25
de gener
del
2016
Actualitzat
el
07
d'abril
a les
11:06h
La història d'en Pepe Soto, de Castellfollit de la Roca, ha captivat a bona part del país. És d'aquelles que atrapen. El somni d'en Pepe és viatjar pels mars del Carib en solitari abans que el càncer li prengui la vida als 60 anys d'edat. Ell mateix s'ha construït un catamarà, però necessitava 10.000 euros per comprar el material que li faltava com les veles o el motor entre altres.
Dimecres a la nit Quim Masferrer ho explicava en el programa del Foraster. Aquella mateixa nit s'obria una campanya de micromecenatge, en principi només per recollir 1.500 euros per adquirir les veles. Ahir, més de 600 persones ja hi havien aportat els 10.000 euros necessaris.
NacióGarrotxa ha entrevistat en Pepe al costat del seu catamarà, un vaixell de quasi deu metres de llarg per cinc metres d'ample que guarda al jardí d'una casa de Castellfollit.
- Què sent després de veure l'enorme implicació ciutadana a favor de la seva causa?
- Al·lucinant. No tinc paraules. De cap de les maneres m'esperava una reacció així. Jo tenia els meus dubtes des del primer moment i això ha superat de llarg el que estava previst.
- Ara ja té els 10.000 euros necessaris i el catamarà es podrà acabar.
- El catamarà ja està pràcticament acabat. Ara estic pensant més amb la documentació necessària. És un tema del qual en principi no m'havia preocupat en excés perquè no hi havia fons suficients per acabar el catamarà.
- Quan podrà salpar aquest vaixell?
- En uns dos mesos pot estar llest per fer-lo sortir d'aquí i poder-lo traslladar. Com que s'ha de desmuntar per peces, a la marina caldrà un mínim de 15 dies per tornar-lo a muntar. A la primavera ha d'estar a l'aigua.
- I un cop estigui a l'aigua quin pla de ruta té?
- Caldrà fer moltes proves per comprovar que realment funciona i tot està a lloc. Tot l'estiu el vaixell no es mourà del Mediterrani fent travessies curtes i viatges curts i alguna travessia a les illes Balears. És aquí on entren les recompenses de la campanya de micromecenatge perquè la gent pugui venir i acompanyar-me.
Al setembre, faré la primera part fins a les Canàries on si ho vol em pot acompanyar algú. El que jo vull fer en solitari és des de les Canàries fins a l'illa de Martinica. És la travessia de l'Atlàntic i un tram d'uns 20-25 dies. Un cop allà ja són travessies curtes. Una ruta continuada pel Carib que acaba a San Blas. Faria una estada allà aprofitant que serà l'estiu i al maig enfilaria cap a Republica Dominicana o Puerto Rico i des d'allà salparé a principis de juny direcció a les Bermudes, les Açores i entraré al Mediterrani per l'estret de Gibraltar.
- Serà un viatge d'un any.
- Sí. Jo en principi, quan vaig començar a fer el vaixell, la meva idea era fer una estada allà de dos anys. Com que la meva malaltia no em garanteix que pugui estar tant de temps aïllat ho he reduït a un any.
- Vostè va explicar a El Foraster que se li havia tornat a reproduir el càncer i no seguia cap tractament, com es troba?
- Quan em va sortir per quart cop el càncer jo em vaig enfonsar. Pensava que ja no tindria temps d'acabar-lo. I vaig estar un any totalment aturat. En un any el podria haver acabat. "És inútil quedar-me creuat de braços", vaig dir-me. El vaig tornar a començar un altre cop i ara porto set mesos treballant-hi.
- És el primer cop que construeix un vaixell d'aquestes característiques?
- Jo havia estat navegant. Ja havia fet un vaixell petit, amb el qual volia fer l'Atlàntic. Vaig arribar a prop de Canàries i el vaixell es va accidentar. Allà vaig conèixer un grup d'italians que portava un vaixell gros i vaig fer la travessia amb ells. L'Atlàntic, els Estats Units, el Carib i les illes de San Blas, de les quals em vaig enamorar. Allà hi anàvem treballant. Per mi era una bestiesa anar a una illa, tirar l'àncora a l'aigua i de seguida tornar a marxar perquè eren llocs on un s'hi ha de quedar una estona i gaudir-los. Des del primer moment vaig dir-me: "Aquesta ruta l'haig de fer jo tranquil·lament amb un vaixell meu que pugui reposar als llocs i em deixi empremta de veritat". Els italians feien la volta al món i jo l'havia de fer amb ells, però a Panamà em va sortir el càncer per tercer cop i els vaig haver de deixar. En venir cap aquí, la idea era que un cop recuperat faria el viatge.
- Per tant, la idea de fer un viatge en solitari pel Carib ve de lluny!
