—Tens set? Sí, és clar que sí. Ja no fa tanta calor, però es nota que et falta aigua i aliment. Quan et veig així me'n recordo de l'hotel al qual em van portar els pares a l'agost. Aquell que et vaig explicar, ple de piscines i bolets de colors d'on sortia aigua com en una dutxa. Ja els vaig dir que amb el poc que plou veure tanta aigua només per jugar em dolia. Però ells sembla que no s'adonen de com patiu tu i tants altres companys. Ni que si seguim així aviat ens farà falta a les cases l'aigua que llencen.
Els amics tampoc entenen que et vingui a veure cada dia per parlar una estona amb tu. I per portar-te beure. Em diuen que ets originària d'un país càlid i que per això no pateixes tanta set com els d'aquí. Que amb el que et donen ja en fas prou. Jo sé que s'equivoquen. Potser sí que aguantes una mica millor la calor, però quan arriba la set segur que en tens tanta o més que qualsevol. I més sabent que jo et veig pel barri des de sempre. Segur que estaves acostumada a un ritme de vida i ara, mira com t'has de veure.
"Bufa, si t'has acabat tota l'ampolla de cop! Aniré a comprar-te'n una altra, però m'he d'afanyar, perquè aviat la iaia em buscarà per tornar cap a casa. Ai, espera, que ve gent. Els coneixes? A mi em sonen de veure'ls per la plaça. Mira, des d'aquí darrere podré sentir què diuen:
—I si té fongs?
—No ho podem descartar, deixa'm fer algunes anàlisis. Tot i que jo apostaria per l'excés de calor.
—Així què? La poso en la llista?
—Em falta mirar un parell de coses més, però em penso que sí.
—La llista? Quina llista deuen voler dir? Va, no m'entretinc més. Vaig a buscar-te una altra ampolla d'aig..
—Marta, què fas encara a l'altra punta de la plaça? Va, vine ja, que hem de marxar.
—Ostres! He fet tard. I demà no podré venir, perquè el papa insisteix que l'acompanyi al camp de golf. Diu que m'agradarà molt provar-ho, que la gespa és ben tova i quan camines és com si flotessis. Quan li vaig preguntar si la regaven em va dir que és clar, que els esports federats reguen per a poder jugar en condicions. Jugar. Com a l'hotel. Va, adeu. Demà passat et portaré dues ampolles d'aigua, que no vull tornar a fer curt.
Fa deu minuts que ha marxat la Marta i tinc tanta set! M'estic quedant sense fulles i les branques se'm trenquen amb el vent, de seques. Noto com la saba lluita per arribar a tots els racons, en una cursa boja contra l'impossible. Gairebé no em sento el final dels branquillons. Que maca, la Marta. Ella no sap a quina llista es refereixen els tècnics del SIGMA. Jo sí. Som quatre, d'aquí la plaça: dues coníferes, un grèvol i jo. La llista dels que estem a punt de morir per la sequera.
Em sap greu la decepció que tindrà, però m'alegra que no vingui demà. Així no veurà el camió grua, ni com la serra m'esquartera i la pinça m'arrenca de casa i m'allunya de la meva Plaça Clarà per sempre.