El Conservatori de música de Girona s'obre als nens de quatre anys

El Conservatori de música Isaac Albéniz de Girona arranca el nou curs amb la implantació d'un nou model pedagògic que es basa en la reformulació del nivell elemental, que servirà per donar una atenció més personalitzada als més petits i, alhora, ampliar el nombre d'alumnes per curs passant de 24 a 36.

Publicat el 30 de setembre de 2009 a les 07:54

A més, també han ampliat l'oferta educativa i a partir d'aquest curs 2009-2010 les classes ja comencen als quatre anys. Durant el curs de sensibilització, els alumnes entraran en contacte amb la música però encara no amb un instrument en concret. També hi ha hagut canvis en l'adaptació dels estudis de Grau Professional, a partir dels 12 anys.

El director acadèmic del centre, Salvador Parron, ha explicat que han creta la Camerata, un grup reduït d'instrumentistes de corda de nivell alt que treballarà de forma més especialitzada sota la direcció de la professora Victòria Fernández. Aquesta és una de les novetat per adaptar els estudis de Grau Professional. L'estrena d'aquesta formació tindrà lloc durant el tradicional concert de Nadal a l'Auditori Palau de Congressos de Girona.

Durant aquest nou curs, el Conservatori aposta també per fomentar el cant, una eina bàsica de creixement musical. El curs 2009-2010 neix l'Escola Coral, sota la direcció de Jorgelina Giordano. Estarà formada per dos grups, un de més bàsic amb alumnes més petits i un segon amb alumnes de més edat i més intens pel què fa a assajos. Aquest vol ser un pont entre els més petits i el Cor de Cambra amb què ja compta la Diputació de Girona, format per adults i de caire gairebé professional. L'Aula Oberta, l'Aula de Música Antiga i l'Escola de Cobla es reprenen també aquest curs potenciant les orquestres i els grups instrumentals.

Aquest dimarts els responsables del Conservatori i el diputat de la Diputació de Girona Roger Zamorano han presentat el curs 2009-2010 i han fet balanç del curs del 2008. El vicepresident de la Diputació i diputat de Cultura, Roger Zamorano ha destacat el 60% d'aportació de la Diputació al Conservatori com a mostra de servei que l'ens presta a la societat gironina.

El director de l'Organisme Autònom Conservatori Isaac Albéniz, Carles Lama, ha destacat el títol de la Memòria 2008: In crescendo i afirma que és perquè després de tres anys a la direcció ha aconseguit que sigui un Conservatori dinàmic i ha donat unes quantes xifres per contrastar-ho: vuit intercanvis amb alumnes de centres de Sevilla, Montpellier o Koper, 73 audicions i dotze concerts que van tenir lloc durant la Temporada de Concerts a càrrec de professors i alumnes del Conservatori.

L'evolució dels Premis d'Interpretació Musical i Composició, que han passat de 56 alumnes participants el curs 2006-2007 a 129 el 2008-2009 demostren, segons Lama, aquesta consolidació. El director de l'Organisme ha volgut demostrar la consolidació del projecte endegat per la Diputació fa tres anys, referint-se també al nombre d'alumnes. I és que s'ha arribat a la xifra de 600 alumnes repartits en 200 alumnes de Nivell Elemental, 200 de Grau Professional, 100 entre No oficials i Nivell Mitjà i 100 a l'Aula Oberta.

'Un model de Conservatori singular a tot Catalunya', ha afirmat Zamorano i posa sobre la taula que es tracta d'una forma de fer que vol ser present a tot el territori i sensible a la realitat de la docència musical a les comarques de Girona.

Pel què fa a les novetats del curs 2009-2010, Lama ha destacat els Pòdiums de joves intèrprets. Tot i que ja es feien en els darrers cursos, enguany els Pòdiums es faran a les comarques gironines en dos períodes, febrer i maig. Segons Lama, el fet de rodar el programa, interpretar-lo més d'una vegada en públic, dóna seguretat a l'instrumentista, el fa sentir més còmode. Aquest nou projecte de Pòdium també crearà una plataforma de joves que permetrà interactuar i dinamitzar amb el territori, a més de donar l'oportunitat de tocar en públic als joves que no participen de formacions orquestrals i de proporcionar-los un coneixement mutu. Lama ha volgut afegir que, tot i que es tindrà en compte la qualitat de les interpretacions, en cap cas serà un projecte 'elitista'.