El Cartipàs, el butlletí que s’edita des de l'Institut de Cultura de la Ciutat d'Olot l’Arxiu Comarcal de la Garrotxa –coordinat per Antoni Mayans i Xavier Puigvert–, de distribució gratuïta, junt amb El Plafó, recorda aquest mes, al número 108, sota el títol "400 anys de l'aiguat de la tardor de 1617", una efemèride singular, datada la tardor de 1617, un episodi de pluges abundants que va afectar bona part del País Valencià i de Catalunya al llarg del mes d’octubre, i es van intensificar en els sis primers dies de novembre. Un monjo de Ripoll comentava que era “la inundació i el diluvi general esdevingut pels nostres crims, tal com Déu ho va voler”.

"A la plana d’en Bas i a Olot, els dies 3 i 4 de novembre “vingué Fluvià tant poderós i grossíssim” que es va endur tots els molins –especialment, el de Sant Roc, acabat de construir–, va inundar la capella de Santa Magdalena, va desmuntar part del pont i va espatllar diverses adoberies i dues cases properes al riu. El Molí Vell de Sant Joan les Fonts, un molí paperer propietat de la família Collferrer, també va ser engolit per l’aigua. A Besalú, un notari va deixar anotat que la inundació més important que s’hi recordava, esdevinguda el 1403, “fou poca cosa” comparada amb aquella. També el Brugent va créixer desmesurada- ment i a Sant Feliu de Pallerols es van perdre tots els molins i horts vora riu. A més, l’aiguat va malmenar els ponts de Manlleu i Roda de Ter, peces fonamentals en la comunicació d’Olot amb la capital osonenca."