Gerard Morales fa balanç a la temporada. Foto: Elena Mate Fotografia
Gerard Morales es va proclamar fa tot just dues setmanes el primer campió del circuit Spain Ultra Cup. Just després de la victòria va ser entrevistat al 107km de Ràdio Manlleu –que s'emet cada dimarts a les vuit del vespre-. Tot i que encara no ha acabat la temporada –està inscrit a l'Ultratrail Collserola i aquest cap de setmana va abandonar el Trail Terra de Comtes i Abats per problemes a la planta del peu- ja pensa en el 2015 on com a gran projecte voldria disputar una cursa als EUA. A l'entrevista també parla del fet de formar part d'un equip com el Buff al costat de grans corredors del nivell de Núria Picas i Arnau Julià, entre altres.
- La victòria a l'Ultra Trail Guara Somontano li va permetre endur-se el triomf final a l'Spain Ultra Cup. Com ha anat tot el campionat?
- Va anar molt bé des del principi. Vaig començar amb una quarta posició a la TransGranCanària sense saber en què consistia el circuit. Ens ho va explicar el director en acabar i ens va proposar seguir-lo. La següent cursa era Penyagolosa, on hi vaig anar amb la selecció catalana perquè era el Campionat d'Espanya, i en acabar quart em vaig posar líder de la general. Això va fer que, de cop, el circuit passés a ser un dels objectius de la temporada.
- Després de Penyagolosa va comentar que continuaria la resta del circuit i al final ha sortit bé...
- Sí, no ho tenia previst però en posar-me líder vam provar de seguir-ho. No he fet les cinc proves –a la quarta tenia un torneig amb els nens del club de tennis- i després de ser segon a la Cerdanya em va tocar lluitar pel títol a la Guara Somontano, la darrera prova.
- En tot cas ha pogut viatjar a molts llocs de la geografia estatal. Amb quina es queda?
- Tirarem cap a casa i la Volta a la Cerdanya és una cursa molt ben organitzada per un recorregut preciós i que disputava per segona vegada. Per darrera destacaria la Penyagolosa que en ser Campionat d'Espanya hi havia força nivell, el resultat va ser força bo i, a més, vaig poder compartir part de la cursa amb en Miguel Heras i en Miguel Caballero, dos dels grans de l'ultratrail espanyol.
- Què li suposa formar part d'un equip com el Buff Pro Team?
- M'ho aporta quasi tot. Quan entres en un equip amb companys del nivell de Núria Picas, Emma Roca, Arnau Julià, Pau Bartoló... et fa créixer, ser més competitiu, millorar... i, sobretot, tranquil·litat perquè ells se n'encarreguen de tota la logística. És un luxe.
- A nivell d'assistència també és una avantatge?
- Sí, i tant. Normalment als avituallaments tenim algú que ens espera amb allò que necessitem. A mi, per exemple, sovint em va bé menjar una mica de pa amb nutella o amb el meu l'isotònic. És més fàcil així, sens dubte.
- La temporada ja s'acaba i ja deveu començar a pensar amb el 2015...
- El desembre ens trobarem amb la resta d'equip per veure com afrontem l'any vinent. Ja us puc avançar que m'agradaria poder creuar el “Charco” i poder disputar una cursa als EUA. Ho estem parlant i sembla que està força avançat. També em faria il·lusió fer coses diferents ja que fins ara he corregut molt a Catalunya i l'Estat espanyol... i provar curses més lluny.
- Tothom et deu preguntar pel sobrenom de “Blacky”...
- [riu] El meu germà gran acostuma a posar sobrenoms a quasi tothom i, evidentment, també ho feia a casa. De tots els germans sóc el més moreno i em deia “negre”. Tinc un amic mallorquí, de mare anglesa, i jo sovint anava a Mallorca. Això de “negre” no li agradava a la seva mare i ho va traduir per “blacky”... i al final es va quedar així. A mi també m'agrada i als nens del tennis els hi sembla més proper quan em presento.
