Jaume Roures (Barcelona, 1950) és conegut per ser el fundador de Mediapro, però també és un culer de cor. L'empresari es refereix a Cruyff com "en Johann", a Guardiola com "en Pep" i a Laporta com "en Jan", tres gestos inconscients que deixen entreveure el seu paper històric en aquest famós entorn que rodeja can Barça. De fet, Roures ha exercit un paper clau en l'esdevenir econòmic del primer tram de mandat de l'actual president del Barça, amb un aval i una palanca.
En aquesta entrevista amb Nació a escassos metres d'un Camp Nou en obres, l'empresari del món audiovisual defensa la sortida del Barça a borsa per dos motius: rebre un important ingrés econòmic que pal·liï la complicada situació del club, i posar remei a una gestió que considera que "sempre ha estat el gran problema" del club. En l'aspecte esportiu, Roures creu que "no té massa sentit" qüestionar el model i pensa que Xavi Hernández "perdria autoritat" si es repensés la seva marxa de la banqueta blaugrana a finals de temporada.
Jaume Roures és el setè protagonista de "El Barça, al divan", una sèrie d'entrevistes de Nació a veus autoritzades del barcelonisme per entendre què ha passat en els últims anys al club i quin és el camí que li espera en el futur.
Com valora la gestió econòmica de Laporta tres anys després del retorn a la presidència del Barça?
Abans de tot, cal valorar la dificultat de la situació heretada i les seves conseqüències. Quan es rep una herència com aquella, és molt difícil organitzar el dia a dia del club de manera raonable. El pes del deute i les obligacions econòmiques no només condicionen el fet de fitxar bé o malament, sinó que afecta absolutament tots els aspectes de l'entitat. Al final, tothom es determina per si la pilota entra o no, i no es veu la dificultat de tractar amb el dia a dia. En aquest sentit, l'any passat es van guanyar totes les lligues i l'equip està més o menys recompost tot i les dificultats.
Es podrà solucionar la crisi econòmica que va deixar Bartomeu en els tres anys que resten de mandat?
Si no es fa una operació d'alt fons, d'aquí a tres anys s'arrossegaran els mateixos problemes encara que hi hagi un nou Camp Nou i s'hagin millorat els números de la gestió diària. Un deute que està al voltant dels 2.000 milions d'euros, com a mínim, implica que bona part dels guanys han d'anar directament a pagar interessos, amb el deute encara per abonar. En dos o tres anys seguirà sent una llosa que s'ha de resoldre i que no es pot deixar de banda. No es pot eternitzar una situació econòmica dolenta.
És un error fiar la recuperació econòmica a l'èxit del nou Camp Nou?
El Camp Nou ajudarà, però estarà llest d'aquí a dos o tres anys. El novembre es torna, però amb 60.000 persones. Igualment, tenir un estadi nou a ple rendiment no fa referència només al futbol, sinó que implica altres activitats que permetin rendibilitzar la construcció de noves instal·lacions. Per tant, el nou Camp Nou no implicarà que de cop comencin a ploure diners.
"Quan es rep una herència com la de Bartomeu, és molt difícil organitzar el dia a dia del club de manera raonable"
Laporta ha perdut recentment el seu vicepresident econòmic. Quina opinió té sobre Eduard Romeu?
Vaig tenir-hi relacions comercials ja fa uns quants anys, quan ell treballava pel Banc Santander i portava els comptes de Mediapro. La veritat és que no crec que el Barça hagi perdut res important.
Roures creu que el Barça ha de sortir a borsa per solucionar la crisi econòmica Foto: Hugo Fernández
En el primer mandat Laporta tenia Cruyff i Txiki. Ara, el president està ben assessorat?
No sé si el Jan és de la gent que es deixa assessorar. Segur que qui no l'assessora soc jo. En tot cas, no conec l'entorn de Laporta, però no hi ha res ni ningú que es pugui comparar amb el Johan. Encara que tingués un entorn de primer nivell, de Johan només n'hi havia un.
Vostè ha tingut una part activa en el mandat de Laporta. Va ajudar-lo amb els avals i amb una palanca. Per què ho va fer?
El tema és que si no hi havia avals i s'havia de tornar a un procés electoral, la situació de la institució quedava molt afectada. S'havia de nomenar una gestora sense capacitat per fer massa coses. I tot això provocava una crisi a la institució que des del meu punt de vista no era permissible. Tot el que he fet pel Barça ha estat amb la idea que el club pugui viure amb normalitat dins la complicada situació que viu.
Parlem de l'entrenador. Per què diu que Xavi és "víctima del seu entorn"?
