El riu Fluvià ha millorat molt el seu estat ecològic al llarg dels darrers decennis. S'han reduït dràsticament els abocaments de residus sòlids i efluents contaminants, s'han recuperat boscos de ribera, i com que no té grans embassaments que tallin la seva dinàmica natural, ha tornat a fer honor al seu nom (que ve de 'Fluvem', que vol dir riu en llatí). Tanmateix, segons l'Agència Catalana de l'Aigua, l'estat ecològic del curs principal del Fluvià és mediocre a la capçalera i dolent des de Sant Jaume de Llierca fins a la Gola, i tot el riu és considerat «zona sensible» a causa de la insuficiència en el tractament de les aigües residuals urbanes.
Com és que a la capçalera que té tanta superfície boscosa, i tants d'espais naturals protegits, el Fluvià encara tingui un estat ecològic mediocre? Per dues raons principals: primer, la seqüència de rescloses que des d'abans d'Olot s'esglaonen fins més avall de Castellfollit de la Roca, i segon, per un problema de contaminació periòdica al lloc més densament habitat: el tram on el riu creua la capital comarcal. És a Olot, justament, on es produeixen periòdics episodis de contaminació per desbordament dels col·lectors d'aigües residuals cada vegada que un ruixat aboca aigua al clavegueram amb la consegüent pudor, escuma i contaminació física i química. Aquests episodis de contaminació son ben perceptibles des dels ponts, passeigs i zones verdes que voregen el riu, per exemple, darrere l'estació d'autobusos d'Olot. L'any passat, els col·lectors d'aigües residuals varen desbordar més d'una dotzena de vegades i alguns dels seus episodis de contaminació van durar més d'una setmana.
La responsabilitat d'aquesta problemàtica de sanejament és compartida entre els tres municipis de la capçalera, per aquest ordre: Olot, les Preses i Vall d'en Bas, a més de l'Agència Catalana de l'Aigua. Olot ho és pel fet que encara té molts barris sense la necessària xarxa separativa d'aigües residuals i pluvials i pel fet que alguns dels col·lectors d'aigües residuals estan parcialment atapeïts de sediments. Les Preses i una part de Vall d'en Bas ho son perquè aboquen les aigües residuals a un col·lector que les mena a la xarxa olotina, en lloc d'una EDAR pròpia com caldria.
Els episodis de contaminació del riu Fluvià al mig d'Olot s'arrosseguen des de fa anys. Recordo que l'any 2000 el procés participatiu del Pla d'acció local per la sostenibilitat (PALS) d'Olot (que un servidor va dirigir com a facultatiu) ja el va valorar com un dels problemes ambientals prioritaris a resoldre. Una prioritat que s'arrossega, doncs, des de fa més de 23 anys sense que els organismes competents hi hagin posat remei. En tots aquests anys s'haurien pogut anar fent actuacions: les xarxes separatives dels barris olotins on manquen, les neteges o substitucions de col·lectors i la nova EDAR a les Preses o Vall d'en Bas (on acordin). Les actuacions més necessàries son ben conegudes, i els organismes responsables també; s'ho prendran seriosament, a partir de 2023?
Com és que a la capçalera que té tanta superfície boscosa, i tants d'espais naturals protegits, el Fluvià encara tingui un estat ecològic mediocre? Per dues raons principals: primer, la seqüència de rescloses que des d'abans d'Olot s'esglaonen fins més avall de Castellfollit de la Roca, i segon, per un problema de contaminació periòdica al lloc més densament habitat: el tram on el riu creua la capital comarcal. És a Olot, justament, on es produeixen periòdics episodis de contaminació per desbordament dels col·lectors d'aigües residuals cada vegada que un ruixat aboca aigua al clavegueram amb la consegüent pudor, escuma i contaminació física i química. Aquests episodis de contaminació son ben perceptibles des dels ponts, passeigs i zones verdes que voregen el riu, per exemple, darrere l'estació d'autobusos d'Olot. L'any passat, els col·lectors d'aigües residuals varen desbordar més d'una dotzena de vegades i alguns dels seus episodis de contaminació van durar més d'una setmana.
La responsabilitat d'aquesta problemàtica de sanejament és compartida entre els tres municipis de la capçalera, per aquest ordre: Olot, les Preses i Vall d'en Bas, a més de l'Agència Catalana de l'Aigua. Olot ho és pel fet que encara té molts barris sense la necessària xarxa separativa d'aigües residuals i pluvials i pel fet que alguns dels col·lectors d'aigües residuals estan parcialment atapeïts de sediments. Les Preses i una part de Vall d'en Bas ho son perquè aboquen les aigües residuals a un col·lector que les mena a la xarxa olotina, en lloc d'una EDAR pròpia com caldria.
Els episodis de contaminació del riu Fluvià al mig d'Olot s'arrosseguen des de fa anys. Recordo que l'any 2000 el procés participatiu del Pla d'acció local per la sostenibilitat (PALS) d'Olot (que un servidor va dirigir com a facultatiu) ja el va valorar com un dels problemes ambientals prioritaris a resoldre. Una prioritat que s'arrossega, doncs, des de fa més de 23 anys sense que els organismes competents hi hagin posat remei. En tots aquests anys s'haurien pogut anar fent actuacions: les xarxes separatives dels barris olotins on manquen, les neteges o substitucions de col·lectors i la nova EDAR a les Preses o Vall d'en Bas (on acordin). Les actuacions més necessàries son ben conegudes, i els organismes responsables també; s'ho prendran seriosament, a partir de 2023?