A la comarca de la Garrotxa, el racisme i el classisme estan dificultant l'accés a l'habitatge per a moltes persones, impedint que puguin participar activament en la comunitat i contribuir amb el seu potencial. En lloc de formar part activa de la societat, es veuen obligades a centrar-se a cobrir les seves necessitats bàsiques, fet que representa una pèrdua per a tota la comarca. Això és causa d'una manca de distribució de la riquesa, la classe pobra sorgeix a causa d’una classe molt rica. La falta de democratització dels privilegis implica que els que en tenen més, els hauran d’acabar emmurallant i utilitzant seguretat privada per protegir els privilegis que no saben distribuir.

Quan una part significativa de la població no té les necessitats bàsiques cobertes, l'impacte no recau únicament en les famílies afectades, tot i que són les més perjudicades en aspectes com l'accés als serveis de salut i la participació escolar dels infants i joves. Aquesta situació de pobresa extrema afecta també la resta de la comunitat, ja que tots formem part del mateix ecosistema social.

Podem comparar aquesta situació amb un bosc on una pineda està morint; això té implicacions en tot l'entorn, afectant la salut de les plantes i animals veïns. De la mateixa manera, no podem ser persones sanes i felices si les nostres veïnes han de compartir llit perquè ningú vol llogar el seu pis buit, o si han hagut de dividir la família perquè només troben habitacions individuals per llogar i no pas un pis sencer. Tampoc podem estar bé si les nostres veïnes no tenen temps ni capacitat per acompanyar els seus infants en la seva escolarització perquè estan fent hores extres a la fàbrica per arribar a final de mes, o si no saben on dormiran aquesta nit o què menjaran demà. A més, la manca de temps per alfabetitzar-se i/o aprendre el català limita la seva integració i participació en la comunitat.

Aquesta situació reflecteix una jerarquia de necessitats similar a la proposada per Abraham Maslow, on les necessitats bàsiques han de ser satisfetes abans que les persones puguin assolir el seu màxim potencial. Tanmateix, és interessant notar que Maslow va ser influenciat per les creences de la Nació Blackfoot, que posen l'autoactualització com a fonament per a la realització comunitària i la perpetuació cultural. Això suggereix que, enfortint els individus, s’enforteix tota la comunitat.

Per assolir una comarca i una comunitat sana i actualitzada és essencial adoptar una perspectiva regenerativa, com la proposada per pensadors com Carol Sanford, Bill Reed i Pamela Mang. Aquesta perspectiva se centra a revitalitzar i desenvolupar les capacitats inherents de les persones i les comunitats, promovent un sistema on tots els membres puguin prosperar i contribuir al bé.

Imagineu-vos una comunitat on tothom pugui aportar la seva singularitat; com seria aquesta comunitat?