Encara que aquest hivern sigui tan poc fred, és l'època que els ajuntaments, associacions i particulars hem de fer fer tasques de jardineria per tenir les nostres viles i ciutats més adaptades als augments de temperatura que anem vivint. A Olot, concretament, el dèficit és gran i clamorós. En vàrem parlar en un altre article, on també remarcàvem les possibilitats de plantar milers de fruiters, d'espècies i varietats sofertes als espais verds més grans, a les vores de marges i camins de passeig, polígons industrials, etc. En aquest article volem parlar d'una altra línia complementària important, vinculada amb els fruiters: la dels horts urbans.
D'una manera orgànica, les perifèries urbanes s'omplen d'horts d'autoconsum, per mica que les condicions ho permetin: bona terra, sol, aigua i seguretat com a requisits essencials. Des del punt de vista alimentari, els horts proveeixen verdures sanes i fresques, de km 0 real, al llarg de l'any, amb un període productiu que s'estén cada any més, a causa de l'allargament del període vegetatiu. Des del punt de vista social, són espais de socialització amb els hortolans veïns, llocs de conversa distesa i de cooperació espontània, amb préstec o intercanvi d'eines, llavors, excedents, etc. Són uns espais saludables, físicament i mentalment. Des del punt de vista paisatgístic, quan estan ben mantinguts i els seus perímetres són endreçats, configuren uns paisatges de transició agradables entre els barris urbans i l'entorn natural, que és parc natural o reserva natural, en molts barris dels nuclis urbans de la zona volcànica de la Garrotxa, on vivim la major part de la població comarcal.
A la Garrotxa, la dependència externa que tenim ha augmentat moltíssim les darreres dècades, en els aspectes més bàsics, com són els energètics i alimentaris, dels quals importem més del 90% del que consumim. Això crea una vulnerabilitat evident. I mentre que hi ha una munió d'iniciatives energètiques plantejades, o en curs d'execució, n'hi ha molt poques, o cap, d'alimentària.
El Pla estratègic Fem Garrotxa (2020-2030) té un objectiu de sobirania alimentària, que -segons diu- ha de permetre complir de manera efectiva dues condicions: assegurar prou disponibilitat de terra agrícola per poder garantir la supervivència de la població comarcal (mesurada en producció de calories totals) i disposar d'un sector agrari estable i equilibrat que ens garanteixi el manteniment d'aquesta realitat.
Ara mateix, l'espai agrari de la Garrotxa està a mínims històrics: només un 10% de la superfície comarcal i podria aportar (teòricament) menys del 30% de les calories totals de la població resident; mentre que el sector agrari en reculada està fortament desequilibrat cap a la producció d'aliments per bestiar. Quan Fem Garrotxa parla de potenciar l'agricultura ecològica de baixos insums, oblida l'aportació dels horts, que podrien fer una aportació significativa a l'alimentació de les llars. Els horts permeten una aportació d'aliments ecològics, permeten reduir costos i impactes de transport. I a més de les múltiples verdures i hortalisses que es poden conrear bé ací, es podrien enriquir amb molts de fruiters, arboris i arbustius, de varietats rústegues. I encara un darrer benefici dels horts: permeten absorbir, previ compostatge, moltes de les deixalles orgàniques generades a la llar, cosa que, d'altra banda, estalvia els fertilitzants químics.
Per tots aquests motius, seria bo que els Ajuntaments de les nostres viles i ciutats es prenguin seriosament el foment dels horts urbans amb visió estratègica i destinant-hi recursos cada any. Els pocs horts urbans que s'han creat fins ara han donat molt bons resultats. A Olot, on les oportunitats són més grans, a causa del seu extens perímetre urbà, caldria revisar el Pla director d'espais verds d'Olot 2014-20, amb vista als objectius de sobirania alimentària i de millorar la capacitat termoreguladora.L'any 2013, Olot tenia poc més de 300 parcel·les d'horts urbans, quan hi ha milers de persones jubilades, o sense feina, moltes de les quals agrairien poden accedir a un hort.
