"Molta gent petita, fent coses petites, pot canviar el món". Aquesta frase (que alguns atribueixen a Eduardo Galeano, d'altres a un proverbi africà i d'altres a Sant Joan Baptista) resumeix el potencial que tenen les petites accions per fer d'aquest un món millor. A vegades això passa per plantar cara, potser per plantar un arbre o fins i tot per viure amb un somriure en temps adversos. 

Aprofitant que aquesta setmana s'entrega el premi Garrotxí de l’any a "el millor de tots nosaltres", qui podríem posar a la nostra llista de gent petita que fa que el món sigui millor? Aquí uns quants noms d'una llista que de ben segur serà incomplerta.  

El missioner olotí Joan Soler fa temps que ha convertit Dapaong (al Togo) en el seu camp base per fer un món millor. Ha aconseguit habilitar un col·legi a la seva parròquia que està canviant la vida de 110 famílies de manera directa. L'essència del catolicisme no s'amaga a la basílica de Sant Pere de la Ciutat del Vaticà, la té en el seu somriure un capellà olotí que viu a Àfrica.  

També tenim en Pepe Soto. Aquest veí de Castellfollit ha emocionat un país sencer no tant per la seva història en sí sinó per fer realitat els somnis i no rendir-se malgrat haver-se topat una i altra vegada amb el càncer des del 1989. Una vida que l'ha viscut adaptant les veles segons bufa el vent necessita d’un catamarà per anar fins a la Martinica.

És una història de vida de les que es fa escoltar com la d'en Pere, un nen que ha decidit que la ceguera no és excusa per fer realitat els seus somnis o la Carla, que té atròfia muscular espinal però ho afronta amb un somriure i sent l’alegria de casa seva. Malgrat que va amb cadira de rodes pels efectes d'aquesta malaltia degenerativa sense cura, segueix el dia a dia que han de tenir els nens. Fins i tot, en un acte benèfic per tenir un llit adaptat que van fer a Santa Pau, no es va estar de fer una coreografia de zumba des de la seva cadira de rodes.  

De la comarca també n'és Elisabet Canalias, aquesta doctora en ciència i tecnologia aeroespecial està ajudant a portar a la humanitat un pas més enllà amb el mòdul Philae de la sonda Rossetta. Ella va ser una de les sis enginyeres que va fer que aterrés a sobre un cometa. I ara segueix treballant en el que és un dels projectes científics més important del món. 

A Santa Pau hi tenim també la cooperativa la Fageda, una iniciativa de Cristóbal Colón que és segurament una de les millors targes de presentació que té la comarca. Fer que persones amb discapacitat se sentin útils ja és un mèrit, que fer-ho sigui econòmicament viable ho és més i que, a sobre, siguis la tercera empresa alimentària més reputada de l’Estat després de gegants com Danone i Nestlé, és ja increïble. 

A Olot tenim un equip que és el millor del món, el CPA Olot. Les olotines poden guanyar aquest any el seu desè títol mundial, deu anys sent admirades, envejades i copiades arreu com un referent en la seva disciplina. Ho són des d'un esport on s'ha de combinar la pràctica de l'elit del seu esport amb una activitat que els permeti guanyar-se la vida. I ho fan amb valors i no sacrificant la confiança amb la gent de casa quan les coses van malament. No tots ho poden dir, això. 

A la comarca també hi ha experiències que fan sobresortir en eficiència energètica. És el cas de l'Espai Zero, el primer que assoleix autoabastir-se durant més d'un any combinant els seus sistemes i la xarxa de calor que abasteix el Mercat d'Olot i altres equipaments propers. 

Per sort, a la Garrotxa també hi ha molta gent petita, fent coses petites intentant canviar el món. Qui afegiríeu a la llista?