- Des dels 20 anys! Això és el somni de tota una vida. La meva idea era fer un vaixell monocasc, no un catamarà. Però les possiblitats de fabricar-lo jo eren nul·les. I vaig canviar d'idea i decidir de fer un catamarà.
Dimecres a la nit Quim Masferrer ho explicava en el programa del Foraster. Aquella mateixa nit s'obria una campanya de micromecenatge, en principi només per recollir 1.500 euros per adquirir les veles. Ahir, més de 600 persones ja hi havien aportat els 10.000 euros necessaris.
NacióGarrotxa ha entrevistat en Pepe al costat del seu catamarà, un vaixell de quasi deu metres de llarg per cinc metres d'ample que guarda al jardí d'una casa de Castellfollit.
- Què sent després de veure l'enorme implicació ciutadana a favor de la seva causa?
- Al·lucinant. No tinc paraules. De cap de les maneres m'esperava una reacció així. Jo tenia els meus dubtes des del primer moment i això ha superat de llarg el que estava previst.
- Ara ja té els 10.000 euros necessaris i el catamarà es podrà acabar.
- El catamarà ja està pràcticament acabat. Ara estic pensant més amb la documentació necessària. És un tema del qual en principi no m'havia preocupat en excés perquè no hi havia fons suficients per acabar el catamarà.
En Pepe, passejant per sobre del seu catamarà. Foto: Martí Albesa
- Quan podrà salpar aquest vaixell?
- En uns dos mesos pot estar llest per fer-lo sortir d'aquí i poder-lo traslladar. Com que s'ha de desmuntar per peces, a la marina caldrà un mínim de 15 dies per tornar-lo a muntar. A la primavera ha d'estar a l'aigua.
- I un cop estigui a l'aigua quin pla de ruta té?
- Caldrà fer moltes proves per comprovar que realment funciona i tot està a lloc. Tot l'estiu el vaixell no es mourà del Mediterrani fent travessies curtes i viatges curts i alguna travessia a les illes Balears. És aquí on entren les recompenses de la campanya de micromecenatge perquè la gent pugui venir i acompanyar-me.
Al setembre, faré la primera part fins a les Canàries on si ho vol em pot acompanyar algú. El que jo vull fer en solitari és des de les Canàries fins a l'illa de Martinica. És la travessia de l'Atlàntic i un tram d'uns 20-25 dies. Un cop allà ja són travessies curtes. Una ruta continuada pel Carib que acaba a San Blas. Faria una estada allà aprofitant que serà l'estiu i al maig enfilaria cap a Republica Dominicana o Puerto Rico i des d'allà salparé a principis de juny direcció a les Bermudes, les Açores i entraré al Mediterrani per l'estret de Gibraltar.
- Serà un viatge d'un any.
- Sí. Jo en principi, quan vaig començar a fer el vaixell, la meva idea era fer una estada allà de dos anys. Com que la meva malaltia no em garanteix que pugui estar tant de temps aïllat ho he reduït a un any.
Arribar a les illes de San Blas, al Carib, és el somni d'en Pepe. Foto: Martí Albesa
- Vostè va explicar a El Foraster que se li havia tornat a reproduir el càncer i no seguia cap tractament, com es troba?
- Quan em va sortir per quart cop el càncer jo em vaig enfonsar. Pensava que ja no tindria temps d'acabar-lo. I vaig estar un any totalment aturat. En un any el podria haver acabat. "És inútil quedar-me creuat de braços", vaig dir-me. El vaig tornar a començar un altre cop i ara porto set mesos treballant-hi.
- És el primer cop que construeix un vaixell d'aquestes característiques?
- Jo havia estat navegant. Ja havia fet un vaixell petit, amb el qual volia fer l'Atlàntic. Vaig arribar a prop de Canàries i el vaixell es va accidentar. Allà vaig conèixer un grup d'italians que portava un vaixell gros i vaig fer la travessia amb ells. L'Atlàntic, els Estats Units, el Carib i les illes de San Blas, de les quals em vaig enamorar. Allà hi anàvem treballant. Per mi era una bestiesa anar a una illa, tirar l'àncora a l'aigua i de seguida tornar a marxar perquè eren llocs on un s'hi ha de quedar una estona i gaudir-los. Des del primer moment vaig dir-me: "Aquesta ruta l'haig de fer jo tranquil·lament amb un vaixell meu que pugui reposar als llocs i em deixi empremta de veritat". Els italians feien la volta al món i jo l'havia de fer amb ells, però a Panamà em va sortir el càncer per tercer cop i els vaig haver de deixar. En venir cap aquí, la idea era que un cop recuperat faria el viatge.
- Per tant, la idea de fer un viatge en solitari pel Carib ve de lluny!
- Des dels 20 anys! Això és el somni de tota una vida. La meva idea era fer un vaixell monocasc, no un catamarà. Però les possiblitats de fabricar-lo jo eren nul·les. I vaig canviar d'idea i decidir de fer un catamarà.