El Pla té com a objectius potenciar el paper central d'Olot i el
desenvolupament de Besalú com a pols d'atracció comarcal, ordenar el
creixement urbanístic, evitar la consolidació de continus urbans sobre
els principals eixos viaris i contribuir al manteniment de l'equilibri
i la qualitat de vida al territori, garantir l'execució de les
infraestructures d'accessibilitat exterior i mobilitat interior de la
comarca, tot vetllant per minimitzar-ne l'impacte ambiental i protegir
el paisatge singular de la Garrotxa, emfasitzar els corredors ecològics
de la zona volcànica i preservar els sòls agrícoles.
El Pla territorial de la Garrotxa ordena l'àmbit dels 21 municipis de la comarca, Castellfollit de la Roca, Olot, les Preses, Riudaura, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas, Montagut i Oix, Mieres, Santa Pau, Agelaguer, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Tortellà, Sales de Llierca, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres.
Per tal d'ordenar el creixement de la Garrotxa el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l'estructura i la funcionalitat del territori, els assentaments, els espais oberts i les iInfraestructures de mobilitat
Assentaments
Actualment, tot i el pes demogràfic d'Olot, es detecta un augment del creixement en els municipis de les corones urbanes més properes a la capital de la comarca. En paral•lel, la Garrotxa és una de les comarques amb més pes de les construccions unifamiliars, amb un 47% dels habitatges construïts els darrers anys, dibuixant un panorama d'urbanització poc densa.
El Pla territorial de la Garrotxa neix amb la voluntat d'ordenar el creixement urbanístic futur de la comarca. En aquest sentit es plantegen una sèrie d'objectius estratègics que són reforçar la vertebració urbana dels municipis tot evitant la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris, impulsar la planificació supramunicipal en els nous espais de creixement i fomentar la diversificació de l'activitat econòmica i del turisme.
Per tal d'aconseguir-ho, el Pla articula la comarca en quatre sistemes d'assentaments, cadascun amb un pol d'atracció central: la conca alta del Fluvià, amb l'epicentre a Olot, que es considera el principal nus de vertebració del territori; l'àmbit de Besalú, que es beneficia d'unes creixents relacions amb Figueres i Girona, i les àrees de la vall d'Hostoles i de la vall del Llierca, que han de jugar un paper important en la vertebració urbana de la comarca.
Per altra banda, el Pla assigna a cada nucli urbà del territori una estratègia de creixement: potenciat, moderat, de millora urbana o de manteniment del caràcter rural.
Espais oberts
La Garrotxa és una comarca de muntanya. Per causa dels condicionants orogràfics, el 97,2% del sòl de la comarca és no urbanitzable, segons el planejament urbanístic vigent, i el 50,91% d'aquest tipus de sòl gaudeix d'algun règim de protecció.
El Pla diferencia diversos tipus de protecció del sòl no urbanitzable segons el seu valor i funció territorial i n'estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió respectives. Els objectius són protegir els espais naturals i garantir la connectivitat ecològica entre els PEIN, protegir els sòls d'especial valor agrícola i preservar el paisatge com a valor patrimonial i identitari.
Per a això, el Pla estableix tres categories de sòl – totes amb el règim jurídic de no urbanitzable – en el sistema d'espais oberts: sòl de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva, per a cada una de les quals modula les possibilitats futures, les condicions de transformació i les condicions d'admissió de noves edificacions.
Infraestructures de mobilitat
El Pla territorial opta per un model en matèria d'infraestructures que faci compatibles la singularitat dels valors naturals de la comarca i el paper estratègic que ha de jugar el sistema urbà d'Olot com a node de comunicació entre les comarques costaneres i les de l'interior i pirinenques. Els objectius principals que el Pla pretén en aquesta matèria són completar la xarxa d'infraestructures de mobilitat garantint l'accessibilitat exterior al territori, millorar la integració del sistema urbà de la comarca amb la xarxa bàsica de mobilitat i afavorir la integració territorial de les infraestructures.
En aquest sentit, el Pla inclou entre d'altres projectes viaris, l'eix Vic-Olot per Bracons (C-37), la variant Olot nord-les Preses, la variant de les Preses, la connexió Olot-Ripoll per Collabós i la connexió Olot-Santa Coloma de Farners.
