Des del passat novembre i fins al proper juny es pot visitar de franc, al Castell de Vila-seca (Tarragonès), una acurada mostra que recull l'obra de l'escultor Josep Clarà (1878-1958). Fruit de la col·laboració entre el consistori del municipi del Tarragonès i de la Fundació Vila Casas, l'exposició permet la descoberta i anàlisi d'una figura que, en la seva expressivitat artística, es va mostrar "essencialment mediterrani", segons la comissària del projecte, la doctora i docent Cristina Rodríguez-Samaniego. 

[h3]"Enginyós i perseverant"[/h3]

A Josep Clarà i l'univers mediterrani revela l'olotí com un dels artistes del país amb major projecció internacional del primer terç del segle passat, i segueix la seva trajectòria creativa i vital a través de plafons, fotografies, dibuixos i un seguit d'escultures. Descrit per Rodríguez-Samaniego com un creador "intel·ligent i reflexiu, sensible i emotiu, i enginyós i perseverant", l'observació de les obres de la mostra subratlla la idea de la recerca sense treva de la bellesa. 
 
En aquesta línia, l'obra de Clarà es mostra elegant, sòlida, sense estridències. Les seves formes són suaus, "concises", segons la comissària. Vinculat al naturalisme en un inici, el cas és que a posteriori va completar un camí artístic en què va practicar diversos estils. És un exemple l'impacte que el simbolisme d'Auguste Rodin (1840-1917) va tenir en determinades etapes creatives de Clarà, qui finalment va centrar la seva atenció i la seva producció en l'expressió d'emocions i sentiments. 

[h3]Òpera, dansa, encàrrecs i retrats[/h3]

Igualment és destacable la seva proposta vinculable al noucentisme, una evolució artística a la qual Clarà va arribar per la influència d'Arístides Mallol (1861-1944). L'exposició posa de manifest la rellevància de la seva obra a l'exterior, però també aposta per significar l'home. D'aquesta manera, proposa l'aproximació a l'òpera i la dansa, dues de les passions de l'artista, a través de dibuixos de músics i ballarines.
 
Els retrats de personalitats de la cultura, la política o la vida social, els treballs d'encàrrec de determinats clients (alguns dels quals, dedicats a la maternitat) o l'apunt sobre les seves escultures de gran format (que evidencien la "incomoditat" de Clarà amb el franquisme) són altres de les etapes que se segueixen en l'itinerari pel castell. 

Capítol a banda mereix, per als organitzadors de l'exposició, la conversió de la residència-taller de Clarà en el seu museu, a finals dels 60, i el seu polèmic tancament el 1995. Llavors, el fons escultòric va passar al MNAC, i actualment és, en gran part, protegit Museu de la Garrotxa d'Olot. 
 
Anteriorment, i en el marc de la cooperació entre l'Ajuntament de Vila-seca i la Fundació Vila Casas, el Castell de Vila-seca ha acollit exposicions dedicades a Antoni Tàpies i Agustí Centelles. 

[noticiadiari]97/78945[/noticiadiari]
[noticiadiari]97/84842[/noticiadiari]