On podria jugar el Barça. D'opcions n'hi ha moltes. Foto: FCBLa possibilitat d'iniciar a curt termini el procés cap a la independència ha posat sobre la taula una qüestió tant anecdòtica com inimaginable pocs anys enrere: on jugarien el Barça (i l'Espanyol) en cas d'independència. És una pregunta –com tantes- sense una resposta clara però les possibilitats i els exemples arreu del món són abundants.
Cal tenir en compte que les federacions esportives són entitats privades. A més, bona part de les grans lligues europees, no només de futbol, les organitzen entitats creades a partir de la unió dels clubs. Això facilita que clubs d'un estat puguin jugar sense problemes en competicions fora de les seves fronteres.
Un model és el que representen els microestats com Andorra, Mònaco, Liechtenstein i San Marino. Els clubs més potents d'aquests països disputen les competicions d'Espanya, França, Suïssa i Itàlia, respectivament. En els casos d'Andorra i San Marino, a més, hi ha lligues domèstiques de baix nivell. També es combinen les competicions pròpies i forànies a Gal·les –on els equips més forts juguen a Anglaterra-, malgrat no ser independents.
La possible independència ha fet recuperar l'aposta per una Lliga Europea, molt més competitiva que l'actual LFP espanyola. A mig camí s'han situat fins ara nous estats creats a finals del segle XX que competeixen a les lligues adriàtiques i bàltiques de bàsquet. De fet, aquests mateixos exemples –o el de la Super League Europe de Rugbi XIII- acullen clubs de fora del seu àmbit geogràfic com Hongria, el Kazakhstan o la Catalunya Nord, entre altres. Una possibilitat que el Barça podria explorar, per exemple en el cas de la Premier League anglesa, si el futbol espanyol li barrés la porta –una circumstància poc probable ja que deixaria la Primera Divisió tocada de mort-. De fet, el mateix Sandro Rosell ha manifestat que en cas d'independència es continuaria jugant la Lliga Espanyola.
Nació Digital ha recopilat deu exemples on la geografia dels estats no coincideix amb la geografia esportiva tant a Europa com a la resta del món.
Andorra: entre les competicions pròpies i les espanyoles
El Futbol Club Andorra és el club més important del Principat i sempre ha disputat les competicions espanyoles ja que està afiliat a la Federació Catalana. Durant 17 anys va jugar a Segona Divisió B –fins i tot va disputar dues fases d'ascens a Segona A- però actualment ho fa a Primera Catalana. Destaca que el 1994 va aconseguir una Copa Catalunya derrotant Barça i Espanyol.
La Federació Andorra organitza una lliga pròpia i això els dóna dret a disputar les competicions europees malgrat que mai han superat cap de les eliminatòries prèvies. El darrer en intentar-ho, en el cas de la Champions, és el FC Lusitans. Es tracta d'un equip format bàsicament per emigrants portuguesos i que lluu els colors vermell i verd a la seva samarreta.Gal·les: entre les competicions pròpies i la Premier
Gal·les, malgrat formar part del Regne Unit, té federació i selecció pròpia. A més, des del 1992 compta amb una competició, la Cynghrair Cymru –actualment liderada pel Bangor City-. Ara bé, els clubs més potents han contingut jugant a Anglaterra i, de fet, el Swansea City –entrenat actualment per Michael Laudrup- juga a la Premier anglesa. Els equips que disputen les lligues gal·leses mai han aconseguit classificar-se per les fases finals de les competicions europees. A Escòcia, en canvi, els equips més potents –el Celtic de Glasgow i el Rangers fins al seu descens a la quarta divisió per motius econòmics- no han sucumbit als cants de sirena del futbol anglès.
Liechtenstein: equips professionals a les competicions suïsses
Liechtenstein és un estat amb poc més de 30.000
habitants i només 160 km2. No disposa de cap lliga pròpia –és l'única federació reconeguda per la UEFA amb aquesta circumstància- i només s'organitzen deu campionats d'aficionats. Els set equips professionals juguen a les competicions suïsses però també disputen la Copa de Liechtenstein.El club més potent és el FC Vaduz, de la capital del país, que disputa la segona divisió de Suïssa. Després de vuit jornades és sisè a la classificació amb 10 punts.
