Les urnes ja han parlat i a la Garrotxa ja està tot el peix venut sobre qui són els nous alcaldes pel mandat que comença. 
 
Benvinguts, alcaldes! Als que heu estat escollits i esperàveu amb ganes el 15 de juny per desplegar el vostre projecte, heu de saber que dedicareu un gruix del vostre temps totalment excessiu a ocupar-vos de les caques de gos i les colònies de gats i que, si voleu comprar una impressora, la documentació a presentar equival a la d'una tesi doctoral. Coses que passen. 
 
Però, amb el temps que us quedi lliure entre les caques i la burocràcia, per dibuixar els vostres municipis fins el 2023, us recomano que a la paleta de pintar aneu preparats amb dues tonalitats: el lila i el verd. 
 
El lila. Ha passat bastant per alt, però el proper govern de Pep Berga a Olot tindrà més regidores que regidors: 6 i 5, respectivament, M’agradaria creure que ha passat per alt perquè ja és dona per normalitzat la presència de la dona a la vida pública en situació paritària, però em temo que no. 
 
A banda del grup de Junts per Catalunya, Esquerra Republicana també aporta més regidores que regidors i la CUP fa un 50-50. Només trenca la tònica el PSC amb una sola regidora.
 
Diu la dita que alguns només se’n recorden de santa Bàrbara quan plou. Alguns poders fàctics de la ciutat i la comarca només se’n recorden de la dona quan és el 8M. Error. L’onada lila pot ser un tsunami per qui no l’hagi entès. Ja no es demana “mirar, vetllar, intentar, procurar, tenir present” (poseu el verb maquillador que considereu) per la presència femenina a totes les estances i espais públics. No són quota. Són. I ja no es tracta de “treballar per”. Es tracta d’actuar. La paritat no és una espècie de sacrifici que s’ha de fer. És fer bé la feina quan es vol ser representatiu de la societat. I aquesta és una de les vostres feines.
 
I el Verd. El color de l’esperança. La que tenen algunes joves en moviments com el Fridays 4 future, que té la gènesi a l’Estat a la Universitat de Girona... En aquest sentit, Olot ja és bandera amb elements com la Xarxa Espavilada de Calor o l’Espai Zero, que és un formiguer de visites d’escolars. Ells són els propers ciutadans que es comencen a preguntar si algú té la intenció de deixar-los un planeta en condicions. 
 
Però cal més. Cal no només apostes símbol, que han fet molta feina. Hem de passar de l’excepció a la norma. La sostenibilitat ha de ser peça clau a l’hora de dissenyar els pobles d’aquí al 2023 (i dissenyar serveix per polítiques com pels grans projectes). I això a vegades obliga a prendre accions impopulars però alguns reclamen torn per tenir encara planeta. Sabrem preservar la Garrotxa a costa de possibles càstigs a les urnes dels que volen immediatesa? Les noves generacions n’estaran pendents. 
 
I, a la paleta, guardeu espai pel groc. Perquè n’hi ha prou de saber a qui molestes per saber que vas bé. 
 
Bona sort, alcaldes!