12
de desembre
de
2018, 10:30
Actualitzat:
10:43h
El Consell de direcció de l’Institut Ramon Llull (IRL) ha designat aquest dilluns Francesc Serés com a nou director de l’Àrea de Creació. En la reunió també s'ha decidit integrar a l'IRL la Residència Faber d’Arts, Ciències i Humanitats –que dirigeix el mateix Serés– i al pla estratègic d’actuació de la institució. Faber s’incorporarà en l’estructura i plans d’actuació de l’Institut alhora que serà el punt de partida per crear en el futur una xarxa de residències d’arts, ciències, i humanitats als territoris de parla catalana.
La incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’. Els plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció.
Sobre la integració de Faber a l’Institut Ramon Llull Batallé subratlla que és un projecte "transversal que afecta i afavoreix les diferents àrees del Llull i que ha de servir per fer de mirall i de reflex de les actuacions de l’Institut fora de Catalunya". Com a residència d’arts ciències i humanitats Faber serà un espai de recepció, aterratge i intercanvi que ens permetrà importar talent internacional i fer-lo interactuar a Catalunya, un retorn social i cultural permanent i transversal. Per últim, Iolanda Batallé ha explicat que l’objectiu és crear, a partir de la incorporació de Faber a l’Institut, una xarxa de residències per tot el país, a la qual es podran sumar tots els territoris de parla catalana.
La contractació de Francesc Serés respon segons Iolanda Batallé al nou pla estratègic de l’Institut, un treball d’expansió, aprofundiment i potenciació de la tasca del Llull en nous àmbits de la cultura.
L'Institut també ha nomenat Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats. Segons Batallé és una professional amb una "clara vocació de servei públic" que s’ha desenvolupat en l’àmbit d’organismes vinculats a la llengua i amb un marcat vessant internacional.
Francesc Serés, nou director de l’Àrea de Creació
Va néixer el 1972 a Saidí (Baix Cinca). Va estudiar Belles Arts (1996), Antropologia a la Universitat de Barcelona (1998) i disposa del Grau de Suficiència Investigadora per la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir classes d’Història de l’Art.
És autor d'Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després va escriure el llibre de contes La força de la gravetat (2006), que li va valdre el Premi Nacional de Literatura. El llibre de cròniques La matèria primera (2007) va rebre el Premi Octavi Pellissa (2004), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) i Contes russos (2009, Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa i Premi de la Crítica Serra d’Or). Altres llibres que ha publicat són Mossegar la poma, El llarg viatge d’A. La seva darrera publicació ha estat La pell de la frontera. La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès o l’italià, entre d’altres. Ha col·laborat en mitjans com El País, l'Ara o TV3 i en revistes culturals com L’Avenç, La maleta de Portbou o El món d’ahir.
Des de 2016 és director de la Residència Faber, Residència d'Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot. La residència Faber és un projecte impulsat per l’Ajuntament d’Olot a través de la regidoria de cultura i en col·laboració amb el Departament de Cultura. En dos anys hi han passat gairebé dos-cents residents provinents dels cinc continents i disciplines tan diverses com la robòtica, els estudis religiosos, la dansa, la teoria matemàtica, els estudis culturals o la pedagogia. Les activitats de la residència s’han realitzat a Olot, la Garrotxa i a les comarques de Girona i Barcelona.
Ariadna Puiggené, nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats
Ariadna Puiggené és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982) i Màster en direcció pública per ESADE (2014-2015). Ha cursat estudis a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (Diplôme d'Études Universitaires Générales en Lettres Modernes, Diplôme pour l'enseignement du français à l'étranger) i va fer una estada de treball i formació a l’Office de la langue française, del Govern de Quebec.
El 1983 va començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, des d’on va ser destinada al Centre de Terminologia TERMCAT, que va contribuir a crear, organitzar i desenvolupar durant 16 anys. D’entre les diverses responsabilitats encomanades, va contribuir a l'establiment dels criteris metodològics i de normalització de la terminologia, al disseny i el desenvolupament del banc de dades terminològiques BTERM i el servei de consultes en línia CERCATERM, va participar en diversos projectes de la Comissió Europea en el marc dels programes d’enginyeria lingüística, així com en congressos, simposis i jornades sobre terminologia amb la presentació de ponències i comunicacions.
El 2002 es va incorporar a l’IRL com a Coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats on s’ha ocupat de coordinar les actuacions per a la promoció de l’ensenyament i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a les universitats de l’exterior, i a impulsar i articular el suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts.
La incorporació de la residència Faber obeeix a la voluntat de desenvolupar la previsió dels estatuts del Consorci que estableixen entre les finalitats de l’Institut Ramon Llull la d’afavorir la mobilitat internacional de creadors mitjançant programes de residència i altres mecanismes d'intercanvi’. Els plans d’actuació anuals de l’IRL inclouen diferents programes i activitats destinats a afavorir l’intercanvi i la mobilitat, tant de la creació literària i artística, com en el camp de la projecció de la llengua i la cultura catalans en l’àmbit universitari i acadèmic, i amb aquesta incorporació es pretén donar un nou impuls a aquesta línia d’acció.
