Opinió

​Respostes al canvi climàtic des de la jardineria urbana

«L'arbrat urbà és part indestriable d'una vila o ciutat agradable i saludable»

Josep Maria Mallarach
11 de novembre de 2022, 07:30
Actualitzat: 18:49h
Després de sis mesos de calor, com s'agraeix la fresca de la tardor! La tendència climàtica dels darrers anys ha estat clara: un augment anual de les temperatures, amb una gradual ampliació de l'estiu. A la Garrotxa, l'estiu d'enguany va començar al maig i no s'ha acabat fins a l'octubre. Dins l'espai urbà d'Olot, s'hi afegeix l'efecte "illa de calor" que fa augmentar 2 o 3 graus més la temperatura, a causa de la inèrcia tèrmica de paviments i edificis.

Quines respostes adaptatives poden impulsar els ajuntaments per reduir els impactes que el rigor tèrmic dels propers estius a les nostres viles i ciutats? N'hi ha un que està a l'abast de tots els ajuntaments: adequar i millorar la vegetació dels espais públics. Escau parlar-ne ara, quan no fa calor, perquè és ara que cal preparar-nos per als estius vinents.

L'arbrat urbà és part indestriable d'una vila o ciutat agradable i saludable. L'ombra que projecten els grans arbres a l'estiu pot reduir entre 15-20 graus la temperatura a nivell de terra, respecte a els llocs pavimentats on peta el sol. A més, els arbres purifiquen l'aire, absorbeixen sorolls, embelleixen el paisatge urbà i acullen animals que fan que l'ecosistema urbà sigui més amable i saludable.

El fet que la Garrotxa sigui una de les comarques amb més proporció de superfície de bosc de Catalunya, encobreix la realitat que a les nostres viles, sobretot a Olot, hi manquen molts d'arbres: molts de carrers tenen escocells buits, hi ha places dures i zones verdes o aparcaments orfes d'arbres o amb arbrissons escadussers.

Caldria plantar arbres caducifolis adients, preferentment autòctons, a tots els escocells que fa anys que esperen arbres. Als carrers, places i aparcaments més assolellats, els lledoners, til·lers i moreres donarien ombres excel·lents. Als indrets més humits, freixes, blades i aurons. A les ribes del Fluvià, on manca bosc de ribera, verns, salzes i gatells, que donen ombres magnífiques. També se n'haurien de plantar a les zones verdes i les vores dels aparcaments on manquen; seguint l'exemple d'altres ciutats europees, s'hi podrien plantar fruiters: noguers, cireres, pomers, nesprers, figueres, saüquers, etc. que donen bons fruits. Sempre amb varietats ben adaptades a cada lloc, que tinguin mínimes necessitats de rec, de tractaments fitosanitaris i esporgades. El parc natural de la zona volcànica de la Garrotxa disposa d'un fruiterar de salvaguarda a can Jordà, amb més de dues-centes varietats de fruiters de varietats antigues i rústegues, aptes per reproduir o fer empelts.

Ha arribat el moment d'adaptar-nos al canvi climàtic, d'enverdir les places dures, d'afegir arbres de fulla caduca, ben triats, arreu on la seva ombra pugui ser més útil. És l'hora de fer inventaris i comandes, de preparar els escocells, d'ampliar aquells que son insuficients, de millorar sòls, per tal de plantar arbres els mesos vinents. A Olot sol, se'n podrien plantar milers. A més de donar aquest bon exemple, els ajuntaments també podrien estimular als propietaris dels espais pavimentats més grans -com els dels establiments industrials o comercials- a impulsar les seves plantacions complementàries. Així, quan torni el rigor estiuenc, la companyia arbrada farà els nostres entorns urbans més amables, bells i acollidors. I cada any, a mesura que els arbres vagin creixent, agrairem que hagin estat plantats, sobretot si els estalvien esporgades inútils.
El més llegit