Els colors dels arbres comencen a anunciar que la tardor ja és aquí. De fet, el canvi ja l'hem pogut apreciar prèviament, durant l'estiu, però ha estat a conseqüència de la sequera. És ara quan els arbres canvien de tonalitat i la natura ens ofereix una paleta de colors absolutament espectacular. És la tardor a la Garrotxa i, des de fa uns quants anys, un gran reclam turístic. Però el turisme no sempre és beneficiós per a tothom.

Els veïns que viuen a La Fageda han notat darrerament que ha incrementat un perfil de visitant que no respecta tant l'entorn com abans. Asseguren que des de l'acabament de la pandèmia apareixen turistes més sorollosos i sobretot menys cívics. Me n'expliquen exemples pràctics: de bon matí, una família de la zona es troba que no pot sortir amb el cotxe de casa seva perquè algú hi ha deixat el seu vehicle ben bé davant del seu gual. Altres, fins i tot expliquen que s'han trobat un cotxe (de no saben qui) a dins del camí que porta davant de casa seva, tot i que queda ben clar que és una propietat privada.

Una altra m'explica que té gallines campant lliurement a l'era i que la setmana passada un rottweiler a tota velocitat i amb cara de gana va aparèixer darrere d'elles mentre un grup, entre el qual hi havia el propietari, caminava tranquil·lament a diversos centenars de metres. Al ser increpat per la propietària de les gallines -que estaven emprenyades com un eixam d'abelles- l'amo del gos li comenta que a la seva mascota no només li agraden les gallines, sinó que li encanta perseguir gats. La noia adora els gats. En té diversos corrent per la propietat. Els seus ulls blaus s'obren com plats. Queda blanca com un gat de guix. Estupefacta li diu que, o estaca el gos o avisarà als Mossos i li passarà la factura del veterinari a ell davant els possibles danys que el gos els hi pugui ocasionar.

I encara n'hi ha una de millor: un propietari assegura haver vist com se li emportaven les pedres del seu mur "de souvenir" com aquell que compra una sevillana a les botiguetes de la Rambla.

Són evidències que no tothom entén el turisme de la mateixa manera. Anar al bosc no comporta haver-hi de deixar la merda. Perquè d'escombraries n'han de recollir unes quantes, sobretot els dilluns. De la mateixa manera que no llençaríem les llaunes de begudes al mig del Portal de l'Àngel de Barcelona, tampoc les hem de tirar a qualsevol camí pensant que ningú ho veurà o que la mateixa natura s'ho empassarà.

Conèixer, entendre i viure els boscos de la Garrotxa no és com trepitjar un carrer de qualsevol ciutat. És una experiència. I com a tal s'ha de viure amb respecte i amb entrega completa amb tot el que això comporta. Perquè és una experiència universal de la qual n'ha de poder gaudir tothom sense excepcions. No m'agradaria veure als arbres, cartells com els que hi ha als lavabos públics on et diuen que "ho deixis tal com t'agradaria trobar-ho".

Les preguntes, però, davant d'això són clares: Qui posa portes al camp? I sobretot, com i a on fem la pedagogia necessària perquè situacions com les de La Fageda no vagin passant? Aquest turisme poc respectuós amb la natura d'on ve? I sobretot, com podem arribar-hi per conscienciar-lo? Com deia la cançó, la resposta és al vent... i atrapar-lo i posar-lo en un pot, ara per ara, és impossible.