Bon dilluns i bon inici de curs als que avui us hi torneu a posar! Si ja fa dies que treballeu (sou al meu equip), continueu-hi posant bona cara. I si encara us queden vacances (quina enveja, bandarres!), aprofiteu que les fareu més tranquils i amb menys calorada. Torna El Despertador amb un propòsit i una novetat, tot per encàrrec de la nostra cap d'edició, la Irene Montagut, sempre amb les idees clares que per alguna cosa és de les Terres de l'Ebre. El propòsit és ser més breu (no prometo res). I la novetat és que, a més del "Passadís" i el "Vist i llegit", les dues seccions clàssiques, en farem una de nova que serà mòbil. Dilluns apunt esportiu, dimarts l'efemèride de la setmana, dimecres algun detall del DOGC que no et pot passar per alt, i dijous una cançó inspiradora per encarar el cap de setmana. Espero que us agradi i que continueu llegint i compartint amb els vostres contactes el butlletí. Ja sabeu que si teniu algun comentari, idea o notícia em podeu escriure aquí o respondre el correu i en parlem.
[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]
Agost ens deixa tres herències que crec que mereixen un comentari, i setembre arrenca amb entrevistes que en mereixen un altre. La primera és la brutalitat en forma de genocidi que s'accentua a Gaza i que fa cada cop més transversal la indignació i l'acció davant la passivitat de la comunitat internacional. D'aquí a uns anys, quan mirem enrere tindrem vergonya. Israel, que va ser atacada pels terroristes de Hamàs el 7 d'octubre de 2023, ha perdut el relat per la seva actuació desproporcionada (per això els periodistes sobre el terreny són ara entre els seus objectius) i no té cap voluntat de buscar l'harmonia entre les dues comunitats o la convivència en un mateix estat.
El règim de Netanyahu no té, malgrat que es continua presentant com una democràcia, ni tan sols la intenció de respectar el més elemental dels drets humans. Els líders mundials es pleguen davant la fatxenderia de Donald Trump i els seus aliats. Si Europa no reacciona el nostre món serà cada cop més bàrbar com explica el reportatge de Pep Martí. Ahir, si val de consol, la ciutadania va sortir al carrer a Barcelona i va acaronar la Flotilla humanitària que va molestar els reaccionaris a les xarxes.
La segona ens porta als focs a l'oest d'Espanya. Davant d'incendis de sisena generació (n'hem patit un a la Segarra) i els altres efectes de la crisi climàtica mai hi ha prou mecanismes d'extinció. Va més de prevenció, sí, però també d'un món rural on cal frenar el despoblament, de la necessitat d'un bosc gestionat (i, per tant, rendible), i d'una pagesia viva. Cal actuar —invertir i intervenir— o no ens en sortirem. La catàstrofe també ha portat un nou qüestionament de l'estat de les autonomies i el cafè per a tothom... tant de bo fos una oportunitat de canvi.
La tercera qüestió és el turisme. L'Ona Sindreu us explica com ens hem mogut per dins de Catalunya aquest agost i fa uns dies vam saber que es consolida una tònica: creixen els visitats estrangers i de la resta de l'Estat, però baixen les pernoctacions. Ja no ens conformem amb un viatge a l'any i els sous ens obliguen a fer-los més curts i més barats. Això fa que el turisme que rebem no sigui el que ens prometen. Deixa menys beneficis per al conjunt i les externalitats negatives van a més a Barcelona i a la costa. Toca repensar a fons el model.
I el curs arrenca amb dues entrevistes a dos presidents als mitjans públics. Salvador Illa serà entrevistat aquest matí per Ricard Ustrell al Matí de Catalunya Ràdio, i Pedro Sánchez per Pepa Bueno al Telediario del vespre de La1 en el debut de l'exdirectora d'El País com a presentadora de l'informatiu. Tots dos tenen encara compromisos pendents (el govern espanyol aprovarà demà una condonació del deute català i ja negocia amb ERC la governança del Prat, tal com us vam avançar en primícia fa dies) i els d'Illa depenen més de Sánchez que d'ell mateix. El president català té més marge i més temps al davant, però l'espanyol i els seus socis saben que l'alternativa és pitjor. Per això Oriol Junqueras, que aquest matí serà a Ser Catalunya, té una actitud cooperativa i Carles Puigdemont ni tan sols critica Sánchez en un entorn tan procliu a fer-ho com la Universitat Catalana d'Estiu.
