L'Ajuntament d'Olot ha fet fora del padró municipal 1.300 persones per cometre frau en el primer any de funcionament de l'oficina que s'encarrega d'inspeccionar aquells habitatges "sospitosos". Des del consistori expliquen que les dues formes més habituals d'intentar "enganyar" l'administració municipal són, d'una banda, empadronant-se a Olot per gaudir d'alguns serveis i ajudes municipals i de l'altra "fent negoci". En aquest cas, la Policia Local treballa en col·laboració amb els Mossos i la Policia Nacional per detectar persones que cobren per empadronar immigrants a casa seva. L'Ajuntament explica que han trobat casos de fins a vuit persones al mateix domicili, sense que cap hi visqués. El consistori avisa que "seguirà fent pressió".
Un any després de posar en marxa l'Oficina del Padró, l'Ajuntament d'Olot en fa una lectura "molt positiva". L'alcalde, Agustí Arbós, explica que en aquest temps han fet fins a 700 inspeccions que els ha permès detectar 1.300 casos en els quals s'ha comprovat que hi havia algun tipus d'irregularitat. D'aquesta manera, explica Arbós, s'ha pogut desempadronar totes aquestes persones "que estaven cometent frau i, per tant, desequilibrant els recursos públics del consistori".
En aquest sentit, l'alcalde assenyala que han detectat dues formes de cometre aquest frau. Una fa referència a aquelles persones que s'empadronaven en un habitatge de la ciutat, però vivien en un altre i només mantenien el padró per accedir a alguns dels drets que t'atorga. Una altra fórmula fa referència a les persones que "fan negoci" amb el padró. En aquests casos, es tracta de persones que empadronen persones -majoritàriament immigrants- a casa seva a canvi de diners, malgrat que després no hi vivien.
En aquest segon cas, Arbós explica que la Policia Local d'Olot ha treballat estretament amb la Policia Nacional que és qui té les competències d'immigració per tal de trobar tant la persona que s'empadrona com aquell qui fa negoci per tal de denunciar-lo.
"El que volíem és ordenar i endreçar aquesta situació, perquè teníem sospites que hi havia frau al padró, que és la porta als serveis públics de la ciutat. Per tant, si hi ha frau, vol dir que hi ha gent que accedeix a serveis que no li pertoquen i gent que hauria de beneficiar-se'n i que no ho pot fer", argumenta Arbós. L'alcalde assenyala que seguiran treballant en la mateixa línia per tal de "dimensionar els recursos al nombre d'habitants que realment viuen a Olot".
A banda, l'alcalde també ha revelat una picaresca que havien detectat puntualment relacionada amb el padró. En aquest cas es tractava de persones que es donaven de baixa del padró quan hi havia convocatòries relacionades amb habitatge públic per part de la Generalitat. D'aquesta manera, els ingressos familiars que figuraven baixaven i això podia afavorir la família. Ara bé, Arbós assenyala que es va detectar de seguida i explica que "això ja passa".
Descontent amb la llei del padró
L'alcalde d'Olot, però, s'ha mostrat especialment descontent amb alguns aspectes que contempla la llei del padró, com l'obligatorietat d'empadronar ocupes. "No pot ser que hàgim d'empadronar ocupes, però la llei ens hi obliga. Per tant, seguirem la llei, però ho farem per a tothom i això vol dir que els qui fan frau els hem d'enganxar i ho han de pagar", remarca.
Finalment, Arbós celebra que altres municipis segueixen la mateixa línia d'Olot perquè "cal ordenar una situació que tensa molt". L'alcalde qualifica d'"insostenibles" els creixements poblacionals que viuen els pobles i ciutats de Catalunya i demana regular-ho.
