El grau de perill per allaus a Catalunya durant la temporada hivernal 2019-2020, finalitzada el mes de maig, s’ha situat en 1,7 sobre 5, per sota de la mitjana habitual, que és de 2,1 sobre 5, segons dades de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC). No obstant, aquest grau de perill encara ha estat una mica superior al de la temporada anterior (2018-2019), quan va ser d’1,4.

Aquest fet es deu, en part, a dues situacions allavoses concentrades al Pirineu més oriental (Ter-Freser) durant el desembre de 2019 i al temporal Gloria del mes de gener d’enguany. D’altra banda, durant la temporada hivernal 2019-2020, Catalunya ha registrat 259 allaus, un 4% menys que les 270 de la temporada anterior (2018-2019).

Catalunya té 1.300 quilòmetres quadrats de terreny allavós i, tot i que cada any és molt diferent, es registren entre 250 i 300 allaus per temporada. L’activitat enregistrada aquesta darrera temporada entra, doncs, dins de la normalitat, així com també l’accidentalitat (un accident mortal). L’ICGC avalua també l’estabilitat del mantell nival i els problemes típics que poden produir perill d’allaus, i informa diàriament d’aquesta perillositat (de feble, 1, a molt fort, 5).

Existeixen cinc problemes típics que poden produir perill d’allaus. Aquests són una nevada recent; acumulació de neu transportada pel vent; capes de neu febles fruit de nevades antigues; neu humida, i lliscament de la capa de neu sobre el terra. Els problemes típics d’allaus complementen el grau de perill, que es prediu en base a l’escala europea de perill d’allaus.