Als anys 90, l'investigador de la Universitat de Cambridge Lawrence Sherman va fer un estudi amb les trucades que rebia la policia de la ciutat americana de Minneapolis i va concloure que un 3% dels llocs registrava el 50% del total de denúncies i que, per a determinats delictes, la concentració era encara major. El perquè existien aquests punts calents ha estat un dels focus de la coneguda com a criminologia de l'entorn físic. 

Les dades no diuen que Olot sigui una ciutat insegura, ni tan sols la percepció de la gent en les enquestes de l'any passat. De fet, van concloure que el seu primer problema de seguretat estava relacionat... amb les caques de gos. 

Per tant, podem concloure que si no hi ha inseguretat en el global, tampoc al Barri Vell. Alguns l'anomenen el Bronx amb referència al districte de Nova York. El disseny urbà i la tètrica il·luminació accentuen aquesta sensació que perceben els pocs atrevits que hi passen quan ja és fosc (parlo d'Olot, no del barri de la ciutat americana). I, és clar, com que no hi passa ningú, no se'n queixa ningú i, per tant, les estadístiques obvien el problema. 

La cura per la sensació de seguretat moltes vegades passa, si és possible, per no despenjar-se del carrer Major. Però com és sabut ignorar un problema no acostuma a solucionar-lo per ciència infusa. El resultat és que s'ha construït un mur de vidre mental per no entrar a determinats carrers i places del cor de la ciutat. El casc antic ens l'hem de creure també quan s'acaba de desmuntar l'última fira si volem que sigui un actor de la ciutat i no només un decorat. 

Per això la solució al Bronx no comença i acaba posant més potència de llum i més càmeres de vigilància. Ara el problema torna a ser a debat amb un grup de veïns es concentra aquest divendres per demanar solucions. 

Aquestes solucions han de sortir però d'un diagnòstic sincer. Llegia unes declaracions de l'alcalde de Ripoll dient que hi ha immobles del seu centre que són propietat d'empreses amb seu fiscal a Gibraltar i que els era impossible registrar. Anem a l'arrel del problema? Podríem començar per parlar d'una falta de vida nocturna, que entre setmana a les nou ja no volta ningú o d’unes millores del casc antic que van fer curt.

No anem a determinats llocs perquè no hi ha motiu que t'hi porti a fer res, no hi ha cap servei públic o activitat que t'obligui a voltar per aquells carrers. Es clar que les dades diuen que no hi ha problemes, per exemple, d'inseguretat, però és que qui hi viu algú allà que pugui trucar a la policia? És clar que hi ha pocs robatoris... quantes botigues hi ha per robar? Pensem en el darrer ensorrament que va afectar 21 persones de nuclis veïns. 21... tot i ser un perímetre d'edificis important. Segurament el problema en sectors del Barri Vell és que una part de la ciutat és morta o almenys donada per morta... i ja sabem que a Olot tot "è molt verd i molt macu", com dirien els Déu ni Duo.