El 27 de maig del 2009 és una de les pàgines més importants de la història del Barça. L'obra mestra de Pep Guardiola tocava el cel a Roma i aconseguia el primer triplet del club -sis anys després vindria el segon de Luis Enrique-. Aquella victòria, especial per la fita, però també per com s'hi va arribar, és recordat quinze anys després com una de les històries més boniques que s'han viscut mai en el futbol.
Tot plegat va començar després d'un canvi de cicle al Barça, amb la marxa de Frank Rijkaard de la banqueta i l'adeu de dues estrelles en el seu apogeu, com eren Ronaldinho i Deco. Guardiola arribava des del filial del club, sense la certesa que arribessin uns resultats que es van resistir a l'inici. Però va valer la pena. Recordem alguns dels millors moments d'aquella temporada històrica que posteriorment es tancaria amb el sextet.
El debut, en una prèvia de la Champions
Fa no gaires anys al futbol espanyol hi havia un càstig europeu per qui no aconseguia quedar entre els dos primers llocs: jugar una ronda de classificació prèvia abans de la fase de grups. La temporada anterior a l'arribada de Guardiola, un equip enmig de la descomposició i de la irrupció de Messi va quedar en tercer lloc per sota del Reial Madrid i del Vila-real. Això va implicar que el debut del tècnic català a la banqueta blaugrana fos contra el desconegut Wisla de Cracòvia, amb un 4-0 que era tota una declaració d'intencions.
El derbi guanyat al minut... 103
Al Barça li havia costat el principi de temporada. Va perdre el primer partit contra el Numància i va empatar el segon al Camp Nou contra el Racing de Santander. Els dubtes començaven a sorgir i, en la recuperació blaugrana, potser hi va tenir alguna cosa a veure una victòria que sempre és simbòlica. A la cinquena jornada de Lliga els de Guardiola visitaven l'estadi olímpic Lluís Companys amb l'Espanyol de local -ironies del destí, ara és casa del Barça. Un penal convertit per Messi al minut 13 del temps afegit donava tres punts vitals als blaugrana.
La primera gran golejada a un rival directe
El Barça començava a guanyar, però faltava convèncer. I ho va fer a la sisena jornada de Lliga, amb una d'aquelles victòries que són recordades pel resultat, pel joc i pel rival al qual es plantava cara. Va ser contra l'Atlètic de Madrid al Camp Nou, amb un 6-1 que probablement els culers recordaran per aquell gol de falta de Messi mentre els defenses de l'equip madrileny encara preparaven la barrera.
Primer cop al Madrid sota la pluja
Cap a finals del 2008 ja es veia que aquest Barça anava de veritat, dominant la Lliga i avançant amb pas ferm cap a les eliminatòries de la Champions. Què faltava? El primer partit contra el Reial Madrid. I els de Guardiola no van fallar: van emportar-se un dels Clàssics més plujosos que es recorden amb un altre gol de Messi que segur que encara perdura a la retina de molts aficionats.
El penal salvador de Pinto a Mallorca
Però no tot són victòries el que es recorda del Barça del primer triplet. Possiblement, una de les escenes més recordades serà el penal que José Manuel Pinto va aturar a Mallorca. Eren les semifinals de la Copa del Rei i els illencs podien igualar l'eliminatòria si transformaven la pena màxima. En un gest totalment inesperat, el porter del Barça va assenyalar al tirador en quina direcció es llançaria. El joc psicològic va funcionar, es va tirar per on va dir i va aturar el penal. Sense aquella acció és possible que aquell Barça mai hagués aconseguit ni un triplet ni un sextet.
La davantera Messi-Eto'o-Henry espanta Europa
Europa veia amb atenció l'obra que estava construint el Barça. L'equip havia superat amb comoditat la fase de grups i havia golejat a l'Olympique de Lió als vuitens de final. Però el primer gran repte europeu era a la següent fase contra el Bayern de Múnic. I el que es va destapar aquella nit al Camp Nou va ser una davantera per al record. El Barça va clavar un 4-0 als alemanys i tots els gols i assistències van passar pels peus de Messi, Eto'o i Henry.
El rei de copes no falla
Passaven els dies i el Barça cada cop estava més a prop de la històrica gesta. Però calia rematar la feina. El primer títol en joc era la Copa del Rei contra l'Athletic Club i hi havia un afegit: els blaugrana tenien llavors 24 títols (ara 31) i els bascos 23 (ara 24), amb la disputa viva de l'anomenat rei de copes. I el rei es va imposar amb molta superioritat per quatre gols a un. La primera, al sac i ben lligat.
La humiliació més gran al Bernabéu
El Barça ha viscut grans partits al Santiago Bernabéu al llarg de la seva història. Però una de les exhibicions més grans és l'estrena de l'equip de Guardiola a la casa blanca. El partit és històric pel resultat humiliant de dos gols a sis, però també perquè era un moment clau a la competició domèstica. Els blaugrana, forts durant tota la temporada, havien vist com els blancs retallaven l'avantatge a la Lliga i, si guanyaven el Clàssic, es col·locaven molt a prop del lideratge. Però aquell dia es va sentenciar el segon títol. Només quedava la Champions.
Iniesta desferma l'eufòria a Stamford Bridge
No seria cap barbaritat dir que el moment de més èxtasi blaugrana en aquella temporada no és la celebració de cap títol. El gol d'Andrés Iniesta a Stamford Bridge és probablement un dels més celebrats de la història del Barça. Era el minut 93 i el Chelsea guanyava per un gol a zero després de l'empat de l'anada al Camp Nou. Les esperances ja dequeien i semblava que el somni del triplet s'esfumava. Fins que el conjunt de Guardiola, en una de les seves nits més erràtiques, feia sorgir la màgia. Sí, era Roma.
Tocar el cel a Roma
La cita ho tenia absolutament tot: un estadi icònic com l'Olímpic de Roma i contra el botxí de la temporada anterior, el Manchester United que tenia com a estrella a un Cristiano Ronaldo que ja sonava per al Reial Madrid. Els blaugrana van començar patint, però un cop recuperats van dominar, Messi va fer el dos a zero amb un gol de cap volant pels aires i es va tancar l'episodi més important de la història del Barça.