El finançament serà la gran pedra de toc de la tardor i la que decantarà els pressupostos, però fer funcionar millor el deficient servei de Rodalies o l'ensenyament públic tampoc pot esperar i Illa ha de passar dels anuncis i les bones paraules a les solucions. A Espanya, Sánchez haurà de capejar els escàndols de corrupció que l'assetgen. Tinc la sospita que el PP podria aixecar el peu de l'accelerador. Si és hàbil, Alberto Núñez Feijóo no tindrà pressa. Si en té i enfanga encara més el terreny de joc pot arribar abans a la Moncloa, sí, però ho haurà de fer de bracet de Vox, que serà el gran beneficiat i li exigirà la meitat dels ministres. Que baixi el suflé convé a tothom. (Demà prometo ser més breu, que tot té el seu temps).
Avui no et perdis
- Anàlisi: Ordinalitat, l'exigència amb el somriure de Díaz Ayuso de fons; per Ferran Casas i Manresa.
- Obituari: Mor Víctor Terradellas, l'independentista que mirava la política exterior sense prevencions; per Ferran Casas i Manresa.
- Entrevista a Pilar Bonet: «O Europa ajuda Ucraïna, o serà esclavitzada per Rússia»; per Pep Martí i Vallverdú.
- Reportatge: Avions abandonats: la cara invisible dels aeroports catalans; per Guillem Maneja.
- Un còctel amb Ferran Monegal: «Si el turisme falla, començarà a fallar també Barcelona»; per Irene Montagut.
El passadís
Ahir contra el Rayo no va ser titular, però Jofre Torrents és una de les grans promeses d'un Barça que, afortunadament, té a la seva pedrera una font inesgotable de talent. El lateral esquerre de la Selva del Camp és el nebot (i fillol) de la cap de premsa de Jaume Collboni a l'Ajuntament de Barcelona, la periodista Gemma Torrents. Abans de fer feina per al polític socialista havia treballat a la Cadena Ser. Aquest estiu la directora de comunicació de l'alcalde no ha amagat a les xarxes el seu orgull (ben justificat) per la progressió del seu nebot.
Vist i llegit
El filòsof Joan Burdeus és una de les millors plomes de l'articulisme català. A El Quadern de El País escrivia una bona i contextualitzada semblança de la Casa Gomis, la mansió de la Ricarda dissenyada per l'arquitecte racionalista Antoni Bonet Castellana, que recentment ha adquirit el ministeri de Cultura i que la polèmica sobre l'ampliació del Prat ha fet descobrir. "Mentre que la ideologia del modernisme català era una història de grans monuments, un culte a la bellesa, l’excés i la individualitat, el racionalisme va intentar separar-se d’aquesta filosofia amb un discurs democràtic, econòmic i funcional pensat per a les necessitats diàries de les classes treballadores", explicava Burdeus, que recordava també com Montserrat Caballé va recuperar la confiança en la seva veu a la singular mansió.
Pilota a l'olla
El Barça no se'n surt amb polèmica arbitral contra el Rayo Vallecano, però ha deixat bones sensacions al començament de Lliga i sembla que si és capaç de mantenir la plantilla (veurem què passa amb Fermín) pot aspirar de nou a tot. A l'Espanyol són prudents administrant l'eufòria, però ahir van guanyar a l'Osasuna i sembla que el canvi de propietat se'ls hi ha posat molt bé. Qui no aixeca cap és el Girona, que al pas que va d'aquí a poques jornades pot estar extremunciat. I enguany estigueu pendents d'un històric del nostre futbol, el Lleida CF, l'antiga UE Lleida. L'han baixat a Tercera RFEF, té administrador judicial i, contra vent i marea (també institucional) però amb la implicació de la seva afició, intenta tornar a alçar el vol. Els aficionats del futbol a Ponent mereixen una alegria.
[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]
