Després de sis mesos de calor, com s'agraeix la fresca de la tardor! La tendència climàtica dels darrers anys ha estat clara: un augment anual de les temperatures, amb una gradual ampliació de l'estiu. A la Garrotxa, l'estiu d'enguany va començar al maig i no s'ha acabat fins a l'octubre. Dins l'espai urbà d'Olot, s'hi afegeix l'efecte "illa de calor" que fa augmentar 2 o 3 graus més la temperatura, a causa de la inèrcia tèrmica de paviments i edificis.
Quines respostes adaptatives poden impulsar els ajuntaments per reduir els impactes que el rigor tèrmic dels propers estius a les nostres viles i ciutats? N'hi ha un que està a l'abast de tots els ajuntaments: adequar i millorar la vegetació dels espais públics. Escau parlar-ne ara, quan no fa calor, perquè és ara que cal preparar-nos per als estius vinents.
L'arbrat urbà és part indestriable d'una vila o ciutat agradable i saludable. L'ombra que projecten els grans arbres a l'estiu pot reduir entre 15-20 graus la temperatura a nivell de terra, respecte a els llocs pavimentats on peta el sol. A més, els arbres purifiquen l'aire, absorbeixen sorolls, embelleixen el paisatge urbà i acullen animals que fan que l'ecosistema urbà sigui més amable i saludable.
El fet que la Garrotxa sigui una de les comarques amb més proporció de superfície de bosc de Catalunya, encobreix la realitat que a les nostres viles, sobretot a Olot, hi manquen molts d'arbres: molts de carrers tenen escocells buits, hi ha places dures i zones verdes o aparcaments orfes d'arbres o amb arbrissons escadussers.
Caldria plantar arbres caducifolis adients, preferentment autòctons, a tots els escocells que fa anys que esperen arbres. Als carrers, places i aparcaments més assolellats, els lledoners, til·lers i moreres donarien ombres excel·lents. Als indrets més humits, freixes, blades i aurons. A les ribes del Fluvià, on manca bosc de ribera, verns, salzes i gatells, que donen ombres magnífiques. També se n'haurien de plantar a les zones verdes i les vores dels aparcaments on manquen; seguint l'exemple d'altres ciutats europees, s'hi podrien plantar fruiters: noguers, cireres, pomers, nesprers, figueres, saüquers, etc. que donen bons fruits. Sempre amb varietats ben adaptades a cada lloc, que tinguin mínimes necessitats de rec, de tractaments fitosanitaris i esporgades. El parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa disposa d'un fruiterar de salvaguarda a can Jordà, amb més de dues-centes varietats de fruiters de varietats antigues i rústegues, aptes per reproduir o fer empelts.
Ha arribat el moment d'adaptar-nos al canvi climàtic, d'enverdir les places dures, d'afegir arbres de fulla caduca, ben triats, arreu on la seva ombra pugui ser més útil. És l'hora de fer inventaris i comandes, de preparar els escocells, d'ampliar aquells que son insuficients, de millorar sòls, per tal de plantar arbres els mesos vinents. A Olot sol, se'n podrien plantar milers. A més de donar aquest bon exemple, els ajuntaments també podrien estimular als propietaris dels espais pavimentats més grans -com els dels establiments industrials o comercials- a impulsar les seves plantacions complementàries. Així, quan torni el rigor estiuenc, la companyia arbrada farà els nostres entorns urbans més amables, bells i acollidors. I cada any, a mesura que els arbres vagin creixent, agrairem que hagin estat plantats, sobretot si els estalvien esporgades inútils.
Quines respostes adaptatives poden impulsar els ajuntaments per reduir els impactes que el rigor tèrmic dels propers estius a les nostres viles i ciutats? N'hi ha un que està a l'abast de tots els ajuntaments: adequar i millorar la vegetació dels espais públics. Escau parlar-ne ara, quan no fa calor, perquè és ara que cal preparar-nos per als estius vinents.
L'arbrat urbà és part indestriable d'una vila o ciutat agradable i saludable. L'ombra que projecten els grans arbres a l'estiu pot reduir entre 15-20 graus la temperatura a nivell de terra, respecte a els llocs pavimentats on peta el sol. A més, els arbres purifiquen l'aire, absorbeixen sorolls, embelleixen el paisatge urbà i acullen animals que fan que l'ecosistema urbà sigui més amable i saludable.
El fet que la Garrotxa sigui una de les comarques amb més proporció de superfície de bosc de Catalunya, encobreix la realitat que a les nostres viles, sobretot a Olot, hi manquen molts d'arbres: molts de carrers tenen escocells buits, hi ha places dures i zones verdes o aparcaments orfes d'arbres o amb arbrissons escadussers.
Caldria plantar arbres caducifolis adients, preferentment autòctons, a tots els escocells que fa anys que esperen arbres. Als carrers, places i aparcaments més assolellats, els lledoners, til·lers i moreres donarien ombres excel·lents. Als indrets més humits, freixes, blades i aurons. A les ribes del Fluvià, on manca bosc de ribera, verns, salzes i gatells, que donen ombres magnífiques. També se n'haurien de plantar a les zones verdes i les vores dels aparcaments on manquen; seguint l'exemple d'altres ciutats europees, s'hi podrien plantar fruiters: noguers, cireres, pomers, nesprers, figueres, saüquers, etc. que donen bons fruits. Sempre amb varietats ben adaptades a cada lloc, que tinguin mínimes necessitats de rec, de tractaments fitosanitaris i esporgades. El parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa disposa d'un fruiterar de salvaguarda a can Jordà, amb més de dues-centes varietats de fruiters de varietats antigues i rústegues, aptes per reproduir o fer empelts.
Ha arribat el moment d'adaptar-nos al canvi climàtic, d'enverdir les places dures, d'afegir arbres de fulla caduca, ben triats, arreu on la seva ombra pugui ser més útil. És l'hora de fer inventaris i comandes, de preparar els escocells, d'ampliar aquells que son insuficients, de millorar sòls, per tal de plantar arbres els mesos vinents. A Olot sol, se'n podrien plantar milers. A més de donar aquest bon exemple, els ajuntaments també podrien estimular als propietaris dels espais pavimentats més grans -com els dels establiments industrials o comercials- a impulsar les seves plantacions complementàries. Així, quan torni el rigor estiuenc, la companyia arbrada farà els nostres entorns urbans més amables, bells i acollidors. I cada any, a mesura que els arbres vagin creixent, agrairem que hagin estat plantats, sobretot si els estalvien esporgades inútils.