Viu els perills de l'escalada posant-te a la pell d'un alpinista amb «K2»

El K2 és la segona muntanya més alta del món, i també la segona més mortal| Aconseguir fer arribar dos alpinistes al cim i que en baixin sans i estalvis, no serà una tasca fàcil

Publicat el 19 de gener de 2018 a les 15:00
El K2 és la segona muntanya més alta de la Terra (8.611 metres) i també la segona més mortal. És coneguda com la Muntanya Salvatge, ja que mata a una persona per cada quatre que han arribat al cim. Tot i no ser més alta que l'Everest, la seva dificultat rau en la seva climatologia i la superior alçada respecte el terreny que l'envolta, la qual cosa la converteix en l'única muntanya dels 8.000 que mai ha estat coronada a l'hivern.

Adam KaÅ‚uża (WodzisÅ‚aw ÅšlÄ…ski, Polònia, 1971) va publicar el seu primer joc el 2006 (Mozaika). Durant els següents anys va arribar a publicar una desena de jocs més, en la seva majoria de caire eminentment abstracte. Fins que finalment, el 2010 va veure la llum K2, el joc en el qual podia plasmar la seva altra gran passió: l'alpinisme.

Que fareu?

Doncs tan fàcil i tan difícil com intentar arribar al cim del K2. Sereu una petita expedició de dos escaladors. Partireu del campament base i intentareu que els dos arribin tan amunt com sigui possible, perquè qui aconsegueixi fer les millors fites amb els seus dos components serà el guanyador.

A l'inici l'ascensió sembla fàcil, però a mida que aneu assolint cotes, caldrà que mesureu acuradament cada una de les vostres passes. Haureu de fer una bona aclimatació perquè el vostre nivell d'oxigen sigui òptim i caldrà que aneu controlant al vostre principal enemic, el temps. Quan veieu que esteu en bones condicions físiques i que s'obre una clariana en el temps serà el moment d'atacar cap al cim, i si les boires giren de sobte instal·lareu una tenda per aguantar el temporal. I així, pas a pas, potser arribareu a coronar la muntanya.

Però la gesta no s'ha acabat. De res serveix un alpinista que ha fet el cim si no pot tornar sa i estalvi. Així que, en aquest punt, només haureu fet la meitat de la feina. Us caldrà ser prou prudents per aconseguir baixar sense deixar-hi la vida, perquè la muntanya és molt traïdora.

On està la gràcia?

K2 fa molt bé dues coses: per un costat, el joc té unes regles molt senzilles. En pocs minuts tens el joc explicat i entès, i és a mida que la partida evoluciona que t'adones que en cada una de les pautes que t'han explicat a l'inici de la partida apareixen els efectes intrínsecs d'una escalada. I per altra banda, la intensitat de la vivència i les sensacions d'escalada. Potser un alpinista professional ens diria que no té res a veure amb el que realment es passa en aquests indrets, però per als que som "alpinistes de butaca", el joc ens transmet una vivència molt similar a la que ens hem imaginat en el nostre cap veient els documentals de La 2.

K2 ens demostra que la narrativa d'una partida no està en la història que ens fa seguir el joc, sinó en la història que creem nosaltres mentre juguem i que, acabada la partida, som capaços de narrar com a una vivència pròpia.

Nom del joc: K2
Autor: Adam Kałuża
Editorial: Ediciones MasQueOca
Número de jugadors: 1-5
Temps de joc: 30-60 minuts
Edat: a partir de 8 anys
 
Toni Serradesanferm
Autor de jocs de taula i membre del grup d'assessorament de jocs de taula Santa Clara.