Joel Jaile és un dels grans especialistes catalans en les curses que van més enllà de les ultres. Ha disputat, entre altres, l'Spine Race d'Anglaterra (430 km) i la Tor des Gèants de la Vall d'Aosta (330 km). Tanmateix, el seu gran èxit ha estat completar i guanyar la primera Goldsteig Projekt 500, la ultratrail més llarga d'Europa amb 661 quilòmetres. Aquesta setmana va ser entrevistat al 107km de Ràdio Manlleu. Podeu recuperar aquest i la resta de continguts al podcast del programa.

- Quants quilòmetres tenia la Projekt 500?

- Finalment van ser 661. El nom original era Goldsteig Projekt 500 perquè havia de tenir 500 milles però per les limitacions d'un parc natural es va acabar retallant i també van canviar la denominació oficial a Goldsteig Ultra Race.

- Amb tantes hores corrent segur que va col·leccionar anècdotes...

- Vaig tardar 170 hores. L'important era anar canviant el xip perquè no és com una cursa de 100 o 200 quilòmetres que estàs una sola nit corrent. Has d'enganyar una mica la ment i continuar endavant.

- Com planteja una cursa de set dies: en etapes o en mode de jornada laboral?

- Com que hi ha onze check points hi ha gent que s'ho planteja com si fos una cursa d'onze etapes i a cada punt s'atura, menja, descansa... Jo vaig més per sensacions i anar passant dies i nits.

- Amb l'Eugeni Roselló van començar junts però ell va acabar plegant. Com va anar?

- Vam començar junts però al quilòmetre 450 es va prendre uns antiinflamatoris molt potents pel genoll i això li va afectar els peus i ja no va poder continuar. Els darrers dos-cents quilòmetres fins a la meta els vaig fer sol. La cursa no està marcada sinó que vas seguint el GPS. Hi havia molta pista, en general no era complicat però alguns trams sí que eren una mica perdedors.

- La meteorologia els va respectar?

- Més del que ens esperàvem. Va ploure entre 25 i 30 hores –i a la nit feia fred- però a la resta de dies va aguantar. Amb els organitzadors vam coincidir que déu n'hi do el què ens va respectar.

- Poc abans de la Goldsteig va disputar la Pétite Trote de Leon de l'Ultratrail del Mont Blanc amb en Sergi Cots. Allà van haver de plegar...

- Vam començar molt bé però la meteorologia va ser molt adversa amb pluja i vent. Pujàvem a pics i l'organització ens feia tirar enrere. Vam haver de canviar el track perquè el recorregut es va canviar i ens vam posar per una zona molt complicada i al final vam haver de fer mitja volta. L'organització crec que no va estar massa bé perquè tot i saber on érem no va trucar per intentar solucionar la situació. Al final vaig acabar amb una forta hipotèrmica i vam acabar plegant...  Ja se sap, no tot sempre surt perfecte.

- És jove. Què fa fent aquestes coses?

- Sí, tinc 31 anys i acostumo a ser dels més joves en aquestes curses. En tot cas és el què m'agrada i per això ho faig. La primera cursa va ser fa sis anys l'Olla de Núria però ràpidament vaig saltar a les ultres i a les curses per etapes.

- En aquests anys ha disputat moltes curses emblemàtiques. Amb quines es queda?

- Destacaria per una banda les d'Andorra així com la Marathon des Sables. I a banda de la Projekt 500, especialment la Tor des Géants i l'Spine Race on vaig acabar cinquè.

- Com entrena per aquest tipus de curses de 300, 400 o 661 quilòmetres?

- M'entreno fent curses llargues. Acostumar el cos a passar nits i passar dies. I a nivell de material, que sigui lleuger i el mateix temps al màxim de segur.

- I després de fer l'ultra més llarga d'Europa què es planteja fer?

- La propera gran aventura és el Canadà. Estic intentant trobar el finançament per fer disputar la Yukon Artic. És una cursa de 430 milles, quasi 700 quilòmetres, amb autosuficiència i en ple hivern. Es disputa sobre la neu, duent-ho tot a sobre amb un trineu i unes temperatures de -40 ºC. És molt extrema, certament. Que t'acceptin ja és complicat i acabar-la, encara més.