​Riudaura, el municipi de la Garrotxa amb l'índex socioeconòmic més alt

Quinze pobles de la comarca estan per sobre el llindar català

Un home passejant per Riudaura, el poble garrotxí amb l'índex socioeconòmic més elevat
Un home passejant per Riudaura, el poble garrotxí amb l'índex socioeconòmic més elevat | Pau Masó
27 de juliol de 2023, 09:00
Actualitzat: 11:13h
Recentment, l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) ha publicat noves dades actualitzades de l'Índex Socioeconòmic Territorial (IST). Són dades de l'any 2020 i mostren els territoris més desenvolupats en l'àmbit social i econòmic del país. L'Índex es calcula a partir de sis indicadors: dos relacionats amb la situació laboral de la població (població ocupada de 20 a 64 anys i treballadors de baixa qualificació); dos indicadors d'àmbit educatiu (població de 20 o més anys amb estudis baixos i població jove sense estudis postobligatoris); un indicador d'immigració (nombre d'estrangers de renda baixa o mitjana) i un últim que és la renda per càpita.
Per primera vegada, el marcador es pot consultar per municipis i en el cas de la Garrotxa n'hi ha quinze que superen el llindar català que està a 100 punts. En general, la Garrotxa es troba als 94,7 punts. El municipi amb un índex més elevat és Riudaura amb 115,8 punts. Es tracta del poble garrotxí més ben valorat segons els criteris de l'IST. Els municipis que no superen els 100 punts del llindar català són Sant Joan les Fonts (99,2), Maià de Montcal (98,7), Castellfollit de la Roca (98,2), Besalú (96,1), les Planes d'Hostoles (93,9 i Olot (88,7). La capital de la Garrotxa és el municipi de la comarca menys ben valorat segons l'índex pes seus valors d'ocupació, el percentatge de treballadors de baixa qualificació o la quantitat de població jove sense estudis postobligatoris.

Població ocupada

El municipi amb més població ocupada de la Garrotxa segons l'IST és la Vall d'en Bas amb un 77,7% de la ciutadania, seguit de les Preses (77,3) i Riudaura (76,9). En canvi, els municipis garrotxins amb menys població ocupada són Sales de Llierca i Sant Aniol de Finestres (60%), Sant Ferriol (63,3) i Beuda (64,9).

 

Treballadors de baixa qualificació

En aquest cas, l'Índex només mostra dades dels municipis amb més 500 habitants. Amb aquesta condició, el que té un percentatge més elevat de treballadors de baixa qualificació és les Planes d'Hostoles amb un 18%, seguit d'Olot (16,9) i Sant Feliu de Pallerols i Besalú amb un 13%.

Població amb estudis baixos

El poble amb un percentatge més alt de població amb estudis baixos és amb diferència Besalú, ja que té un 24,3% de la població que compleix aquesta condició. El segon municipi amb un percentatge més alt és Sant Joan les Fonts amb un 18% i el tercer Olot amb un 17,4%.

 

Població jove sense estudis postobligatoris

Igual que en el cas dels treballadors de baixa qualificació, en aquest indicador l'IST tampoc recull els municipis de menys de 500 habitants. Tot i això, els municipis de la Garrotxa amb més població jove sense estudis són Olot amb gairebé un 40%, Sant Joan les Fonts (36,3%) i les Planes d'Hostoles (32,3%).

Estrangers de països de renda baixa o mitjana

El municipi on hi ha més estrangers de països de baix poder adquisitiu és Olot. A la capital de la Garrotxa, el 20,6% dels estrangers són de països amb renda baixa o mitjana. Sant Jaume de Llierca, amb el seu polígon de Politger, i Sant Feliu de Pallerols són els altres dos pobles amb el percentatge més alt (més d'un 11%).

 

Renda mitjana per persona

La renda mitjana per persona a la Garrotxa pot anar dels 12.000 als 16.000 euros segons el municipi on es visqui amb una diferència de 4.000 euros entre pobles. A Sales de Llierca, per exemple, és on hi ha la renda més baixa de la comarca que és de 12.124 euros, mentre que a Santa Pau hi ha la més alta, que arriba als 16.067 euros.