfament, tots quatre junts, tenia més rellevància que qualsevol partit individual.

La final de Wimbledon de 2013, contra Novak Djokovic, és una gesta històrica per al tenis modern que molt pocs oblidaran. Després de 77 anys, un britànic guanyava el màxim trofeu del Regne Unit de tenis, en una batalla que va ser retransmesa com un combat d'orgull nacional. Murray era ferotge, perseverant i molt estimat per la majoria dels seus competidors.

Encara que el 2019 ja va anunciar la seva retirada per culpa de les lesions, va acabar tornant perquè el seu amor per les pistes i la raqueta era incomparable a qualsevol altra cosa. Ara, conscient de les seves mancances físiques, l'exigència del calendari i el ritme competitiu, sap que ha de marxar per la porta gran. L'ATP perd un dels seus millors paladins, però el seu llegat serà difícilment igualat per la immensa majoria.