EL DRET A DECIDIR TAMBÉ ENS CORRESPON A LES COMARQUES
                                  Â
Els ciutadans i ciutadanes d'arreu de Catalunya s'han manifestat massivament, aquest cap de setmana passat, per reclamar, entre d'altres, el dret a decidir sobres les infraestructures a Catalunya.
També les comarques de l'interior de Catalunya exigim el dret a decidir sobre el nostre futur i sobre les infraestructures necessàries per no quedar arraconats de la resta del país.
Els acords presos recentment per la Secretaria per a la Planificació Territorial, sobre el Pla Director Urbanístic de la reserva de sòl per a l'eix transversal ferroviari, deixa sense efecte el traçat Vic-Olot-Figueres, desestimant les al·legacions fetes des dels municipis d'Olot i Figueres, desatenent les demandes de la societat civil fetes a través de la recollida de 4700 signatures, i fent cas omís de la resolució del 14 de desembre de 2005 de la comissió de Política Territorial del Parlament, que instava al Consell Executiu a estudiar la connexió de la Garrotxa amb la xarxa ferroviària.
Infraestructures com les ferroviàries, son necessàries per una mobilitat més sostenible, pel creixement econòmic i per una millor competivitat empresarial, d'un territori que, tradicionalment, havia estat un dels motors de creixement del País.
L' acord de la Secretaria contradiu en més d'un punt els objectius:
-crear un nou corredor ferroviari per l'interior de Catalunya que descongestioni el corredor litoral.
es que el traçat Vic-Girona, no congestiona encara més el traçat del litoral ?
-dotar les comarques de l'interior de Catalunya de serveis de transport de viatgers competitius amb el vehicle privat.
No es aquesta la única oportunitat que les comarques com La Garrotxa, o el Pla de l'Estany, de tenir un transport públic sostenible i que amb l'acord pres es queden al marge ?
-Trencar la radialitat de la xarxa ferroviària catalana.
No es tornar a la creació d'una nova radialitat fer arribar el tren a l'aeroport de Girona ?
no seria més lògic crear un nou corredor ferroviari transversal desde Lleida fins a Figueres, sense passar novament per l'interior de Barcelona i de Girona, tenint en compte que parlem de la implantació d'una nova línia ferroviària d'ample europeu, de doble via, pel trànsit de mercaderies i de viatgers, amb noves estacions ?.
La societat civil en aquest cas, la Garrotxina, demana però també exigeix al govern de la Generalitat, a reconsiderar la decisió presa. Parlar en el segle XXI d'infraestructures significa planificar el futur. Parlar i planificar sobre totes aquestes infraestructures des del respecte i la protecció del medi ha de ser el que contribueixi positivament a la qualitat de vida i al benestar de les persones i  a l'activitat econòmica, que alhora ens acosten a l'equilibri territorial.
Josep Comas
President de la Federació d'Associacions de Veïns d'Olot