Sobre la integració de Faber a l’Institut Ramon Llull Batallé subratlla que és un projecte "transversal que afecta i afavoreix les diferents àrees del Llull i que ha de servir per fer de mirall i de reflex de les actuacions de l’Institut fora de Catalunya". Com a residència d’arts ciències i humanitats Faber serà un espai de recepció, aterratge i intercanvi que ens permetrà importar talent internacional i fer-lo interactuar a Catalunya, un retorn social i cultural permanent i transversal. Per últim, Iolanda Batallé ha explicat que l’objectiu és crear, a partir de la incorporació de Faber a l’Institut, una xarxa de residències per tot el país, a la qual es podran sumar tots els territoris de parla catalana.
Institut Ramon Llull. Foto: IRL.
La contractació de Francesc Serés respon segons Iolanda Batallé al nou pla estratègic de l’Institut, un treball d’expansió, aprofundiment i potenciació de la tasca del Llull en nous àmbits de la cultura.
L'Institut també ha nomenat Ariadna Puiggené com a nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats. Segons Batallé és una professional amb una "clara vocació de servei públic" que s’ha desenvolupat en l’àmbit d’organismes vinculats a la llengua i amb un marcat vessant internacional.
Francesc Serés, nou director de l’Àrea de Creació
Va néixer el 1972 a Saidí (Baix Cinca). Va estudiar Belles Arts (1996), Antropologia a la Universitat de Barcelona (1998) i disposa del Grau de Suficiència Investigadora per la Universitat Pompeu Fabra, on va impartir classes d’Història de l’Art.
És autor d'Els ventres de la terra (2000), L'arbre sense tronc (2001) i Una llengua de plom (2002), trilogia posteriorment publicada amb el títol De fems i de marbres (2003). Després va escriure el llibre de contes La força de la gravetat (2006), que li va valdre el Premi Nacional de Literatura. El llibre de cròniques La matèria primera (2007) va rebre el Premi Octavi Pellissa (2004), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) i Contes russos (2009, Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa i Premi de la Crítica Serra d’Or). Altres llibres que ha publicat són Mossegar la poma, El llarg viatge d’A. La seva darrera publicació ha estat La pell de la frontera. La seva obra ha estat traduïda al castellà, l’anglès, el francès o l’italià, entre d’altres. Ha col·laborat en mitjans com El País, l'Ara o TV3 i en revistes culturals com L’Avenç, La maleta de Portbou o El món d’ahir.
Des de 2016 és director de la Residència Faber, Residència d'Arts, Ciències i Humanitats de Catalunya a Olot. La residència Faber és un projecte impulsat per l’Ajuntament d’Olot a través de la regidoria de cultura i en col·laboració amb el Departament de Cultura. En dos anys hi han passat gairebé dos-cents residents provinents dels cinc continents i disciplines tan diverses com la robòtica, els estudis religiosos, la dansa, la teoria matemàtica, els estudis culturals o la pedagogia. Les activitats de la residència s’han realitzat a Olot, la Garrotxa i a les comarques de Girona i Barcelona.
Ariadna Puiggené, nova directora de l’Àrea de Llengua i Universitats
Ariadna Puiggené és Llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (1982) i Màster en direcció pública per ESADE (2014-2015). Ha cursat estudis a la Universitat de Toulouse-Le Mirail (Diplôme d'Études Universitaires Générales en Lettres Modernes, Diplôme pour l'enseignement du français à l'étranger) i va fer una estada de treball i formació a l’Office de la langue française, del Govern de Quebec.
El 1983 va començar a treballar a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, des d’on va ser destinada al Centre de Terminologia TERMCAT, que va contribuir a crear, organitzar i desenvolupar durant 16 anys. D’entre les diverses responsabilitats encomanades, va contribuir a l'establiment dels criteris metodològics i de normalització de la terminologia, al disseny i el desenvolupament del banc de dades terminològiques BTERM i el servei de consultes en línia CERCATERM, va participar en diversos projectes de la Comissió Europea en el marc dels programes d’enginyeria lingüística, així com en congressos, simposis i jornades sobre terminologia amb la presentació de ponències i comunicacions.
El 2002 es va incorporar a l’IRL com a Coordinadora de l’Àrea de Llengua i Universitats on s’ha ocupat de coordinar les actuacions per a la promoció de l’ensenyament i el coneixement de la llengua i la cultura catalanes a les universitats de l’exterior, i a impulsar i articular el suport a les universitats, el professorat i els estudiants per mitjà de diversos programes i línies d'ajuts.