Nascuts a Vitòria el 1977 i 1974, l'Eneko i l'Iker són els germans de referència al món de l'escalada. La fusió entre l'escalada lliure de l'Iker i l'experiència alpinística de l'Eneko ha format un dels tàndems més potents i fiables del món de la muntanya. La polivalència és un dels seus punts forts, ja que se'ls pot veure tant en una expedició a Sibèria com practicant psicobloc a Mallorca.

Aquest 2019 s'han complert dues dècades des que els dos alabesos van començar a endinsar-se al món de les expedicions. I encara que ho van fer per la porta gran (Annapurna, 8.091, Nepal) no va ser fins un any després, amb aquella sortida al massís de les Inescalables, al Yukón Canadenc, que ho farien els dos junts.Aquella primera expedició, que va ser un salt quantitatiu a la carrera de l'Eneko (El cim més alt que havia fet era el Mont Blanc), va presentar més complicacions del que sembla. Fins en tres ocasions van estar a punt de tornar a casa sense aconseguir l'objectiu. Allò era tan perillós, que es van plantejar si realment valia la pena. L'Annapurna era en aquell moment, i segueix sent avui dia, un dels cims més perillosos del món.

Eren uns altres temps, formant equip amb Juanito Oiarzabal, Juan Vallejo, Ferran Latorre i Jon Armentia, van compartir expedició amb un gruo Coreà, i van ser ells mateixos els qui van equipar la via sencera sense l'ajuda d'oxigen artificial.
 

A l'últim camp (a 7.400 m d'alçada), un edema cerebral va estar a punt de costar-li la vida a l'Eneko; de fet, si no arriba a ser per l'ajuda incondicional dels seus companys, difícilment hauria aconseguit baixar. "És per això, que des d'aquell moment, i sent fidels als valors de l'alpinisme, cada cop que hi ha hagut algú al voltant que ha necessitat la nostra ajuda, no hem dubtat en deixar de costat els nostres objectius esportius per ajudar en el rescat" Ens diuen els Pou.

Aquella expedició, seguida atentament per les càmeres de TVE a través del programa "Al Filo de lo Imposible" va ser una bomba mediàtica, ja que amb ella, Oiarzabal finalitzava els seus 14 vuit mils, convertint-se en la sisena persona de la història en aconseguir-ho.

Els Pou van aprofitar la tirada mediàtica d'aquella aventura per formar equip i professionalitzar-se. Una aposta arriscada que van saber aprofitar a la perfecció i que els ha portat durant els últims vint anys a visitar les cadenes muntanyoses més grans i inhòspites del planeta: A l'Antàrtida van finalitzar el seu projecte "7 parets, 7 continents". A l'àrtic hi han estat en quatre ocasions, als Andes, l'Amazones o l'Himàlaia, entre molts altres.
 
Un cicle que començava a l'Himàlaia amb aquesta expedició i que acaba dues dècades després a la mateixa serralada, amb un resultat totalment diferent: amb molta més experiència i amb tres vies obertes: "The Latin Brother", "Miguelink" i "Beti Alavés". Una bonica forma de tancar el cercle.