El president de la Generalitat, Salvador Illa, té com a principal repte de la tardor encarrilar la negociació pressupostària, que encara no ha començat. Aquest dimarts, el Govern aprovarà el sostre de despesa, pas previ per a l'elaboració dels comptes que haurà de validar el Parlament, concretament ERC i els Comuns. Ara com ara, els d'Oriol Junqueras no volen parlar-ne, si més no fins que no s'hagi desbloquejat el finançament singular. En una entrevista a Catalunya Ràdio, Illa ha promès "la lletra petita" del nou model en les pròximes setmanes o mesos, necessari per abordar la carpeta dels pressupostos amb més garanties d'èxit. 

“Coneixerem la lletra petita en les pròximes setmanes i mesos”, ha indicat el president, que ha reclamat un “consens ampli” a Catalunya per reformar el finançament. Una de les qüestions que ajuda a la negociació dels pressupostos és la condonació del FLA, que el govern espanyol aprovarà al consell de ministres. Els comptes catalans tindran en compte l'estalvi que permet aquest perdó del deute autonòmic, que beneficia especialment Catalunya però també altres territoris. 

Illa ha dit que la legislatura espanyola i la catalana transiten camins diferents, però tenen un punt de connexió: “El govern que més convé a Catalunya és el de Pedro Sánchez”. Més enllà d'això, però, cadascú té els seus acords d'investidura, tot i que s'hagi recuperat una estreta relació institucional. En aquest sentit, cap dels dos governs tenen garantits els pressupostos. Illa ha defensat que complirà els acords, també pel que fa als acords de finançament, necessari per tenir comptes renovats. “Confio que Catalunya tindrà pressupostos", ha dit.

El president ha defensat la solidaritat catalana i ha exigit “que callin” les autonomies que reclamen recursos mentre practiquen el dúmping fiscal o bé no col·laboren en el repartiment de menors no acompanyats. Catalunya té privilegis? “Madrid sí que té privilegis, com a capital d'Espanya, i té una singularitat”, ha dit, i ha criticat “l'egoisme fiscal” que promou Isabel Díaz Ayuso. “Madrid practica una política fiscal insolidària mentre demana més recursos i es queixa dels recursos dels altres”, ha lamentat, i ha dit que això “porta a un carreró sense sortida”. De tota manera, no ha concretat què cal fer amb el dúmping fiscal.

"Rodalies no va bé"

El president ha admès que Rodalies “no va bé”, però ha insistit que es treballa per modernitzar la infraestructura, els trens i la millora de la governança. “Em preocupa i tinc reunions de seguiment per saber com evoluciona”, ha explicat. La setmana vinent hi haurà una reunió d'Illa amb Adif i Renfe. “Vull resoldre-ho, i si s'han de prendre decisions no em tremolaran les cames en allò que depengui de mi”, ha afirmat. Ara com ara, es tracta de saber com està la situació, com ha anat l'estiu i abordar una obra de gran abast com el desdoblament de l'R3, que s'allargarà més d'un any. Les negociacions pel traspàs de Rodalies, ha dit Illa, “van molt bé”.

Pel que fa a l'aeroport del Prat, ha indicat que es compleix l'acord d'investidura en aquesta carpeta, encara que els Comuns i ERC estiguin en contra de l'ampliació. “Es farà amb respecte al medi ambient”, ha dit. Pel que fa a la governança del Prat, s'està treballant per “millorar i potenciar” la presència de la Generalitat en aquest àmbit, tal com va avançar Nació.

El català a Europa, "qüestió de mesos"

Sobre l'oficialitat del català a Europa, Illa ha dit que “és a prop”. “Parlem més de mesos que d'anys; m'agradaria que fos com més aviat millor”, ha dit, i ha refermat que farà tot el que pugui per assolir-ho. El president ha aprofitat per carregar contra el PP per bloquejar l'oficialitat del català, el basc i el gallec aprofitant la seva influència a les institucions europees. “El sentit comú s'imposarà”, ha indicat.

El president ha admès “preocupació” per la situació de la llengua, però s'ha volgut mostrar optimista. “Veig el got mig ple”, ha indicat. En aquest sentit, ha dit que cal posar-hi recursos per promocionar l'ús de la llengua. “Ho continuarem fent”, ha insistit, tot recordant que el rang d'importància de la llengua en les polítiques del seu Govern està “al màxim nivell” gràcies al Departament de Política Lingüística.

En resposta als ajuntaments, que reclamen “fets”, ha dit que s'està treballant. També ha assegurat que per viure a Catalunya “és necessari el català” i per això es posen facilitats perquè tothom la pugui aprendre. Així, també ha dit que el govern espanyol “és aliat” en la qüestió de la llengua i “farà el que hagi de fer”.

Defensa el repartiment de menors no acompanyats

Illa ha dit que cal “integrar” la immigració i donar facilitats als nouvinguts. Si la població creix, ha recalcat que cal “millorar els serveis públics”. En tot cas, ha dit que els alcaldes més preocupats són els que perden població, no pas els que en guanyen. “Catalunya és terra d'acollida”, ha indicat, i no ha volgut entrar al detall sobre si s'hauria de regular o restringir d'alguna manera la immigració. “Hem d'acollir i integrar; tothom que ve amb voluntat d'inserir-se a la societat catalana ens genera riquesa”, ha afirmat, i ha confiat que la delegació de competències en immigració es pugui complir.

Una de les darreres polèmiques entre el PP i el PSOE ha estat sobre el repartiment de menors no acompanyats. Illa ha dit que Catalunya “és solidària” i el repartiment que es planteja ara és “amb criteris objectius”. Si a Catalunya li pertoquen menys migrants, ha dit, és perquè ja n'ha acollit molts durant anys anteriors “i ara toca fer-ho a altres territoris”. El president s'ha desmarcat del to del PP en aquest àmbit i ha defensat rebaixar el to. “L'agror de la política espanyola no s'adiu amb la realitat econòmica del país”, ha recordat.