Finalment, la producció hortícola local podria cobrir també una part de les necessitats dels menjadors socials d'una manera més digna. A més d'alimentar a qui ho necessita, estaria bé donar eines i mitjans per tal que es produïssin els seus aliments frescos i saludables. Hauria de quedar clar que cada nou conjunt d'horts urbans, ben equipats, que els ajuntaments creen és un pas ferm en la bona direcció, la d'una major resiliència alimentària i social.
D'una manera orgànica, les perifèries urbanes s'omplen d'horts d'autoconsum, per mica que les condicions ho permetin: bona terra, sol, aigua i seguretat com a requisits essencials. Des del punt de vista alimentari, els horts proveeixen verdures sanes i fresques, de km 0 real, al llarg de l'any, amb un període productiu que s'estén cada any més, a causa de l'allargament del període vegetatiu. Des del punt de vista social, són espais de socialització amb els hortolans veïns, llocs de conversa distesa i de cooperació espontània, amb préstec o intercanvi d'eines, llavors, excedents, etc. Són uns espais saludables, físicament i mentalment. Des del punt de vista paisatgístic, quan estan ben mantinguts i els seus perímetres són endreçats, configuren uns paisatges de transició agradables entre els barris urbans i l'entorn natural, que és parc natural o reserva natural, en molts barris dels nuclis urbans de la zona volcànica de la Garrotxa, on vivim la major part de la població comarcal.
A la Garrotxa, la dependència externa que tenim ha augmentat moltíssim les darreres dècades, en els aspectes més bàsics, com són els energètics i alimentaris, dels quals importem més del 90% del que consumim. Això crea una vulnerabilitat evident. I mentre que hi ha una munió d'iniciatives energètiques plantejades, o en curs d'execució, n'hi ha molt poques, o cap, d'alimentària.
El Pla estratègic Fem Garrotxa (2020-2030) té un objectiu de sobirania alimentària, que -segons diu- ha de permetre complir de manera efectiva dues condicions: assegurar prou disponibilitat de terra agrícola per poder garantir la supervivència de la població comarcal (mesurada en producció de calories totals) i disposar d'un sector agrari estable i equilibrat que ens garanteixi el manteniment d'aquesta realitat.
Ara mateix, l'espai agrari de la Garrotxa està a mínims històrics: només un 10% de la superfície comarcal i podria aportar (teòricament) menys del 30% de les calories totals de la població resident; mentre que el sector agrari en reculada està fortament desequilibrat cap a la producció d'aliments per bestiar. Quan Fem Garrotxa parla de potenciar l'agricultura ecològica de baixos insums, oblida l'aportació dels horts, que podrien fer una aportació significativa a l'alimentació de les llars. Els horts permeten una aportació d'aliments ecològics, permeten reduir costos i impactes de transport. I a més de les múltiples verdures i hortalisses que es poden conrear bé ací, es podrien enriquir amb molts de fruiters, arboris i arbustius, de varietats rústegues. I encara un darrer benefici dels horts: permeten absorbir, previ compostatge, moltes de les deixalles orgàniques generades a la llar, cosa que, d'altra banda, estalvia els fertilitzants químics.
Per tots aquests motius, seria bo que els Ajuntaments de les nostres viles i ciutats es prenguin seriosament el foment dels horts urbans amb visió estratègica i destinant-hi recursos cada any. Els pocs horts urbans que s'han creat fins ara han donat molt bons resultats. A Olot, on les oportunitats són més grans, a causa del seu extens perímetre urbà, caldria revisar el Pla director d'espais verds d'Olot 2014-20, amb vista als objectius de sobirania alimentària i de millorar la capacitat termoreguladora.L'any 2013, Olot tenia poc més de 300 parcel·les d'horts urbans, quan hi ha milers de persones jubilades, o sense feina, moltes de les quals agrairien poden accedir a un hort.
Finalment, la producció hortícola local podria cobrir també una part de les necessitats dels menjadors socials d'una manera més digna. A més d'alimentar a qui ho necessita, estaria bé donar eines i mitjans per tal que es produïssin els seus aliments frescos i saludables. Hauria de quedar clar que cada nou conjunt d'horts urbans, ben equipats, que els ajuntaments creen és un pas ferm en la bona direcció, la d'una major resiliència alimentària i social.