"Presoner del silenci de la verdor", deia Joan Maragall. "Òstia! Que maco! Fem-nos una selfie", diu el guiri que ve a passar bàsicament el matí a la Fageda d'en Jordà com si fos una espècie de lloc de peregrinació obligat. Els que vénen ho fan com una escapada d'un sol dia i la despesa màxima a la que podem aspirar serà que també es quedin a dinar. I és que el que passa a la Fageda durant la tardor és l'antítesi del pretès model turístic de la Garrotxa.

Hi ha qui fa bo allò del "è u que ià" i creuen que s'han de passar aquests dos mesos oferint aquest producte turístic de qualsevol manera i preocupar-se de com tenir més turistes al llarg de tot l'any. I com tantes altres vegades darrere l'"è u que ià" s'hi amaga la mandra de voler agafar el toro per les banyes, perquè hi ha alternatives. Només cal veure el Parc Güell de Barcelona on s'ha de comprar entrada i es donen uns límits per hores per no crear aglomeracions. O Menorca, on per accedir a algunes platges hi ha un pàrquing i quan queda ple ja no s'hi pot entrar. Segur que el model turístic garrotxí passa per tot de famílies prenent el sol a una esplanada del pàrquing de Can Serra entrepà en mà? Segurament els que van venir a Lluèrnia van marxar amb més bones sensacions que els que van haver d'anar pel mig de la carretera per arribar a la Fageda...

I no és que la comarca no estigui preparada per rebre puntes de 2.500 visitants diaris però fins i tot a la comarca s'han pres mesures per acabar amb un perfil cutre de visitants. Sales i Montagut van fer una ordenança que prohibia l'acampada a dins de furgonetes ja que a Sadernes i altres llocs de l'Alta Garrotxa s'havien convertit en un lloc de càmping no declarat. Com tantes altres coses, evitar tirar-nos un tret al peu del nostre model turístic és qüestió de voluntat.

I un últim apunt: segons va dir Santi Vila ara la conselleria de Territori està preparant mesures per evitar riscos per a les pròpies vides de les persones que compartien espai amb els cotxes a la carretera de Santa Pau quan anaven cap a la fageda d'en Jordà. Ho diu ara. I ho diu ell. Com pot ser que la seguretat dels turistes depengui de la visita de camuflatge d'un conseller de la Generalitat? Els alcaldes quan ho van saber deien: "Sembla que per fi ho han vist". Així doncs, si des de la comarca ja s'havia avisat, perquè ningú feia res? A banda de símptoma del col·lapse de tota la burocràcia, el moviment de Vila és pervers. El govern sap que la solució és repartir millor visitants per tot el Parc. I va ser aquesta Generalitat de la que Vila forma part la que va tancar l'oficina a Sant Feliu, que hauria de ser la manera de potenciar també la zona sud de l'espai protegit.