La força d'un destí, del periodista i escriptor garrotxí Martí Gironell (Besalú, 1971) ha estat l'autor més venut a la Garrotxa. El llibre, premi Ramon Llull, narra la història de Ceferino Carrión, un emprenedor que marxa de l'Espanya franquista i triomfa al Hollywood dels anys cinquanta, el somni americà fet realitat en una obra que s'inspira en la figura de l'empresari Jean Leon.

De fet, La força d'un destí és l'obra més propera a l'actualitat de totes les que ha publicat fins ara Martí Gironell (Besalú, 1971). Podríem pensar que això el distancia de la novel·la històrica, el camp on s'ha fet cèlebre, però res més lluny de la realitat: l'autor torna a encuriosir-se per saber què estava passant quan no hi érem i ens mostra el glamur de les estrelles de l'època daurada de Hollywood.

Olot i la resta de capitals de la comarca van viure un Sant Jordi mig assolellat, amb teranyines que també recordaven la tristor i la indignació per l'absència dels presos polítics catalans i els exiliats. A la capital, precisament, la concentració de cada dilluns va tenir una rèplica davant de l'església de Sant Esteve, com es pot veure en aquest vídeo de M. Mallarcah, en què la Penya Acapix ha ballat El Porc i el Xai.

Olot reivindica la #LlibertatPresosPolíticsCatalans en un #SantJordialcarrer. La @PenyaAoapix ha ballat el Porc i el Xai en un ambient festiu envoltat de roses i 🎗🎗🎗🎗🎗🎗 pic.twitter.com/BXDxSLxks3

— Marta Mallarach 🎗 (@martamallarach) 23 d’abril de 2018

A Olot les parades han estat molt repartides entre els carrers pròxims a Sant Esteve, ja que enguany hi ha les obres de remodelació del FIral, on habitualment se celebra la diada. No ha estat obstacle, ans al contrari, perquè hi hagués veritables gernacions de gent durant tot el dia per cercar el llibre adient o la rosa, groga o vermella.

En ficció catalana han quedat per darrere de Gironell, i en aquest ordre, Joan Lluís-Lluís (amb Jo soc aquell que va matar Franco), A.J. Finn (La dona a la finestra), Héctor Lozano (Quan érem els peripetètics) i Màrius Serra (La novel·la de Sant Jordi). En ficció castellana, entre els més venuts també han estat Fernando Aramburu (Patria), A.J.Finn (La mujer en la ventana), Elisabet Benavent (Fuimos canciones) i Juan Francisco Ferrándiz (La tierra maldita).

Pel que fa a la no ficció en català, el rànquing el completen Antoni Bassas (amb Bon dia, són les vuit!), Jordi Borràs (Dies que duraran anys), David Fernàndez i Toni Soler (Per la llibertat) i Xavier Sala i Martín (La invasió dels robots i altres relats d'Economia en colors). En castellà, Laura Escanes (Piel de letra), Ramón Cotarelo (España quedó atrás), Rafael Santandreu (Nada es tan terrible) i Miquel Ángel Revilla (Sin censura).