Entre 2019 i 2020 es va desenvolupar a la Garrotxa un procés participatiu singular, impulsat pel Consell Comarcal, amb l'objectiu de definir una estratègia per a una Garrotxa resilient davant dels reptes inèdits que encararem aquesta dècada. Amb el lema "Fem Garrotxa" aquest pla estratègic abasta fins a l'any 2030, com fan moltes polítiques de la UE. Fa poc més d'un any, el gener de 2022, el Pla es va presentar en societat, i se'ns va explicar que el seu propòsit essencial era definir les bases per a la millora de la governança de la comarca per assegurar que les decisions estratègiques i polítiques públiques que es prenguin s'orientin a la resiliència, siguin participades i consensuades.
És veritat que a la Garrotxa tenim uns paisatges i una qualitat ambiental molt bons en el context de Catalunya, però l'estil de vida de la majoria de la població és insostenible. La globalització i la tecnologia al servei d'una economia especulativa permeten transportar mercaderies i productes d'arreu del món fins a la Garrotxa amb preus que quasi mai internalitzen els costos socials i ambientals, que recauen molt lluny i s'ignoren.
Actualment, la Garrotxa és una comarca fortament dependent, més vulnerable del que mai havia estat, encara que poca gent en sigui conscient. Dos indicadors ho palesen: un és l'energia: la Garrotxa importa el 83% de l'energia total que usa (Catalunya n'importa el 94%) i menys de l'1% de l'energia total usada a la Garrotxa prové de fonts renovables: hidràulica, fotovoltaica i biomassa. L'altre indicador són els aliments: la Garrotxa importa més del 90% dels aliments humans que consumeix (Catalunya el 60%); la proliferació de grans superfícies comercials i el comerç en línia han augmentat els impactes negatius associats a la majoria de productes que consumim. És un mínim històric, igual com el de població agrària o de superfície agrícola. La majoria de l'espai agrari de la Garrotxa es dedica a produir aliments pel bestiar (farratges i prats) amb molt baixa eficiència. El principal sector industrial és agroalimentari, vinculat a un model de ramaderia industrial fortament insostenible, que caldria reformar com més aviat millor.
Escau recordar que el Pla estratègic Fem Garrotxa no és pas el primer pla participatiu que es fa a la comarca. Fa cosa de 20 a anys, amb el suport de la Diputació de Girona, tots els municipis garrotxins van elaborar, amb una àmplia participació, els seus Plans d'Acció Local per a la Sostenibilitat, inspirats en la famosa Agenda 21 de l'ONU. Com a director facultatiu que vaig ser de tots ells, em dol reconèixer que la major part de les accions d'aquells plans, totes elles consensuades, no es varen executar. Moltes es van "oblidar", altres no es van poder dur a terme per manca de complicitat amb les administracions supramunicipals. Que ningú s'estranyi, doncs, que les tendències insostenibles hagin crescut durant les dues darreres dècades a la Garrotxa, ni que la resiliència hagi minvat en conseqüència.
S'acosten les pròximes eleccions municipals. Les llistes que es presenten (siguin del color que siguin) recordaran els compromisos consensuats en el pla estratègic Fem Garrotxa? Seria molt demanar que els seus programes fossin coherents amb les línies estratègiques d'aquell pla que vàrem consensuar amb tant de suport social? S'atreviran a impulsar els canvis de governança indispensables per trencar les inèrcies insostenibles?
És veritat que a la Garrotxa tenim uns paisatges i una qualitat ambiental molt bons en el context de Catalunya, però l'estil de vida de la majoria de la població és insostenible. La globalització i la tecnologia al servei d'una economia especulativa permeten transportar mercaderies i productes d'arreu del món fins a la Garrotxa amb preus que quasi mai internalitzen els costos socials i ambientals, que recauen molt lluny i s'ignoren.
Actualment, la Garrotxa és una comarca fortament dependent, més vulnerable del que mai havia estat, encara que poca gent en sigui conscient. Dos indicadors ho palesen: un és l'energia: la Garrotxa importa el 83% de l'energia total que usa (Catalunya n'importa el 94%) i menys de l'1% de l'energia total usada a la Garrotxa prové de fonts renovables: hidràulica, fotovoltaica i biomassa. L'altre indicador són els aliments: la Garrotxa importa més del 90% dels aliments humans que consumeix (Catalunya el 60%); la proliferació de grans superfícies comercials i el comerç en línia han augmentat els impactes negatius associats a la majoria de productes que consumim. És un mínim històric, igual com el de població agrària o de superfície agrícola. La majoria de l'espai agrari de la Garrotxa es dedica a produir aliments pel bestiar (farratges i prats) amb molt baixa eficiència. El principal sector industrial és agroalimentari, vinculat a un model de ramaderia industrial fortament insostenible, que caldria reformar com més aviat millor.
Escau recordar que el Pla estratègic Fem Garrotxa no és pas el primer pla participatiu que es fa a la comarca. Fa cosa de 20 a anys, amb el suport de la Diputació de Girona, tots els municipis garrotxins van elaborar, amb una àmplia participació, els seus Plans d'Acció Local per a la Sostenibilitat, inspirats en la famosa Agenda 21 de l'ONU. Com a director facultatiu que vaig ser de tots ells, em dol reconèixer que la major part de les accions d'aquells plans, totes elles consensuades, no es varen executar. Moltes es van "oblidar", altres no es van poder dur a terme per manca de complicitat amb les administracions supramunicipals. Que ningú s'estranyi, doncs, que les tendències insostenibles hagin crescut durant les dues darreres dècades a la Garrotxa, ni que la resiliència hagi minvat en conseqüència.
S'acosten les pròximes eleccions municipals. Les llistes que es presenten (siguin del color que siguin) recordaran els compromisos consensuats en el pla estratègic Fem Garrotxa? Seria molt demanar que els seus programes fossin coherents amb les línies estratègiques d'aquell pla que vàrem consensuar amb tant de suport social? S'atreviran a impulsar els canvis de governança indispensables per trencar les inèrcies insostenibles?