En Sergi té la sensació que no fa ni trenta segons que ha tancat els ulls quan sent el timbre del mòbil. Quan mira el rellotge s'adona que fa mitja hora que ha reclinat el cap entre els braços creuats sobre el teclat de l'ordinador d'un dels despatxos on ha anat per acabar els informes de la nit. S'aixeca d'un salt i corre cap a urgències.
En els dos minuts que tardarà a arribar el seu cervell s'ha de posar en marxa. Tornar a recordar els sis anys de carrera, tot el que va estudiar per a fer el MIR i tot el que porta après en els tres anys de resident. No donar treva al cansament, a les gairebé vint-i-una hores que porta al peu del canó. És una nit de dimecres que es presentava tranquil·la. Per això s'ha pogut permetre el luxe d'apartar-se un moment per a fer la tasca administrativa i evitar-se així haver d'acabar-la a la finalització de la guàrdia, a les nou del matí, allargant així encara una mica més la llarga, llarguíssima jornada. És la primera guàrdia en setmanes que s'ho ha pogut permetre. Hauria d'estar content, però el cansament dels seus músculs i l'atordiment del cap no opinen igual. És jove, amb salut i ganes, però no pot evitar preguntar-se quin dia, portat per l'esgotament, no prendrà la decisió adequada i ho acabarà pagant el pacient.
- Un accident de cotxe. Han entrat quatre nois joves ferits, la noia de gravetat - li comunica una infermera tan aviat com el veu posar els peus a la zona de boxs.
Quan entra a reanimació i veu a la noia, joveneta, inconscient, s'oblida de les hores que porta dret, de la contractura que fa dies l'apunyala entre les espatlles i el seu cervell s'activa. Tenen sort, poden estabilitzar l'estat de la pacient perquè l'ambulància la traslladi a l'UCI del Trueta i llavors atenen els seus companys. A les nou del matí torna a l'ordinador i, com gairebé sempre, surt de l'hospital que passen uns quants minuts de les deu.
- Vens a esmorzar? - li pregunta la mateixa infermera que l'ha informat de l'accident.
No sap si li convé més menjar o ficar-se al llit, però opta per la primera opció i entren a la cafeteria. Seuen a la taula on ja hi ha la seva adjunta i altres infermers. Parlen del nou CAP que projecten fer a Sant Miquel i una d'elles llegeix al mòbil que el departament de salut ha invertit més de 80 milions en millores i construcció de nous equipaments a la Regió Sanitària de Girona. Enumera els CAPS reformats i ampliats, el nou equipament a diferents àrees del Trueta, la posada en marxa d'un nou laboratori de diagnòstic...
En Sergi menja i escolta. Reconeix que és un encert invertir a millorar les instal·lacions sanitàries, és clar. Però no pot evitar preguntar-se quan arribaran les inversions en persones. Quan es podran cobrir les places dels metges que es jubilen. I les baixes per maternitat i paternitat. Quan no caldrà duplicar les guàrdies perquè no hi ha prou personal.
S'acaba el cafè i s'acomiada dels seus companys amb el pensament que és clar, a aquest país l'única inversió que mai queda enrere és el totxo.