Segons va destacar el coordinador nacional d'UP, Joan Caball, 'és necessari' impulsar un marc legislatiu que preservi els espais agraris del territori català, els catalogui com a tals i concreti de quina manera s'han de gestionar. I és que, tot i que la Generalitat ja ha assentat les bases per elaborar figures de protecció, com plans territorials sectorials agraris, els organitzadors del seminari es queixen que fins ara 'no hi ha cap marc legislatiu' que en faciliti la preservació.
La professora de la UdG i coordinadora del seminari Anna Ribas va explicar quin ha de ser l'objectiu de la futura llei. 'Ha de blindar les millors terres agràries, tant pel seu valor productiu com cultural, social i paisatgístic', va concretar.
Des de la UdG i Unió de Pagesos es reclama al Govern que posi fil a l'agulla per elaborar la futura llei. Segons sostenen, si no es porta a terme, hi haurà zones de regadiu, situades en planes i a prop de nuclis urbans, que es veuran engolides pel desenvolupament urbanístic. 'Aquestes àrees són les més susceptibles de desaparèixer; en ser planeres i trobar-se al costat de grans ciutats, són les primeres que s'agafen a l'hora d'edificar', va destacar Caball.
Segons els organitzadors del seminari, la plana agrícola de la Vall d'en Bas i l'entorn de l'aeroport de Girona són alguns dels espais susceptibles de perdre's per al conreu si no s'estableixen figures de protecció per als camps. 'El que ens cal és agafar el mapa i dibuixar exactament quin és el sòl agrícola i les explotacions que cal preservar', va exposar Caball.
Disparitat de números
A l'hora d'elaborar la llei, tant el sindicat com la UdG també reclamen que el text reculli quantes hectàrees agràries té Catalunya. 'Ens trobem amb què, mentre des d'un departament se'ns diu una xifra, des d'un altre se'ns en dóna una de ben diferent', va explicar Joan Caball. Per això, les conclusions del seminari també recullen quins han de ser els actors que impulsin la futura llei. Per una banda, el mateix sector; i per l'altra, els departaments d'Agricultura, Política Territorial i Medi Ambient de la Generalitat.
Finalment, les conclusions esmenten que la futura Llei d'espais agraris ha de recollir aquelles àrees protegides ja existents (els Gallecs, el Baix Llobregat, Sabadell o les Hortes de Santa Eugènia de Girona) i incorporar les que tenen voluntat de constituir-se (la Vall d'en Bas, el Baix Ter o el Pla de Montserrat).
El coordinador nacional d'UP ha explicat que, un cop llançada la demanda, ara pertoca al Govern moure peça. En aquest sentit, si no hi ha resposta, no ha descartat recórrer a la iniciativa popular perquè el nou marc normatiu.
