Fotografies com la del príncep de Mónaco pescant a Airoto el 1918, Franco al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici el 1953, o bé les fotos dels álbums familiars són algunes de les imatges que il·lustren l'exposició. A més, la mostra també vol reflectir totes les arts de pesca que es van usar a les comarques pirinenques i el moment en que aquesta activitat tradicional va passar a ser un esport.
[intext1]
La mostra, que s'allargarà fins el 31 d'agost, és el fruit d'un extens projecte de recerca dels historiadors Eva Perisé, directora del Museu Hidroelèctric, i Joan Casimiro, d'El Pont de Suert. Així mateix, ha estat complementada amb un catàleg editat per l'editorial Garsineu i que amplia les informacions de l'exposició. L'estudi introductori de la publicació, fet per l'historiador Ignasi Ros, analitza la pesca pirinenca dins de l'obra de Ramon Violant i Simorra.

Imatge de la peça central de l'exposició, un canastrell per dur les truites a vendre. Foto: CBP
[h3]50 hores a peu per vendre el peix[/h3]
El més significatiu de la pesca a l'Alt Pirineu era el destí de les truites capturades, que es consumien als luxosos balnearis de Bagnères de Luchon, a França, a més de 50 hores a peu des de la Vall Fosca. Els pescadors professionals eren d'Espui i la Torre de Capdella. Després de la guerra civil la ruta dels pescadors es va escurçar, i tot el peix es venia a restaurants de la Vall d'Aran, al Balneari de Caldes o als restaurants del Pallars.
[intext2]
Va ser tal la importància del transport del peix que en l'exposició Pescadors de muntanya s'ha triat com a peça emblemàtica un canastrell adaptat com a motxilla, amb el que es portaven les truites a vendre.