—Mira, què és allò?
—Ah, deu ser el dron que ha comprat l'Ajuntament. Seguim-lo, a veure on va?
En Vicenç i en Quim s'han aturat en el moment de sentir el soroll que els ha fet aixecar el cap. Empesos per les paraules del primer, han girat en rodó i han tornat a emprendre el camí cap a Aiguanegra. Porten posada una mirada de curiositat i senten unes pessigolles d'excitació per la novetat en el seu dia a dia de jubilats. En Quim, sense deixar de caminar, gira el cap a banda i banda.
—Doncs jo no veig cap municipal.
—Ai Quim! Mira que ets antic! Els drons van per control remot. Els condueixen des de metres de distància — li aclareix en Vicenç, que sempre està més al dia de la tecnologia que el seu company de passejades.
Com si el dron volgués que el seguissin, es manté just al seu davant i els condueix fins al Fluvià. Els dos l'hi van al darrere a bon pas.
—I per què vol l'Ajuntament tenir una andròmina d'aquestes? —pregunta en Quim al límit de l'ofec.
—Ui! Per un piló de coses: vigilar incendis, accidents de trànsit, prevenir robatoris... Potser ara estan vigilant algun abocament il·legal. O que no hi hagi alguna plantació de marihuana pels horts —li respon en Vicenç, ben emocionat.
—Doncs jo penso que prou càmeres hi ha ja pels carrers. Ara ens han de vigilar des de l'aire? Aviat farem com a la Xina, que no poden ni sortir de casa sense que els gravin! I si anem a les manifestacions, per exemple, obtenen imatges de tothom i ens porten a la presó si al govern de torn li convé?
—No home, aquí no pot passar! Els de la CUP li van demanar a l'alcalde que no es gravessin manifestants. I els va assegurar que ho posaria per escrit, que no ho farien.
—I si els ho mana un jutge?
—Home, si els ho mana un jutge, hauran de complir el que els hi demani, no? O potser el jutge fa servir el seu propi dron, que dic jo que també en deuen tenir un.
—El que jo et deia, com a la Xina. Molta tecnologia, molta intel·ligència artificial, però cada dia estem més controlats. El Gran Germà vigila i a sobre tots li riem les gràcies. Saps què et dic? Que el dron aquest comença a enfilar-se serra amunt. Me'n torno cap a casa, que ja em fan mal les cames.
—Va, sí, reculem. Però anem a veure si trobem el municipal que el fa anar i li preguntem què busca.
Els dos homes reprenen la baixada. Quan ja gairebé arriben al darrere de Les Cols veuen un noiet assegut a terra al costat d'una bicicleta, amb un control remot a les mans.
—Ep, noi! Ets tu que fas anar el dron? —li pregunta en Vicenç sense gaires miraments, decebut perquè no fos un municipal en tasca oficial.
El noi, en veure'ls, s'aixeca, puja a la bicicleta i enfila cap al riu.
—Però què fas? —li crida en Vicenç—. Si deixes el control remot, et caurà el dron!
No rep resposta i es mira el seu company.
—Segur que el feia volar sense llicència.
—El que jo et deia: aviat no podrem sortir al carrer sense que algú ens vigili. Vols dir que cal?