El Pla territorial de la Garrotxa ordena l'àmbit dels 21 municipis de la comarca, Castellfollit de la Roca, Olot, les Preses, Riudaura, Sant Jaume de Llierca, Sant Joan les Fonts, la Vall de Bianya, la Vall d'en Bas, Montagut i Oix, Mieres, Santa Pau, Agelaguer, Besalú, Beuda, Maià de Montcal, Sant Ferriol, Tortellà, Sales de Llierca, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols i Sant Aniol de Finestres.
Per tal d'ordenar el creixement de la Garrotxa el Pla se centra en els tres sistemes bàsics de l'estructura i la funcionalitat del territori, els assentaments, els espais oberts i les iInfraestructures de mobilitat
Assentaments
Actualment, tot i el pes demogràfic d'Olot, es detecta un augment del creixement en els municipis de les corones urbanes més properes a la capital de la comarca. En paral•lel, la Garrotxa és una de les comarques amb més pes de les construccions unifamiliars, amb un 47% dels habitatges construïts els darrers anys, dibuixant un panorama d'urbanització poc densa.
El Pla territorial de la Garrotxa neix amb la voluntat d'ordenar el creixement urbanístic futur de la comarca. En aquest sentit es plantegen una sèrie d'objectius estratègics que són reforçar la vertebració urbana dels municipis tot evitant la consolidació de continus urbans sobre els principals eixos viaris, impulsar la planificació supramunicipal en els nous espais de creixement i fomentar la diversificació de l'activitat econòmica i del turisme.
Per tal d'aconseguir-ho, el Pla articula la comarca en quatre sistemes d'assentaments, cadascun amb un pol d'atracció central: la conca alta del Fluvià, amb l'epicentre a Olot, que es considera el principal nus de vertebració del territori; l'àmbit de Besalú, que es beneficia d'unes creixents relacions amb Figueres i Girona, i les àrees de la vall d'Hostoles i de la vall del Llierca, que han de jugar un paper important en la vertebració urbana de la comarca.
Per altra banda, el Pla assigna a cada nucli urbà del territori una estratègia de creixement: potenciat, moderat, de millora urbana o de manteniment del caràcter rural.
Espais oberts
La Garrotxa és una comarca de muntanya. Per causa dels condicionants orogràfics, el 97,2% del sòl de la comarca és no urbanitzable, segons el planejament urbanístic vigent, i el 50,91% d'aquest tipus de sòl gaudeix d'algun règim de protecció.
El Pla diferencia diversos tipus de protecció del sòl no urbanitzable segons el seu valor i funció territorial i n'estableix la normativa de protecció i les directrius de gestió respectives. Els objectius són protegir els espais naturals i garantir la connectivitat ecològica entre els PEIN, protegir els sòls d'especial valor agrícola i preservar el paisatge com a valor patrimonial i identitari.
Per a això, el Pla estableix tres categories de sòl – totes amb el règim jurídic de no urbanitzable – en el sistema d'espais oberts: sòl de protecció especial, de protecció territorial i de protecció preventiva, per a cada una de les quals modula les possibilitats futures, les condicions de transformació i les condicions d'admissió de noves edificacions.
Infraestructures de mobilitat
El Pla territorial opta per un model en matèria d'infraestructures que faci compatibles la singularitat dels valors naturals de la comarca i el paper estratègic que ha de jugar el sistema urbà d'Olot com a node de comunicació entre les comarques costaneres i les de l'interior i pirinenques. Els objectius principals que el Pla pretén en aquesta matèria són completar la xarxa d'infraestructures de mobilitat garantint l'accessibilitat exterior al territori, millorar la integració del sistema urbà de la comarca amb la xarxa bàsica de mobilitat i afavorir la integració territorial de les infraestructures.
En aquest sentit, el Pla inclou entre d'altres projectes viaris, l'eix Vic-Olot per Bracons (C-37), la variant Olot nord-les Preses, la variant de les Preses, la connexió Olot-Ripoll per Collabós i la connexió Olot-Santa Coloma de Farners.
