14
de març
de
2023, 19:30
Actualitzat:
20:56h
Les últimes dades de població que ha fet públiques l'Idescat, situen la ciutat d'Olot molt a prop dels 37.000 habitants. En deu anys, la població de la capital de la Garrotxa ha crescut en 3.000 persones i la ciutat ha vist com la densitat augmentava en 100 ciutadans per quilòmetre quadrat. En paral·lel, també han arribat noves activitats econòmiques. Segons l'Institut Nacional d'Estadística, el 2022 a Olot hi havia un centenar més d'empreses que el 2012.
Tot plegat són dades que posen de manifest un creixement residencial i empresarial de la ciutat que actualment xoca amb una limitació natural: la capacitat de la depuradora. L'equipament construït el 1998 és el responsable de netejar les aigües no només d'Olot sinó també dels municipis de la Vall d'en Bas, les Preses, el barri de Can Blanc de Santa Pau i una part de la Vall de Bianya. En el seu moment es va dissenyar per un cabal diari de 17.000 metres cúbics al dia i per una població de gairebé 100.000 habitants. Aquest 2023, la instal·lació ja ha superat el 80% de la seva capacitat.
Els creixements poblacionals i econòmics de la ciutat i els polígons d'Olot i els municipis que cobreix la depuradora han portat al fet que l'equipament se situï, avui dia, al 83%. La xifra està per sobre del marge recomanat: els tècnics consideren que el percentatge òptim de treball hauria de situar-se per sota del 80%. De fet, no hi ha cap altra depuradora a la Garrotxa amb aquest nivell de saturació.
El mateix regidor d'Urbanisme d'Olot, Jordi Güell, reconeixia en un dels últims plens municipals la situació: "És veritat que la depuradora no podrà assumir creixements importants futurs com el creixement demogràfic de la ciutat o de possibles inversions de determinades empreses". Això, segons Güell, podria frenar les aspiracions de creixement de la ciutat, i per aquesta raó, reclamava una solució: "Hi ha una necessitat imperiosa de buscar una solució que implicaria desenvolupar altres plantes de tractament Fluvià amunt".
La construcció de la depuradora de l'Alt Fluvià està encallada en la seva ubicació. Es proposava construir-la a Sant Esteve d'en Bas, però l'Ajuntament de la Vall s'ha mostrat contrari a aquesta opció i demana construir-la a les Preses. Després d'anys, els dos municipis continuen negociant amb l'Agència Catalana de l'Aigua per trobar una solució.
A hores d'ara, no hi ha res desencallat i se segueix buscant un consens: "Actualment, s'està buscant la ubicació més adequada per a la planta d'acord amb totes les parts implicades, reduir el possible impacte visual i evitant que la depuradora afecti zones agrícoles", asseguren fonts de l'ACA a NacióGarrotxa.
Tot i això, les mateixes fonts afirmen que la construcció de la depuradora de l'Alt Fluvià "és prioritària per l'ACA", ja hi ha pressupost assignat i l'objectiu és construir-la en un termini màxim de sis anys per poder "optimitzar" el funcionament de la depuradora d'Olot i "fer possible una millor gestió de les aigües residuals" a la Garrotxa, repercutint en la millora mediambiental de la conca del Fluvià.
Tot plegat són dades que posen de manifest un creixement residencial i empresarial de la ciutat que actualment xoca amb una limitació natural: la capacitat de la depuradora. L'equipament construït el 1998 és el responsable de netejar les aigües no només d'Olot sinó també dels municipis de la Vall d'en Bas, les Preses, el barri de Can Blanc de Santa Pau i una part de la Vall de Bianya. En el seu moment es va dissenyar per un cabal diari de 17.000 metres cúbics al dia i per una població de gairebé 100.000 habitants. Aquest 2023, la instal·lació ja ha superat el 80% de la seva capacitat.
Els creixements poblacionals i econòmics de la ciutat i els polígons d'Olot i els municipis que cobreix la depuradora han portat al fet que l'equipament se situï, avui dia, al 83%. La xifra està per sobre del marge recomanat: els tècnics consideren que el percentatge òptim de treball hauria de situar-se per sota del 80%. De fet, no hi ha cap altra depuradora a la Garrotxa amb aquest nivell de saturació.
Les instal·lacions de la depuradora d'Olot es van construir el 1998 Foto: Martí Albesa
"Hi ha una necessitat imperiosa de buscar una solució"
Tot i l'alt percentatge amb què treballa la depuradora d'Olot, l'equipament continua treballant bé i garantint els nivells òptims de neteja de les aigües que hi arriben. El problema, però, està en la seva capacitat i com evitar que sigui un problema per al creixement de la ciutat.El mateix regidor d'Urbanisme d'Olot, Jordi Güell, reconeixia en un dels últims plens municipals la situació: "És veritat que la depuradora no podrà assumir creixements importants futurs com el creixement demogràfic de la ciutat o de possibles inversions de determinades empreses". Això, segons Güell, podria frenar les aspiracions de creixement de la ciutat, i per aquesta raó, reclamava una solució: "Hi ha una necessitat imperiosa de buscar una solució que implicaria desenvolupar altres plantes de tractament Fluvià amunt".
La depuradora de l'Alt Fluvià, la solució
La clau de volta per resoldre el problema que té Olot amb la depuradora es troba a la Vall d'en Bas. Des de fa anys, s'hi projecta una nova depuradora (anomenada de l'Alt Fluvià) que hauria de rebaixar la pressió que té la d'Olot, ja que permetria que 3.000 metres cúbics fossin netejats abans d'arribar a la capital de la Garrotxa i no haguessin de passar per la depuradora de la ciutat. La nova infraestructura recolliria les aigües domèstiques, industrials i agrícoles de la Vall d'en Bas i les Preses.Jordi Güell en una imatge d'arxiu. Foto: Martí Albesa.
La construcció de la depuradora de l'Alt Fluvià està encallada en la seva ubicació. Es proposava construir-la a Sant Esteve d'en Bas, però l'Ajuntament de la Vall s'ha mostrat contrari a aquesta opció i demana construir-la a les Preses. Després d'anys, els dos municipis continuen negociant amb l'Agència Catalana de l'Aigua per trobar una solució.
A hores d'ara, no hi ha res desencallat i se segueix buscant un consens: "Actualment, s'està buscant la ubicació més adequada per a la planta d'acord amb totes les parts implicades, reduir el possible impacte visual i evitant que la depuradora afecti zones agrícoles", asseguren fonts de l'ACA a NacióGarrotxa.
Tot i això, les mateixes fonts afirmen que la construcció de la depuradora de l'Alt Fluvià "és prioritària per l'ACA", ja hi ha pressupost assignat i l'objectiu és construir-la en un termini màxim de sis anys per poder "optimitzar" el funcionament de la depuradora d'Olot i "fer possible una millor gestió de les aigües residuals" a la Garrotxa, repercutint en la millora mediambiental de la conca del Fluvià.