Oleguer Presas relata la renúncia a la selecció espanyola: «Buscaven la humiliació»

Anar a jugar amb la selecció espanyola és un premi per a la majoria de futbolistes que, de fet, no poden renunciar-hi per llei. Però el cas d'Oleguer Presas és un dels més recordats com un exemple d'avantposar les conviccions personals a l'èxit esportiu. Ara, en una conversa al pòdcast La Sotana des de l'Obrera de Sabadell, l'exjugador del Barça ha explicat com es va produir la seva renúncia.

Oleguer explica que ja s'olorava la seva convocatòria. L'exfutbolista va consolidar-se com una de les peces clau en l'esquema del llavors tècnic blaugrana Frank Rijkaard i el 2005 ja era un habitual en l'onze titular. De fet, seria titular a la final de París de l'any següent, en què el Barça es faria amb la seva segona Champions League. El seu creixement va fer-lo valedor de la trucada del llavors seleccionador espanyol, Luis Aragonés.

"Jo tenia clar que renunciaria, però em van fer passar pel tub i vaig acabar anant a la concentració", explica Oleguer, que diu que va viatjar contra la seva voluntat. "És una aberració, jo ho vaig viure com una humiliació", ha lamentat. Cal recordar que la llei estatal de l'esport contempla sancions econòmiques i retirada de la fitxa federativa en cas de negar-se a competir amb la selecció espanyola.

En aquell moment, Oleguer ja era conegut per la seva ideologia independentista -anys després seria candidat de la CUP-, però malgrat tot a finals del 2005 accediria a formar part d'unes jornades de convivència que reunien els jugadors de la selecció espanyola en què també hi havia Carles Puyol i Victor Valdés. Ara bé, l'exfutbolista de Sabadell mai va arribar a vestir-se de curt amb els colors de "la Roja".

I és que en aquelles jornades de desembre de 2005 Oleguer mantindria una conversa molt sincera amb Aragonés. "Només li vaig explicar la meva manera de veure el món, que creia que si no hi havia prou implicació o sentiment era millor que seleccionés a algú altre", explicava el mateix Oleguer anys després en una entrevista a RAC1. L'exfutbolista català va trobar la comprensió d'Aragonés, que fins i tot el va defendre públicament. "No demano l'afiliació política de ningú, no pregunto si són independentistes", va dir, comparant-ho amb el fet que hi ha jugadors que vesteixen samarretes de molts clubs diferents i no passa res.