Les eleccions municipals s'acosten i són moltes les candidatures que s'afanyen a explicar o ajustar els seus programes. En l'article anterior recordava que fa dos anys vàrem consensuar el Pla estratègic «Fem Garrotxa» que conté un conjunt d'accions, ben articulat, per fer front als efectes de la crisi sistèmica global, des de l'àmbit local i comarcal. Unes mesures que hem de confiar que seran recollides pels programes municipals sempre que s'escaigui.
Ara vull esmentar un altre referent important: les propostes municipals per la conservació de la natura que ha fet públiques recentment la Xarxa per la Conservació de la Natura. Es tracta d'un conjunt d'accions, consensuades entre el centenar d'entitats que integren la xarxa (privades, socials i públiques) que s'han agrupat en cinc àmbits: governança, gestió de recursos naturals, reptes energètics, transició vers la sobirania alimentària. Són propostes molt concretes, factibles i necessàries. I la majoria diria que són molt rellevants per als ajuntaments garrotxins.
Convidem, doncs, als responsables dels programes municipals a llegir-les atentament i a valorar-ne l'aplicació -directa o adaptada- al seu municipi. Aquestes accions s'orienten al bé comú de les generacions actuals i dels nostres descendent. Per tant, són independents d'ideologies polítiques. És veritat que hi ha accions molt lluïdes a curt termini, com ara els carrils bici, mentre que d'altres són molt més costoses i poc visibles, com ara impulsar les xarxes separatives d'aigües residuals i pluvials, o fer dipòsits soterrats per recollir aigües pluvials. Però en qualsevol cas, hem d'exigir que cada legislatura faci la part que pugui, si volem resoldre feixugues herències disfuncionals.
Quan fa una vintena d'anys s'impulsaven a la Garrotxa els Plans d'acció local per la sostenibilitat (també anomenades agendes 21 locals) dèiem que l'ideal de l'acció política municipal era assolir l'equilibri entre la sostenibilitat ambiental, la social i l'econòmica. Ara, però, immersos en crisis múltiples, sabem que aquell plantejament era erroni: la sostenibilitat ambiental (o ecològica) sosté la salut social integral, i la societat és la que crea l'economia, que hauria d'estar al servei del bé comú. Per tant, el gran repte dels nous ajuntaments conscients d'aquesta realitat és impulsar un viratge en les seves polítiques, per tal que la prevalença de la sostenibilitat ambiental esdevingui sistèmica.
Les tendències insostenibles en els quals estem immersos demanen polítiques valentes, de llarga visió, capaces de corregir inèrcies negatives, a totes les escales administratives i en tots els sectors. La capacitat dels ajuntaments d'impulsar canvis a favor del bé comú és més gran del que molts d'escèptics pensen. Fins i tot els ajuntaments amb menys habitants (com els que aplega la xarxa de micropobles) poden impulsar canvis valents. Un exemple el tenim en l'Ajuntament de Mieres que en les dues darreres legislatures ha municipalitzat el servei d'abastament d'aigua millorant el servei, ha impulsat una comunitat energètica en forma de cooperativa i ha fomentat creativament la participació ciutadana en la presa de decisions. Donem suport, doncs, a les llistes que es comprometen a donar respostes responsables als greus reptes que hem d'encarar, amb equitat i visió de futur.
Ara vull esmentar un altre referent important: les propostes municipals per la conservació de la natura que ha fet públiques recentment la Xarxa per la Conservació de la Natura. Es tracta d'un conjunt d'accions, consensuades entre el centenar d'entitats que integren la xarxa (privades, socials i públiques) que s'han agrupat en cinc àmbits: governança, gestió de recursos naturals, reptes energètics, transició vers la sobirania alimentària. Són propostes molt concretes, factibles i necessàries. I la majoria diria que són molt rellevants per als ajuntaments garrotxins.
Convidem, doncs, als responsables dels programes municipals a llegir-les atentament i a valorar-ne l'aplicació -directa o adaptada- al seu municipi. Aquestes accions s'orienten al bé comú de les generacions actuals i dels nostres descendent. Per tant, són independents d'ideologies polítiques. És veritat que hi ha accions molt lluïdes a curt termini, com ara els carrils bici, mentre que d'altres són molt més costoses i poc visibles, com ara impulsar les xarxes separatives d'aigües residuals i pluvials, o fer dipòsits soterrats per recollir aigües pluvials. Però en qualsevol cas, hem d'exigir que cada legislatura faci la part que pugui, si volem resoldre feixugues herències disfuncionals.
Quan fa una vintena d'anys s'impulsaven a la Garrotxa els Plans d'acció local per la sostenibilitat (també anomenades agendes 21 locals) dèiem que l'ideal de l'acció política municipal era assolir l'equilibri entre la sostenibilitat ambiental, la social i l'econòmica. Ara, però, immersos en crisis múltiples, sabem que aquell plantejament era erroni: la sostenibilitat ambiental (o ecològica) sosté la salut social integral, i la societat és la que crea l'economia, que hauria d'estar al servei del bé comú. Per tant, el gran repte dels nous ajuntaments conscients d'aquesta realitat és impulsar un viratge en les seves polítiques, per tal que la prevalença de la sostenibilitat ambiental esdevingui sistèmica.
Les tendències insostenibles en els quals estem immersos demanen polítiques valentes, de llarga visió, capaces de corregir inèrcies negatives, a totes les escales administratives i en tots els sectors. La capacitat dels ajuntaments d'impulsar canvis a favor del bé comú és més gran del que molts d'escèptics pensen. Fins i tot els ajuntaments amb menys habitants (com els que aplega la xarxa de micropobles) poden impulsar canvis valents. Un exemple el tenim en l'Ajuntament de Mieres que en les dues darreres legislatures ha municipalitzat el servei d'abastament d'aigua millorant el servei, ha impulsat una comunitat energètica en forma de cooperativa i ha fomentat creativament la participació ciutadana en la presa de decisions. Donem suport, doncs, a les llistes que es comprometen a donar respostes responsables als greus reptes que hem d'encarar, amb equitat i visió de futur.