Mònaco: un dels grans de la Ligue 1 en hores baixes
L'AS Monaco és el club representatiu del Principat i juga a les competicions franceses. Ha guanyat set lligues –la darrera el 2000- i va arribar a una final de Champions el 2004. Actualment el club està en hores baixes i disputa la Ligue 2 –després de sis jornades és segon amb 13 punts-.
A diferència d'Andorra, Mònaco no té selecció oficial ja que no és membre de la UEFA. El combinat monegasc, en canvi, ha disputat competicions alternatives com la Copa Mundial Viva on va ser subcampió el 2006 en perdre 21 a 1 amb Lapònia.
San Marino: “model andorrà”
San Marino és la república més antiga i petita d'Europa. Tot i que la seva capital no arriba als 5.000 habitants malgrat el San Marino Calcio juga Serie C1a –equivalent a la Segona B espanyola-. De moment, ha aconseguit una victòria en els dues primeres jornades. Tanmateix, tal i com passa a Andorra, la Federació organitza una lliga semiprofessional des de l'any 1985. De fet, l'existència de competicions pròpies és requisit imprescindible per tal de ser admesos per la UEFA.
Israel i Austràlia, fora dels seus continents
Les seleccions d'Israel i Austràlia, així com els seus clubs, disputen les competicions d'altres continents. En el cas hebreu s'ha optat per Europa a causa dels conflictes que mantenen amb part dels països vinents. Més recent és el canvi dels australians que el 2006 es va adscriure a la Confederació Asiàtica de Futbol. Un dels motius va ser intentar facilitar l'accés al Mundial ja que la millor selecció d'Oceania s'havia de jugar la plaça en una repesca amb un conjunt sud-americà, de major potencial.
La Lliga Adriàtica: bàsquet després de les guerres
El bàsquet iugoslau va dominar Europa –tant a nivell de clubs com de seleccions- fins a la seva desintegració i les guerres balcàniques. Malgrat venir d'un escenari bèl·lic, el 2001 es va crear la Lliga Adriàtica de bàsquet formada inicialment per clubs de Croàcia, Sèrbia, Eslovènia, Bòsnia i Herzegovina i Montenegro. També s'hi ha integrat puntualment el Maccabi de Tel Aviv d'Israel –campió de la temporada 2011-2012- mentre que enguany també hi haurà un equip macedoni i un d'Hongria. El Partizan de Belgrad ha estat el gran dominador d'una competició –que conviu amb les lligues estatals amb cinc títols- entre 2006 i 2010 (vídeo de l'espectacular final entre els serbis i la Cibona de Zagreb).
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=d-iEAvE_ZbA[/youtube]
La Lliga Bàltica segueix l'exemple balcànic
El 2004 l'exemple adriàtic va servir per crear la Lliga Bàltica formada per clubs de Lituània, Letònia i Estònia. Enguany, la competició canvia el format i aplega 21 equips d'aquests tres països però també el BC Barsy Atyrau. En canvi, els clubs més potents –BC Zalgiris, BC Lietuvos Rytas i BC VEF Riga- només jugaran en una Supercopa Bàltica on competiran amb el campió de la Lliga Bàltica i els dels campionats domèstics.
Equips canadencs a l'NBA i l'MSL
Les lligues dels Estats Units estan formades per franquícies –un model bastant allunyat dels clubs europeus-. Destaca que tant en bàsquet (NBA) com en futbol (MSL) hi juguen alguns equips canadencs. Concretament, el Toronto Raptors milita a la divisió atlàntica de la conferència est de la NBA mentre que el Toronto FC i el Montreal Impact juguen a la conferència est de la Major League.
Rugbi XIII nord-català a Anglaterra
Els Dragons Catalans són el club de rugbi XIII de Perpinyà –no confondre amb el rugbi XV com la USAP-. Disputen des del 2005 la Super League Europe, competició sorgida a partir d'una ampliació del campionat britànic. El 2007 van arribar a la final de la competició –el primer equip no anglès en aconseguir-ho-. i això va permetre que sonessin els Segadors –adoptat com a himne del club- a Wembley. Enguany són quarts amb 36 punts després de 27 partits.