Per què no crec que un entrenador, i el del Barça en particular, hagi d'entrar en discussions amb la premsa o amb qui sigui. Entre altres coses perquè Xavi, des del punt de vista esportiu i futbolístic, està per sobre dels crítics o del que puguin dir els mitjans per molt il·lustrats que siguin. No es pot comparar el que sap de futbol Xavi amb el que sapiguem tu o jo. Per tant, no té massa sentit que un entrenador del Barça vagi a discutir coses d'aquestes. Tampoc té sentit que Xavi es deixi mediatitzar pel que es diu. Això és el Barça i ja se sap el que hi ha i, per tant, s'ha de saber estar per sobre d'això. Quan veig que torna a un article de fa cinc mesos o es queixa d'un programa de televisió, crec que és que està mal assessorat. El problema de Xavi no és l'entorn, que tothom el coneix, sinó que qui col·labora amb ell no fa massa bé la feina.
"No crec que el Barça perdi res important amb la marxa d'Eduard Romeu"
Li agrada futbolísticament el Xavi entrenador?
M'agradava molt el Xavi jugador, l'entrenador em genera dubtes. La realitat és que el Barça podria jugar molt bé i juga més aviat malament. Suposo que l'entrenador alguna mena de responsabilitat hi té.
Personalment, el voldria a la banqueta per a la pròxima temporada?
Ell ja ha dit que no continuarà.
Però veus de la junta directiva li han demanat públicament que s'ho repensi.
Si s'ho repensés, seria negatiu. Quan es pren una decisió és per complir-la. Se suposa que ho ha madurat i raonat, i si ara ho tira cap enrere crec que perdria tota l'autoritat moral que té i que s'ha guanyat.
Roures diu que Laporta sembla "immune a tot" i que és un "optimista desacomplexat" Foto: Hugo Fernández
El president també té un entorn que el critica quan les coses no van bé. Ho gestiona diferent que Xavi?
El Jan que coneixem sembla que és immune a tot. Ell és un optimista desacomplexat i suposo que això l'ajuda molt. No sé si això ajuda a reconèixer quina és la realitat, però prefereixo un optimista desacomplexat que un deprimit permanent.
Deco qüestionava el model fa unes setmanes. Què li sembla que des de la direcció esportiva es faci aquest plantejament?
No sé exactament el que va voler dir Deco amb aquelles declaracions. Però em sembla evident que està certificada la qualitat del model amb la qual treballen tots els estaments esportius del club. Els resultats històrics del Barça estan allà, amb el Johan o amb el Pep, i discutir això em sembla que no té massa sentit. És com tot a la vida, si fas les coses bé, tard o d'hora tenen el resultat esperat.
"El problema de Xavi no és l'entorn, sinó que qui l'assessora no fa massa bé la feina"
Vostè planteja la sortida del club a borsa com a solució al drama econòmic. Això sacrifica la propietat dels socis?
No, la meva proposta implica que el club continuï sent dels socis, amb l'única diferència que es passa de tenir un 100% a un 75%. D'alguna manera, el que s'ha fet amb les palanques, tant Laporta com Bartomeu, ja són maneres de privatitzar trossos de club. Jo demano una mica de racionalització, per l'ingrés econòmic que això representaria, que solucionaria el deute i es podria passar a una situació de normalitat. A més, estar a borsa t'obliga a uns controls i una transparència que en el dia a dia d'un club de futbol és molt difícil que sigui efectiva.
El problema del Barça ha estat la gestió sempre. Un club de futbol és una empresa especial i diferent, i això s'ha de tenir en compte en el seu funcionament. Posar un factor extern com la borsa, que t'obliga a una gestió acurada i a una transparència quotidiana, crec que ajudaria a fer que el club estigués millor gestionat. La gestió d'un club de futbol en general és molt complicada i no es resol només amb teòrics grans gestors, perquè ja els hem vist en els últims 40 anys i el club sempre ha estat una desgràcia des del punt de vista econòmic.
Creu que la seva proposta seria acceptada per la massa social del club?
Sé que és una mala discussió, perquè el hooliganisme guanya a la raonabilitat. Però és que si no, passaran coses pitjors, perquè la situació econòmica no és sostenible i la gestió quotidiana, encara que fos bona, no eliminarà el deute en un termini raonable. Llavors es va arrossegant una llosa que no deixa que el club es desenvolupi. Què passarà si d'aquí a tres anys no es pot tornar el deute?
"Laporta sembla immune a tot; és un optimista desacomplexat i això l'ajuda"
Planteja que no hi ha alternativa a sacrificar el 100% de propietat dels socis.
No... Bé, hi ha una alternativa, que és que els socis facin una derrama. Teòricament, és per això que hi són en les societats, però això cap president ho plantejarà ni els socis ho faran. Llavors, com elimines 2.000 milions d'euros de deute? O els socis posen 10.000 euros cadascun, com va fer Núñez, o vens una part a borsa i controles igualment el club. Insisteixo, el control no el perds, només que en comptes de votar el president, votes el president de la fundació del club. No estic descobrint res. Tenim un deute amb bancs i fons, que algun dia vindran a buscar els seus diners. O generem guanys en un termini raonable, o el club estarà en les seves mans.
El Barça se'n sortirà?
El Barça ha de prendre mesures importants, i si ho fa se'n sortirà. I si no, continuarà sent un malalt crònic. I els malalts crònics tenen tres coses dolentes: que estan malalts, que són crònics i que poden acabar malament.